Usuària:Unapeça/proves/Elena Galea
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Unapeça. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Elena Galea (? - Barcelona, 23 de gener de 2023) va ser una biòloga i neurocientífica especialitzada en el paper que tenen els astròcits en la malaltia d'Alzheimer.
Es va doctorar en Biologia a la Universitat Autònoma de Madrid i va completar la seva formació als Estats Units, a la Facultat de Medicina de la Cornell University de Nova York, la Universitat d'Illinois de Chicago (1998-2003) i a la Universitat de Harvard, on també va fer de professora del Massachusetts General Institute for Neurodegenerative disease. Paral·lelament també va fer recerca i va ser professora visitant del Centre Nacional d'Investigacions Científiques de París.[1][2]
L'any 2004 va ingressar a l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, a través de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, i entre 2008 i 2010 en va ser vicedirectora. L'any 2021 va ser acceptada com a membre de l'associació cientìfica Academia Europaea.[2][3]
Elena Galea es va especialitzar en la investigació del paper dels astròcits en les malalties neurodegeneratives i, en concret, en l'Alzheimer.
Busco desentranyar els mecanismes pels quals una cèl·lula cerebral anomenada "astròcit" contribueix a les funcions del cervell superior —cognició, memòria, emoció— i establir les conseqüències patològiques de la disfunció dels astròcits. Tres idees bàsiques guien la meva recerca. En primer lloc, els astròcits no només duen a terme funcions homeostàtiques en suport de les neurones, sinó que també calculen, és a dir, processen la informació de manera intel·ligent i plausible mitjançant transitoris de calci. En segon lloc, els astròcits són objectius terapèutics superiors: augmentar la seva resiliència o restaurar el seu mal funcionament en malalties neurològiques agudes o cròniques tindran un impacte beneficiós en múltiples processos patològics alhora. Tres, les matemàtiques i la biologia de sistemes —que darrerament ha inclòs la intel·ligència artificial— són eines indispensables per aclarir la (dis)funció dels astròcits, identificar signatures moleculars basades en astròcits en fluids humans i desenvolupar teràpies dirigides als astròcits.
Investigadora ICREA a l’Institut de Neurociències de la UAB, on fa recerca sobre l’Alzheimer i el paper que hi tenen els astròcits.
Al llarg de la seva carrera investigadora ha descobert com els astròcits poden contribuir de maneres inesperades a les malalties neurodegeneratives. La recerca que Galea duu a terme obre portes al desenvolupament de tractaments complementaris als neuronals per a la curació de malalties del cervell.
Estudiaba cómo la función de los astrocitos contribuye en la cognición, la memoria y la emoción y cómo la alteración de estos mecanismos puede impactar en el desarrollo de enfermedades neurodegenerativas como el Alzheimer
Referències[modifica]
- ↑ «Elena Galea». CCCB. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Nos ha dejado la profesora Elena Galea» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ «Academy of Europe: Galea Elena». [Consulta: 13 febrer 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Perfil d'Elena Galea a l'ICREA
- Publicacions d'Elena Galea a Researchgate i ORCID