Usuària:Amazonia 2017/proves/La ciutat de les dames

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

.....

« Vosaltres que esteu mortes, vosaltres que viviu encara i vosaltres que vindreu al futur, alegreu-vos ... »
— Christine de Pizan, El Llibre de la ciutat de les dames (1405)

Escrita entre el desembre de 1404 i l’abril de 1405, La ciutat de les dames sorgeix com a resposta al tractat misogin de l’època "Les lamentations de Matheôle". La seva aportació en els cercles humanistes del moment inicia La querelle des femmes, debat que continua fins a la Revolució Francesa. La ciutat de les dames de Pisan s’alça paral·lelament a una edificació al·legòrica de la història occidental en femení, la primera de tots els temps. Christine de Pizan es converteix en la escriptora de la primera utopia feminista coneguda de tots els temps.

D’exquisida radicalitat, s’oposa dialècticament a la misogínia i transcendeix els valors del seu temps plantejant una humanitat en femení. Es presenta com una proposta utòpica per a les dones mai contemplada abans: «un espai propi on poder viure en pau sense la misogínia dominant, amb les manifestacions de la pròpia cultura, amb una genealogia femenina que justifica i protegeix el benestar de les dones i promou i respecta les diferències.» (Mercè Otero i Vidal 2003: 36).

Amb La ciutat de les dames, Pisan s’avança més d’un segle a la utopia més celebrada i tòpica, Utopia, de Thomas More, publicada el 1516.

El títol de Pisan s’inspira en el de La ciutat de Déu, de Sant Agustí, obra amb el qual comparteix una altra característica, la finalitat apologètica. Totes dues obres s’escriuen «en defensa d’un col·lectiu que ha estat atacat» (1990: 17). I a més, la ciutat de Pizan, en paraules d’Otero i Vidal, Mercè, «supera l’androcetrisme vigent» (1990: 17).

L’autora ubica el llibre en un lloc físic i simbòlic governat per dones que representa al·legòricament el restabliment dels antics matriarcats. Segons Milagros Rivera Garretas (1990: 179), amb La ciutat de les dames «per primera vegada a Occident s’arriba a imaginar un espai polític exclusivament de dones i a proclamar la necessitat material i mental de la seva existència».

Christine de Pizan amb El llibre de la ciutat de les dames crea un ginecotopia, una proposta per a les dones que fins llavors no havia estat contemplada, un espai propi on puguin viure en pau davant de la misogínia dominant, amb les manifestacions de la pròpia cultura , amb una genealogia femenina que justifica i protegeix el benestar de les dones i promou i respecta les diferències. Les dones viuran lliurement i hauran fet possible una cosa nova en aquest món i hauran actuat i actuaran en un espai públic i polític. " (arenal p.33-40)

La trama argumental és la següent: Cristina explica com una tarda, cansada d’estudiar, es va posar a llegir un llibre que li havien deixat, pensant en distreure’s. Era un llibre que criticava les dones. El deixa perquè la seva mare la crida a sopar; l’endemà, reflexionant sobre aquest i altres llibres misògins, pren consciència que llegint-los, els reconeix més autoritat a aquests escriptors que a la seva experiència femenina. Se li apareixen tres figures al·legòriques, la Raó, la Rectitud i la Justícia, que li diuen que ha estat l'escollida per construir una ciutat que serà habitada només per dones, i que elles tres l'ajudaran.

Es una ciutat de «sororitat», que l'autora construeix en tres etapes, coincidents amb les tres parts del llibre. En la primera, la Raó ajuda l’autora a aixecar els murs i a tancar les fortificacions de la ciutat; en la segona, la Rectitud l’assisteix per erigir les cases, els edificis i els temples;i, en la tercera, la Justícia l’empara en la construcció de les cobertes i les teulades i en la tria i l’acompanyament de les dones escollides que hi han de viure. Les dues primeres parts, més llargues, tenen un planteig més clàssic i històric; la darrera, més breu, és clarament de base cristiana.

Christine a la Ciutat de les Dames no només recrea el mite de les Amazones com una ginecocràcia, sinó que també construeix tota una nova ciutat com a utopia d'un espai separat. Una ginecotopía literària, que com ens explica Milagros Rivera (1990, p.197) és "una ciutat de germanes i d'amigues, no de famílies. Un sistema polític que el seu poder organitzatiu és la "virtut" i no el lloc que s'ocupi en el sistema de parentiu. "

"Christine de Pizan actua políticament i dóna mostres d'una ferma llibertat, perquè seguint el raonament de Hannah Arendt, la llibertat es mostra en l'acció, en la intervenció en el món per fer alguna cosa que prèviament no existia. Cosa que trastoca críticament els valors generals que fins llavors servien per jutjar i a més, amb la divulgació pública del seu pensament, espera ser entesa i provocar el canvi. La llibertat és la pròpia escriptura, el fet d'escriure i de fer-ho públic, la valentia de Pizan que la va impulsar a obrir una polèmica que perdura segles després i en espais diversos: La querella des femmes.

Aquesta joia textual posa sobre la taula una colla de qüestions totalment en voga sis-cents anys després: entre d’altres, la importància de reconstruir una genealogia històrica de les dones, la necessitat de recuperar les nostres mares intel·lectuals, els arguments a favor i en contra del matrimoni, la vàlua de la castedat i la virginitat, el tema de la violació, la necessitat de posseir un espai íntim per a escriure, el vincle entre la independència i la creació,la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones o el valor de l’educació de les dones.

Al 1405 quan Christine de Pizan escriu la seva obra, encara falten gairebé quatre segles per arribar a l'època en què Olympe de Gouges realitza la seva obraDeclaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791) .

Al 1915 es publicará Herland una ginecotopia creada per l'escriptora britanica Charlotte Perkins Gilman que continua amb la tradició d'una societat utopica exclusivament femenina, cooperativa, vegetariana i proto-feminista. Les dues obres de Pisan i Gilman no es limiten a les ginecotopies o a la ciència-ficció sinó que incorporen filosofia política i tesis vindicatives.

La ciutat de les dames no arribà al públic català fins el 1990, en una traducció al català amb una edició i traducció - a partir del text de l’edició de Thérèse Moreau i Éric Hicks- de Mercè Otero i Vidal, professora, crítica literària i activista feminista per a la col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample.

Bibliografia:

Article de la DUODA http://www.ub.edu/duoda/diferencia/html/ca/primario11.html#mare

  • de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216 [en xarxa]
  • de Pisan, Christine. La ciudad de las damas. Madrid: Ediciones Siruela. [Introducció i traducció: Marie-José Lemarchand].
  • de Pisan, Christine. The Treasure of the City of Ladies. Open Library [PDF en xarxa]
  • de Pisan, Christine. The treasure of the city of ladies. / Sarah Lawson (ed) / London : Penguin, 2003. ISBN 9780140449501
  • Alonso, Isabel; Belinchón, Mila; Duhet, Paule-Marie; 1789-1793 : la voz de las mujeres en la Revolución Francesa : cuadernos de quejas y otros textos. Barcelona : laSal, cop. 1989. ISBN 9788485627677
  • Col·lectiu de dones en l'Església. Una Història necessària  : 25 anys (1986-2011) Barcelona : Viena, 2011. ISBN 9788483306369
  • Godayol, Pilar. La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català. Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 169-182 pp. [en xarxa]
  • Larrauri, Maite; Max. La llibertat segons Hannah Arendt. Valencia : Tàndem edicions, 2010. ISBN 9788481313543
  • Otero Vidal, Mercè. ¿Una ciudad de la damas sin libertad?. Arenal: Revista de historia de mujeres. Vol. 10, No 1., 2003, pp.33-40 ISSN 1134-6396 [en xarxa]
  • Penelas, Maria Lluïsa ; Porqueres, Bea (eds.) La Ciutat de les dames. Congrés Debat de Barcelona (5è : 2000. Barcelona : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, cop. 2000. ISBN 8488811608
  • Quilligan, Maureen. The allegory of female authorithy : Christine de Pizan's « Cité des dames ». Ithaca : Cornell University Press, 1991. ISBN 9780801425523
  • Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. {{ISBN|8474261686}}.
  • Russell, Elizabeth (2007). «Somnis d’utopies». A: Dia Internacional de les Dones 2006. Barcelona: Institut Català de les Dones.
  • Genealogías y ginecotopías: las ciudades de las mujeres, El futuro, XXXI Coloquio Internacional de Historia del Arte, México: UNAM, 2010 [en xarxa]

*************************************************************************************************************

Va donar fi a la seva producció literària amb La Ditié de Jehanne d'Arc (1429), una de les seves obres més conegudes i un afalac a la tasca d'aquest personatge històric en la Guerra dels Cent Anys.