Una nit a l'òpera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaUna nit a l'òpera
A night at the opera
A Night at the Opera Poster2.gif
Fitxa
DireccióSam Wood
Protagonistes
Director artísticBen Carré, Cedric Gibbons i Edwin B. Willis
ProduccióIrving Thalberg
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióJames Kevin McGuinness
George Kaufman
Morrie Ryskind
MúsicaNacio Herb Brown, Walter Jurmann, Herbert Stothart i Bronislau Kaper
FotografiaMerritt B. Gerstad
MuntatgeWilliam LeVanway
VestuariDolly Tree
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1935
Durada96 min
Idioma originalanglès i italià Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0026778 Filmaffinity: 514584 Allocine: 26170 Rottentomatoes: m/1015002-night_at_the_opera Allmovie: v35272 TCM: 344 TV.com: movies/a-night-at-the-opera Modifica el valor a Wikidata

Una nit a l'òpera (títol original en anglès: A Night at the Opera) és una pel·lícula estatunidenca dels Germans Marx dirigida per Sam Wood, estrenada el 1935. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1] Va ser la primera pel·lícula dels germans per la MGM, després de la seva ruptura amb la Paramount, i la primera sense Zeppo. Protagonitzada per Groucho Marx, Chico Marx, Harpo Marx, Kitty Carlisle, Allan Jones, Margaret Dumont, Siegfried Rumann, i Walter Woolf King. La pel·lícula és una adaptació de George S. Kaufman, Morrie Ryskind, Al Boasberg (sense acreditar), i Buster Keaton (sense acreditar) d'una història de James Kevin McGuinness. El 1993, Una nit a l'òpera va ser seleccionada per preservar-se en la National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "pel·lícula cultural, històrica o estèticament significativa". També es va incloure en l'actualització de 2007 de l' AFI's 100 Years... 100 Movies, en el número 85.

Argument[modifica]

Otis B. Driftwood és un empleat de la Metropolitan Opera de Nova York. La gran música li és indiferent, a tot arreu i tothora. Mrs Claypool, una vídua rica, aspira a l'alta societat i Driftwood li suggereix invertir en l'òpera. Hermann Gottlieb, director del Met, proposa llavors contractar el tenor Lasspari, que té un bonica veu però és molt vanitós i esquerp. Lasspari val al darrere de Rosa, la seva torbadora companya de cant que no somia més que en Riccardo Baroni, un altre tenor, dotat de bona veu, de bon cor, però desconegut del públic.[2]

Repartiment[modifica]

Impacte cultural[modifica]

Escena de la cabina: En un determinat moment de la pel·lícula van entrant en escena, successivament, un gran bagul amb tres persones dins i 12 persones més, incloent als protagonistes i personal variat de servei del buc en el qual estan embarcats. Sent que l'escena es desenvolupa en una cabina de reduïdes dimensions i amb prou feines caben dins el bagul i les quinze persones, resulta tan còmica l'escena que ha servit per a una dita popular, utilitzat usualment en aquelles situacions en què moltes persones s'apinyen en un habitacle reduït i que adopta habitualment la forma "Això sembla la cabina dels germans Marx". Billy Wilder li va rendir un homenatge a aquesta escena en Some Like It Hot quan al tren que porta l'orquestra femenina a Florida les noies pugen a la llitera de Jack Lemmon (disfressat de dona) i van omplint aquest petit espai fins a límits increïbles per poder beure amb "ella" durant la llei seca.[3]

Banda sonora[modifica]

Tràiler de la pel·lícula (en anglès).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Una nit a l'òpera