Usuària:Mercè Piqueras/Mary Vaux Walcott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

{{Infotaula persona}}

Mary Morris Vaux Walcott (31 de juliol de 1860 – August 22, 1940) va ser una artista i naturalista estatunidenca famosa per les seves d'aquarel·la de flors de plantes silvestres.

Vida[modifica]

Mary Vaux Walcott, 1914
Pintura de Balsamorhiza sagittata (arrowleaf balsamroot) per Walcott

Mary Morris Vaux (Walcott és el cognom del seu marit) va néixer a Filadèlfia (Pennsilvània), en una família de quàquers benestant. Va anar a una escola quàquera i en acabar els estudis es va interessar per pintar a l'aquarel·la. Va començar a pintar flors silvestres que veia en els viatges que feia amb la família a les muntanyes Rocoses de Canadà.[1] Durant aquells viatges d'estiu, ella i els seus germans estudiaven els minerals i registraven l'estat de les glaceres mitjançant dibuixos i fotografies.[2] Els viatges a les muntanyes Rocalloses canadenques van despertar el seu interès per la geologia.[1]

El 1880, quan Vaux tenia dinou anys, va morir la seva mare i ella va haver de tenir cura del seu pare i dos germans més joves que ella.[3] Des de 1887, gairebé cada estiu tornava amb els seus germans a la regió occidental del Canadà. Va arribar a ser una activa muntanyera i fotògrafa. Un estiu un botànic va demanar-li que pintés una rara espècie d'àrnica florida. El bon resultat obtingut va animar-la a dedicar-se a la il·lustració botànica.[2] Durant molts anys va explorar les abruptes regions de les muntanyes Rocalloses canadenques a la cerca d'espècies en flor per pintar. En un d'aquests viatges, Vaux va ser la primera dona que va fer el cim del Mount Stephen, una muntanya de 3199 metres.[4] El 1887, durant el seu primer viatge transcontinental amb tren, va escriure un diari de viatge dels quatre mesos que, amb la seva família, va passar fent trekking per l'oest americà i les muntanyes Rocalloses canadenques.[5]

El 1914, malgrat l'oposició del seu pare, Mary Vaux, que ja tenia 54 anys, es va casar amb el paleontòleg Charles Doolittle Walcott, qui era secretari de la Smithsonian Institution. Va col·laborar activament en els projectes del seu marit; va tornar amb ell a les muntanyes Rocalloses diverses vegades i va continuar pintant flors silvestres. El 1925, el Smithsonian va publicar un recull d'unes 400 il·lustracions seves, acompanyades amb descripcions breus, en una obra de cinc volums titulada North American Wild Flowers (Flors silvestres nord-americanes). A Washington, Mary va fer-se amiga de la primera dama del país, Lou Henry Hoover (esposa del president Herbert Hoover), amb qui tenia interessos comuns.[3] De 1927 a 1932, Mary Vaux Walcott va ser membre d'un consell federal de comissionats per als indis i, amb un xofer, va viatjar extensament per tot l'Oest americà, visitant reserves d'indis nord-americans.

Als 75 anys va fer el seu primer viatge a l'estranger: va anar al Japó per visitar Mary Elkington Nitobe, amiga seva de tota la vida, quàquera i de Filadèlfia, com ella, que s'havia casat amb el diplomàtic japonès Inazo Nitobe.

El 1933, va ser elegida presidenta de la Societat de Dones Geògrafes. El 1935, el Smithsonian va publicar un llibre amb il·lustracions de plantes carnívores nord-americanes, en el qual es van incloure 15 pintures de Walcott. Després de la mort del seu marit, el 1927, Walcott va establir la Medalla Charles Doolittle Walcott, en el seu honor. És un premi atorgat per a algun treball de recerca sobre la vida i història de la Terra en el pre-Cambrià i el Cambrià vida. Mary Vaux Walcott va morir a St. Andrews (Nou Brunswick).[1]

En les seves pròpies paraules[modifica]

Sobre la fotografia de camp:

"Una càmera és un auxiliar molt deliciós, perquè és agradable tenir alguns resultats tangibles per mostrar, a la tornada a casa. Una Kodak, si no és possible manejar cap altre instrument més gran, produeix resultats força satisfactoris, tot i que les imatges millors que es poden obtenir amb una càmera més gran són una delícia augmentada, quan hom té la paciència i habilitat per obtenir-les. Per canviar les plaques en el campament, es pot improvisar una tenda amb les mantes, i, si això és fer després de la posta del sol, és bastant satisfactori." -Mary M. Vaux, escrivint a "Acampant a les Rocalloses canadenquesw" en la Revista Canadian Alpine Journal[6]

Sobre la medició de les glaceres:

"Les glaceres han de ser mesurades, i esperaré a utilitzar la càmera seriosament, i aconseguir tot el que pugui. La feina de l'últim estiu va ser un desastre pel que fa a resultats fotogràfics." -Mary Vaux Walcott, Cartes a Charles Walcott, April 1, 1912.[7]

Llegat[modifica]

La muntanya anomenada Mont Mary Vaux, en el Parc Nacional de Jasper, a Alberta (Canadà) porta aquest nom en record d'aquesta naturalista.[1]

Obres seleccionades[modifica]

  • North American Wildflowers, 5 vols., Smithsonian Institution, 1925, repub. 1988 ISBN 0-517-64269-7 0-517-64269-7
  • 15 pintures en Illustrations of American Pitcherplants, Smithsonian Institution, 1935

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mary Vaux Walcott». Harvard Forest. [Consulta: 30 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 «Mary Vaux Walcott». Smithsonian American Art Museum. [Consulta: 30 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 Jones, Marjorie G. «The Joy of Sympathetic Companionship: The Correspondence of Mary Vaux Walcott and Lou Henry Hoover» (en anglès). Quaker History, 103, 1, Primavera 2014, pàg. 36-52. DOI: 10.1353/qkh.2014.0000 [Consulta: 7 gener 2019]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «QH» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. «VAUX, Mary Morris (Walcott)», June 16, 2016. [Consulta: March 3, 2018].
  5. Jones, Marjorie G. «Bowling Along: Early Travel Adventures of Mary Morris Vaux» (en anglès). Quaker History, 100, 1, Primavera 2011, pp. 22-39. DOI: 10.1353/qkh.2011.0006 [Consulta: 7 gener 2019].
  6. Vaux, Mary M. «Camping in the Canadina Rockies» (en anglès). Canadian Alpine Journal, 1, 1907, pàg. 67-71 [Consulta: 7 gener 2019].
  7. Walcott, Mary Vaux. Cartes a Charles Walcott. Publicat a http://burgess-shale.rom.on.ca/en/history/context/03-mary.php. Octubre accedit 10, 2017.