Corball de sorra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Umbrina cirrosa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCorball de sorra
Umbrina cirrosa
Umbrina cirrosa Italy 01.jpg
Umbrina cirrosa.jpg
Exemplars capturats a la costa turca de la Mar Negra.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereUmbrina
EspècieUmbrina cirrosa
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

El corball de sorra, el corball, la corbinota, l'escorball, el reig o el ret (Umbrina cirrosa) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

Cos allargat i comprimit amb el dors moderadament arquejat, amb l'altura màxima al nivell de la inserció de les aletes ventrals i cobert d'escates pectinades molt adherents (les quals també cobreixen el cap) en nombre d'una cinquantena sobre la línia lateral. Ulls petits. Opercle amb dues espines aplanades, preopercle denticulat en els individus joves. Musell arrodonit, prominent. Boca petita, quasi horitzontal, amb la mandíbula inferior més curta que la superior. Sobre la símfisi mandibular hi ha un barbelló curt amb un porus a la punta. Primera aleta dorsal triangular, curta, amb 10-11 radis espinosos, unida a la segona per una membrana baixa. La segona dorsal té un radi espinós curt i de 22 a 25 radis tous. L'aleta anal té dos radis espinosos: el primer rudimentari i el segon llarg i poc robust. És de color gris argentat (més fosc al dors) i amb nombroses línies obliqües un poc sinuoses, de color daurat orlades de blau o violaci. El marge de l'opercle és negre, la primera dorsal és negrosa i les ventrals són de color gris groguenc. La llargada habitual és de 30 a 40 cm, però excepcionalment pot arribar als 100 cm.[5][6][7]

Alimentació[modifica]

Menja invertebrats bentònics[6] i el seu nivell tròfic és de 3,39.[8]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix de clima subtropical (46°N-30°N, 18°W-42°E) i demersal que viu entre 0-100 m de fondària[6][9] sobre fons sorrencs (a voltes, en petits grups) i freqüenta les llacunes litorals salabroses.[5] Es troba a l'Atlàntic oriental: des de la Mar Cantàbrica i Gibraltar fins al sud del Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània, la Mar Negra i la Mar d'Azov.[6][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (40 de 100).[35]

Referències[modifica]

  1. Cuvier, G., 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
  2. BioLib (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. «Umbrina cirrosa». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. 5,0 5,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 28 i 29.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  8. Sea Around Us (anglès)
  9. Chao, L.N. i E. Trewavas, 1990. Sciaenidae. p. 813-826. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  11. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  12. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  13. Chakroun, N. i M.H. Ktari, 1981. Diet of the Sciaenidae (Fishes Teleosteans) of the Tunis Bay. Bull. Inst. Natl. Sci. Tech. Oceanogr. Peche Salammbo. 8:69-80.
  14. Chao, L.N., 1986. Sciaenidae. p. 865-874. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 2. Unesco, París.
  15. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  16. Dardignac, J., 1961. Les ombrines de côtes Atlantique du Maroc. Rev. Trav. Inst. Pêches. Marit. 25(3):263-279.
  17. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  18. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  19. Froglia, C. i M.E. Gramitto, 1998. Osservazioni sull' alimentazione di Sciena umbra ed Umbrina cirrosa (Pisces, Sciaenidae) in prossimita di barriere artificiali in Adriatico. Biol. Mar. Mediterr. 5, 100-108.
  20. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  21. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  22. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  23. Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N.W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
  24. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  25. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  26. Rafail, S.Z., 1971. Investigation on Sciaenidae and Moronidae catch and on the total catch by beach seine on U.A.R. Mediterranean Coast. Coun. Gen. Peches Médit. Stud. Rev. (48):1-26.
  27. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  28. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  29. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus, França. 115 p.
  30. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  31. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  32. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  33. Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p.
  34. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  35. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia[modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Espanya.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]