Ubald Iranzo i Eiras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1854  Madrid |
| Mort | 19 desembre 1923 (68/69 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Obres destacables | |
 Casa de la Vila de Sant Sadurní | |
Ubald Iranzo i Eiras (Madrid, 1854[1] - Barcelona, 19 de desembre de 1923[2]) fou un arquitecte modernista.
Biografia[modifica]
Va néixer a Madrid, fill de Rafael Iranzo i de Jesusa Eiras.[1]
Es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 29 de maig de 1879.[3] Va treballar com a arquitecte municipal a Berga. Hi ha obres seves a Terrassa, Sant Sadurní d'Anoia i a Vilanova i la Geltrú. A Barcelona va realitzar diverses projeccions urbanístiques, com el Pla General d'Urbanització de les Corts-Sarrià i el de Sant Martí de Provençals.[4]
Es va casar el 12 de desembre de 1883 amb Otilia Fontserè i Sampere (1859-1930), filla del mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre. La viuda va fer donació, un any després de la mort del seu marit, del fons de clixés impressionats d'Iranzo a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, per exprès desig d'Ubald Iranzo.[5]
Obres destacades[modifica]
- Casa de la Vila de Sant Sadurní
- Casa Gener
- Seu del Districte de Sants-Montjuïc
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lloc de naixement segons el Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1883, número de registre 2077.
- ↑ «Esquela funerària». La Vanguardia, 27-12-1923, pàg. 2.
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 119. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «Un donativo». La Vanguardia, 09-03-1924, pàg. 11.