Umar Makram

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaUmar Makram
Omar makram.jpg
Nom original عمر مكرم بن حسين السيوطي
Dades biogràfiques
Naixement 1750
Asyut
Mort 1822 (71/72 anys)
Alma mater Universitat d'al-Azhar
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Al-Sayyid Umar Makram (1755-1822) fou un cap popular del Caire al que seguien la gent de classe baixa de la capital.[1] El 1791 va negociar el retorn al poder dels emirs destituïts Ibrahim Bey i Murad Bey amb els quals va mantenir una llarga amistat. El novembre del 1793 va ser nomenat nakib al-asharf començant una carrera política que el va portar a la màxima influència a l'estat entre 1798 i 1809. El 1798 va organitzar la resistència popular contra els francesos, havent de fugir del Caire (1788) però va retornar el 1799 per haver de tornar a fugir el 1800. L'abril de 1802 va recuperar el càrrec de nakib al-asharf i va organitzar als ciutadans contra el governador otomà Khurshid Ahmad Pasha; el 1805 va oferir el govern a Muhàmmad Alí Paixà i quan els otomans el van voler desplaçar va posar al poble al costat de Muhàmmad Alí (1806) i el va ajudar a dirigir la resistència contra els britànics el 1807. D'altra banda va fer de mitjancer entre Muhàmmad Alí i els emirs mamelucs dissidents que dominaven fora del Caire. El suport popular li va permetre oposar-se a algunes peticions de Muhàmmad Alí Paixà sobre les taxes; el 1809 va refusar anar a la ciutadella a veure al governador i Muhàmmad Alí es va sentir amenaçat i va fer aliança amb els savis d'al-Azhar contra Umar al que volien eliminar per gelosia del seu poder i riquesa; junts el van forçar a dimitir i el van enviar desterrat a Damietta l'agost de 1809 i a Tanta l'abril de 1812. No va poder tornar al Caire fins al gener de 1819; llavors va fer el pelegrinatge. Tot i el seu desterrament va conservar la popularitat entre la població. L'abril de 1822 fou altre cop desterrat a Tanta on va morir poc després (dins el mateix 1822).

Referència[modifica]