Usuari:Aliuskawiki/proves

Antoni Kirchner i Masdeu (Barcelona, 21 de juny del 1940) ha estat crític de cinema, delegat de Cinematografia de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Director de la Filmoteca de Catalunya. Des de l’abril de 2006 modera un col•loqui setmanal, els “Sopars de Cinema” del cinema Alexandra de Barcelona, amb més de 250 sessions fetes fins el juny de 2013. Des del 2008 és un dels 17 “arbitrator” europeus de la European Film Exporters Association.

Publicitat

Va estudiar als Escolapis de Sant Antoni Abad, i va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Primer es va dedicar a la publicitat. Va treballar en diverses agències fins que va crear “SUGEST”, una agència de publicitat a Terrassa el 24 de setembre del 1962, un dia abans de les grans inundacions. En aquella època, va exercir de guionista i director de films publicitaris a World Wide Pictures; va ser director comercial de la revista d’alta decoració “Hogares Modernos” i co-fundador, amb Antòn Giménez de “Exclusives Publicitàries GK”.

Crític de cinema

La seva passió pel cinema feia que alternés la publicitat amb conferències, cinefòrums, organització de cineclubs... Entre 1959 i 1967 va recórrer tot Catalunya amb els cinefòrums. Calcula que en va moderar prop d’un miler .

Des de 1961 va començar a freqüentar els festivals de cinema: Barcelona, Sant Sebastià , Santander, A Corunya, Benalmádena, Huelva, Calella, Lleida, Valladolid, Bilbao, Gijón, València, Alcúdia, Reus, Tours, Annecy , Tarascon-sur-Ariège, Foix, Clermont Ferrand, Prades de Conflent, Canes , París, Venècia, Bérgamo, Locarno, Hamburg, Berlín, Cork, Karlovy Vary...

Va publicar cròniques dels festivals de cinema com enviat especial de “La Vanguardia” , “El Noticiero Universal” i “Fotogramas”. I va ser un reputat crític a “Serra d’Or”, “Destino”, “Club RACC”, “Imagen y Sonido”, “Ensayos de cine” , “L’Hora”, “Tele/eXpres", i “Mundo Diario”. Va publicar crítiques de televisió i de circ a “El Noticiero Universal”.

Va ser un dels màxims exponents de la nova generació de crítics joves que van aparèixer els anys 60, que van anar ocupant les places dels principals mitjans de l'època i que va suposar un canvi en l’apreciació del cinema d’autor, per exemple, en la sensibilitat per la irrupció de les noves cinematografies de països tradicionalment poc desenvolupats en els mercats cinematogràfics (nou cinema canadenc, novo cinema brasileiro, jove cinema txec, les generacions d’autors xinesos, el mateix free cinema britànic en l’amplitud del concepte i de la nòmina d’autors...)

Durant 10 anys va alternar les publicacions en premsa amb col•laboracions en ràdio i televisió. A Radio Nacional (Catalunya) va començar com a crític en diversos programes de “Radio Peninsular” (actualment Radio 5), i va co-dirigir, amb Juan Antonio Fernández-Abajo un “magazine” de 5 hores, els dissabtes a la nit, titulat “La gran noche del espectáculo”, amb una roda de corresponsals a Madrid, París, Londres, Roma i Noya York, que comentaven l’actualitat cinematogràfica. En aquesta emissora va dirigir i presentar un programa setmanal, “La calle 42”, dedicat exclusivament al cinema. A Televisió Espanyola a Catalunya (Estudis de Miramar) va ser col•laborador en el “magazin” de mitja tarda “Escenari” (1978-79).

El “Cercle A”

Del 1967 al 1982, va ser co-fundador, amb en Jaume Figueras i Pere Ignasi Fages, del “Círculo A” , la primera xarxa de cinemes d’Art i Assaig de l'estat, programant sales a Barcelona (Publi, Alexis, Atenas, Ars, Aquitània, Maldà, Centrico, Capsa, Arkadin 1 i 2 , Padró, Casablanca 1 i 2) , a València, a Madrid, a Palma de Mallorca, a Saragossa i a Bilbao.

El “Círculo A” —després, "Cercle A"— van ser els primers en tractar el cinema des de una òptica cinèfila i d’autor. Aprofitant un canvi en la blindada normativa d’espectacles que obligava al doblatge de pel•lícules i que va permetre, en determinades i excloents condicions, l'exhibició de pel•lícules en V.O.S.E. (per afavorir el turisme), Kirchner, Fages i Figueras van aprofitar-se de la situació per realitzar la seva inquietud pel cinema i el respecte a l’obra de l’autor. Agafant-se a aquesta excepcionalitat de la V.O.S.E, van permetre que el públic estatal tingués accés a aquelles pel•lícules que no arribaven per culpa d’una altra censura, a més de la política, que era la econòmica, la de les grans distribuïdores i empreses vinculades al cinema nord-americà, sumat a un des desinformadíssim sector comercial de la distribució espanyola i a un no menys desinformat i adotzenat sector comercial de l’exhibició.

Però no només van ser els grans impulsors de les sessions d’”arte i ensayo” de la època; el “Cercle A” van ser uns avançats del seu temps en el sistema de la exhibició a Espanya: les —fins llavors— habituals sessions contínues van a passar a sessions independents amb la implantació dels horaris actuals (16:00 – 18:00 – 20:00 – 22:00); cada llargmetratge anava sempre acompanyat d’un curtmetratge (tots dos anunciats a les cartelleres); es van crear els primers programes de ma amb informació complerta sobre el film, autor i intèrprets. A més a més, es van fer alguns experiments totalment inèdits, com les sessions de matinada de les nits dels divendres i dissabtes, anomenades “sesiones golfas”; o la sessió “última oportunitat” a les 9 del vespre. Tots els cinemes del “Cercle A” van adoptar la fórmula francesa del descompte en el “dia del espectador”, que era el dilluns. Totes aquestes incorporacions es mantenen encara avui, amb alguna petita modificació .

Delegat de Cinematografia del Departament de Cultura

Des de 1982 a 2001, va ser Delegat de Cinematografia i Vídeo del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Director de la Filmoteca de Catalunya (1983 – 2000). En aquests anys, les seves principals funcions van ser: Delegat del Departament de Cultura en el Partronat Municipal del Festival de Cinema de Sitges  ; Delegat del Departament de Cultura en el Patronat Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. (ESCAC); Director de “Catalan Films & Television”, oficina de promoció exterior; Promotor de l’oficina a Barcelona del programa europeu MEDIA : Media Antena Catalunya; Delegat del Departament de Cultura en el Consell de Direcció del programa de formació europeu “PILOTS”; Delegat del Departament de Cultura en el Consell de l’Euro-regió “4 motors per Europa”; Vocal de la Comissió paritària TVC-DdC per la coordinació d’inversions i ajuts a la producció audiovisual catalana; Vocal del Consejo Superior de Cinematografia del Ministerio de Cultura.

Tota la tasca de creació, recuperació i exportació del cinema català —des de la restauració de la Generalitat fins la seva consolidació als anys 2000— va passar per la figura de l'Antoni Kirchner

L’ESCAC

Del 1990 al 2009, va ser professor de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), promoguda per Miquel Porter. El nom de l’ESCAC el va proposar l’Antoni Kirchner.

Enllaços externs

Blog oficial dels "Sopars de Cinema" de l'Antoni Kirchner

Antoni Kirchner: el cinema com a eina per entendre el món (Joaquim Ferrer, Tornaveu.cat)