Usuària:Eclèctica/proves/Vinicio Capossella
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Eclèctica. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 Vinicio Capossela | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Vinicio Capossela 14 de desembre de 1965 Hannover, Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant Compositor |
| Instrument | piano, harmònica, guitarra, sintetitzador, percussió, veu |
| Segell discogràfic | CGD East West, Atlantic Records |
| Lloc web | viniciocapossela.it |
Vinicio Capossela (nascut a Hannover, Alemanya, el 14 de desembre de 1965 és un cantautor i multiinstrumentista italià. Nascut a Alemanya, els seus pares eren de la Província d'Avellino, d'Irpinia, en la Campagna italiana (son pare, Vito, és de Calitri, sa mare d'Andretta). És batejat com a Vinicio, no per tradició familiar, sinó en homenatge a l'acordeonista Vinicio, autor de nombrosos àlbums durant els anys 60, i de qui son pare era seguidor[1]
Torna a Itàlia amb la família i creix artísticament en el circuit underground de la regió Emília-Romanya, fins a ser descobert i llançat per un dels exponents contemporanis de la música d'autor italiana, Francesco Guccini. Viu des de fa gairebé 20 anys a Milà. Aquest fet, l'acosta a la seva terra d'origen, Irpinia, i aquest amor recíproc amb la gent del lloc es concreta amb la concessió honarària de la ciutadania de l'ajuntament de Calitri en honor a la seva gran genialitat i creativitat.
Deutor de la seva visualitat poètica en gran part a la literatura del Novecento, Capossela ha escrit també un llibre: No es mor totes els matins, publicat al març de 2004.
Carrera[modifica]
El seu àlbum debut, A ll'una i trentacinque circa (Al voltant de la una i trenta-cinc), es publica en 1990.
Li segueix Modì, que pren el nom de la cançó homònima dedicada al pintor Amedeo Modigliani, una belada lenta i commovedora que conta el romanç entre el pintor de Livorno i Jeanne Hébuterne, des de la mirada subjectiva de la dona. Entre altres cançons de l'àlbum figura "I allora mambo" ("I ara mambo"), que acompanya els crèdits finals de la pel·lícula *Non chiamarmi Omar (No em dieu Omar), en la qual el mateix Capossela recita i que formaria part de la banda sonora del film de Lucca Bizarri i Paolo Kessisoglu.
El disc següent, Camera a sud (Habitació al sud), es lliga al cinema d'una manera més forta que l'anterior, amb "Che coss'è l'amor", que integra la banda sonora de L'hora de la religió de Marco Bellocchio, i també una escena del film Tres homes i una cama de Massimo Venier, inspirat en la pel·lícula La strada de Federico Fellini
En 1996 llança Il ballo di San Vito (El ball de San Vito), àlbum definit pel propi artista no com un disc, sinó com una història.
En particular és evident la gran influència del cantautor americà Tom Waits, ja present en els discos precedents i que continua marcant fortament a Capossela, en l'estudi i en viu.
El 2001 és convidat al programa televisiu Satyricon per Daniele Luttazzi, en el qual després d'haver parlat, entre altres coses, del disc Canzoni a manovella, dels seus orígens i de patafísica, executa la cançó "Con una rosa".
El 2003, Capossela llança un àlbum recopilatori: L'indispensabile, amb una versió de "Si è spento il sole" ("Se n'ha anat el sol") d'Adriano Celentano.
En 2006 publica l'àlbum Ovunque proteggi: el guitarrista que l'acompanya és Marc Ribot, col·laborador habitual de Tom Waits, ja aparegut tocant la guitarra a altres discos de Capossella. De l'àlbum són extrets com a singles radiofònics les cançons Ovunque Proteggi', Brucia Troia, Medusa Cha Cha Cha i Dalla Parte di Spessotto . L'àlbum obté excel·lents respostes de venda, arribant a el segon lloc a les llistes als pocs dies del seu llançament[2].
També a novembre de 2006, grava Nel niente sotto il sole - Grand tour 2006, de la seva gira de 2006.
El 18 d'agost de 2008, protesta contra la decisió del govern de Silvio Berlusconi de crear un abocador en l'altiplà del Formicoso en la localitat de Pero Spaccone i fa un concert a Andretta (el poble on nasquè sa mare) per a donar suport a la població local en la causa de la crisi dels residus en Campania.
El 17 d'octubre de 2008, llança Da solo, el seu desè àlbum.
El 29 juliol de 2009, participa al concert per les víctimes del terratrèmol de Fossa. També el 2009 participa com a actor[3] i cantant a la pel·lícula Dieci inverni de Valerio Mieli, que es presenta al 66essim Festival Internacional de Cine de Venècia.[4]. El 24 de setembre de ese año, rep un premi a la trajectòria de Mario Trevi a la octava edició del Premi Renato Carosone, celebrat a la Arena Flegrea en la Mostra D'Oltremare de Nàpols[5].
En el 2010 participa a les celebracions del Giorno della Memoria (Dia de la Memòria), donant el 27 de gener a Cracòvia un concert homenatge. L'1 de maig de 2010 participa al Concerto del Primo Maggio a la plaça Sant Giovanni de Roma.
Discografia[modifica]
- 1990 - All'una e trentacinque circa
- 1991 - Modì
- 1994 - Camera a sud
- 1996 - Il ballo di San Vito
- 1998 - Liveinvolvo
- 2000 - Canzoni a manovella
- 2003 - L'indispensabile
- 2006 - Ovunque proteggi
- 2006 - Nel niente sotto il sole - Grand tour 2006
- 2008 - Da solo
- 2009 - Solo Show Alive
- 2010 - The story-faced man
- 2011 - Marinai, profeti e balene
- 2012 - Rebetiko Gymnastas
Premis[modifica]
- All'una e trentacinque circa - Targa Tenco, Premi Tenco 1991 a la millor òpera prima
- Canzoni a manovella - Targa Tenco, Premi Tenco 2001 al millor àlbum
- Ovunque proteggi - Targa Tenco, Premi Tenco 2006 al millor àlbum
- Premi Fernanda Pivano 2007
- Con Lettere di soldati - Premi Amnesty Itàlia 2009[6]
- Premi Piero Ciampi 2008
Altres treballs[modifica]
- 1993 - Il volo di Volodja (El vol de Volodia) - Homenatge a Vladimir Vysotsky
- 1999 - La notte del Dio che balla (La nit del Deu que balla) - Recopilatori
- 2004 - Radiocapitolazioni (Radiocapitulacions) - 14 Relats Radiats per a Radio 3
Referències[modifica]
- ↑ Com comentava el mateix Capossela a Maurizio Becker, a l'entrevista publicada el 5 de juliol de 2009 a Musica leggera, pàg. 12-23
- ↑ FIMI - Federazione Industria Musicale Italiana - Classifiche
- ↑ Fitxa a imdb[1]
- ↑ IrisPress - Dieci inverni, Vinicio Capossela actor
- ↑ Ciao People Magazine - Premio Carosone 2009
- ↑ Vinicio Capossela guanya el premi Amnesty Italia 2009 en www.rock.it
Bibliografia[modifica]
Llibres de Vinicio Capossela[modifica]
- Vinicio Capossela, Vincenzo Costantino Cinaski : In clandestinità, ISBN 978-88-07-01785-8, Feltrinelli (2009)
- Vinicio Capossela, Non si muore tutte le mattine, ISBN 88-07-01647-8, Feltrinelli (2004)
Llibres sobre Vinicio Capossela[modifica]
- Gildo de stefano, Vinicio Capossela, Lombardi Editore, Milano 1993 ISBN 88-7799-028-7
- Elisabetta Cucco, Vinicio Capossela. Rabdomante senza requie, ISBN 88-86784-31-7, Auditorium (2005)
- Federico Guglielmi. Voci d'autore. La canzone italiana si racconta. Arcana, 2006. ISBN 88-7966-416-6
- Vincenzo Mollica, Niente canzoni d'amore + DVD Parole e canzoni, ISBN 88-06-18668-X, Einaudi (2006)
- Massimo Padalino. Il ballo di San Vinicio. Arcana, 2009. ISBN 978-88-6231-083-3.
Enllaços externs[modifica]
- Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia sobre Vinicio Capossela
- Wikiquote conté frases cèlebres de o sobre Vinicio Capossela