Vés al contingut

Usuària:Ster58/Renata Ávila Pinto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSter58/Renata Ávila Pinto

Renata Àvila Pinto (Guatemala, 1 de gener de 1981) [1] és una advocada i activista guatemalenca, especialitzada en tecnologia [2] Es portavoz y parte del equipo que defiende a Julian Assange y Wikileaks, bajo la dirección de Baltasar Garzón. És portaveu i part de l'equip que defensa a Julian Assange i Wikileaks, sota la direcció de Baltasar Garzón. Des de 2018 és la Directora Executiva de la Fundació Ciutadania Intel·ligent amb seu a Xile i Brasil.[3]


Va ser defensora de supervivents de genocidi i altres abusos de drets humans a Guatemala. Va formar part de l'equip legal liderat per l'advocada espanyola Almudena Bernabéu en el cas de Rigoberta Menchú Tum contra Efraín Ríos Montt.[4][5][6]

És membre del directori de Creative Commons, organització internacional que advoca pel coneixement obert i la cultura lliure.[7][8] També és membre del Directori de DiEM25, una iniciativa paneuropea llançada per l'ex ministre de finances grec i economista Ianis Varufakis, que busca democratitzar la Unió Europea.

Va publicar el llibre Women, Whistleblowing, Wikileaks: A Conversation, al costat de Sarah Harrison i Angela Richter, editat per OR Books.[9] Actualment és la Directora executiva de la Fundació Ciutadà Intel·ligent de Xile, i contribueix amb articles d'anàlisis i opinió experta en diversos mitjans i periòdics internacionals.

Trajectòria[modifica]

És advocada llicenciada per la Universitat Francisco Marroquín a Guatemala i té un mestratge en Dret de la Universitat de Torí, a Itàlia, així com estudis de Dret Internacional a l'Haia .

Va formar part de l'equip legal internacional que va representar en el procés d'extradició a Espanya a les víctimes de genocidi i altres crims de la humanitat, en el cas davant l'Audiència Nacional d'Espanya, incloent la prominent líder indígena i Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú Tum. També ha estat assessora legal de diferents whistleblowers i periodistes, al costat del jurista Baltasar Garzón.

Com a activista pels drets digitals ha denunciat la deterioració de neutralitat de la xarxa, la vigilància massiva i els atacs a la llibertat d'expressió en Internet.[10] Va treballar per cinc anys com a Assessora en Cap de Drets Digitals en la World Wide Web Foundation.[10] Va liderar, al costat de l'inventor de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, la campanya Web We Want, per a la promoció del respecte als drets humans en l'era digital en més de 75 països.[11] Actualment és la directora executiva de la fundació xilena Ciutadà Intel·ligent, organització que promou l'obertura de dades i el seu ús a favor de la societat a Amèrica Llatina.[12]

És membre del consell directiu de Creative Commons i fiduciària de la Courage Foundation.[13][14] També serveix com a integrant del consell assessor del projecte DECODE i Data Ativism, de la Universitat d'Amsterdam. Forma part del col·lectiu coordinador del Moviment Democràcia a Europa 2025, on explora el potencial de les tecnologies descentralitzades a Europa.[15]

Ha col·laborat en mitjans com eldiario.es, Global Voices i Open Democracy, així com per a diferents publicacions acadèmiques, i realitza contribucions a publicacions periòdiques. Ha participat en els documentals Hacking Justice (2017), Risk (2016) i Foreveryone.net (2015).[cita [cal citació][16][17]

En el llibre Women, Whistleblowing, Wikileaks: A Conversation, que va escriure al costat de Sarah Harrison i Angela Richter, es parla de les dones que han tingut un rol actiu en Wikileaks, però que no han tingut la mateixa cobertura en mitjans de comunicació.[9] Es troba actualment preparant el llibre Colonialisme Digital, en el qual critica a les corporacions tecnològiques.

En 2014 va ser una de les participants en la creació del Marc Civil d'Internet realitzada a Brasil amb la finalitat d'implementar una legislació per protegir la neutralitat de la xarxa.[18][19]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ CV de Renata Ávila
  2. ↑ «Renata Avila Pinto - PEN America». [Consulta: 18 octubre 2018].
  3. ↑ Pulido, Carolina. «Llegó la hora de sacar la voz». Revista Paula, 21-09-2018. [Consulta: 12 febrer 2019].
  4. ↑ «Guatemala lucha contra la impunidad». webcache.googleusercontent.com. [Consulta: 4 octubre 2018].
  5. ↑ «Renata Ávila | CCCB». CCCB. [Consulta: 8 octubre 2018].
  6. ↑ López Delgado, Ana. «Guatemala lucha contra la impunidad». webcache.googleusercontent.com. [Consulta: 8 octubre 2018].
  7. ↑ «Renata Avila, Creative Commons». Creative Commons. [Consulta: 4 octubre 2018].
  8. ↑ Ariel «Tercera Conferencia de Creative Commons en América Latina». Creative Commons.
  9. ↑ 9,0 9,1 «A Conversation with the Women of WikiLeaks». www.fairobserver.com. [Consulta: 4 octubre 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 Redacción «¿Qué pueden enseñar Guatemala, Portugal y otros países a Estados Unidos sobre la ausencia de neutralidad en internet?» (en anglès). , 15 diciembre 2017 [Consulta: 8 octubre 2018].
  11. ↑ «Renata Avila» (en anglès americà). [Consulta: 4 octubre 2018].
  12. ↑ «Innovación para fortalecer la democracia, la apuesta de Renata Ávila, nueva directora de Ciudadano Inteligente - Distintas Latitudes» (en castellà). , 10-08-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  13. ↑ «WIIS-Guatemala – WIIS | Women In International Security». www.wiisglobal.org. [Consulta: 18 octubre 2018].
  14. ↑ «Guatemaltecos en cumbre de Creative Commons - El Amigo de la Marro» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2018].
  15. ↑ «Renata Avila» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2018].
  16. ↑ «Renata Ávila». eldiario.es. [Consulta: 4 octubre 2018].
  17. ↑ «Renata Avila». openDemocracy. [Consulta: 4 octubre 2018].
  18. ↑ Gutiérrez «Criptopunks y América Latina: de la soberanía tecnológica a la era de las filtraciones». Teknokultura 12 (3): 549-576..
  19. ↑ «Lista de participantes Net Mundial (ES)». netmundial.br. [Consulta: 18 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Ster58/Renata_Ávila_Pinto&oldid=30813483»