Destino (revista)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Revista Destino)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesDestino
Capçalera Destino.jpg
Núm. 1 de la revista Destino, Biblioteca de Catalunya
Tipus Revista setmanal
Llengua Castellà
Periodicitat Setmanal
Fundació 1937
Tancament 1980
Lloc de publicació Barcelona
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Destino fou una revista de publicació setmanal editada a Espanya en castellà entre 1937 i 1980.

Història[modifica | modifica el codi]

Destino fou fundada a Burgos el maig de 1937 per Xavier de Salas Bosch i Josep Maria Fontana i Tarrats, un grup de catalans vinculats a la Falange Española. Va servir com òrgan d'expressió per a la intel·lectualitat feixista catalana refugiada a la zona franquista durant la Guerra Civil Espanyola. El títol del setmanari fa referència a la frase de José Antonio Primo de Rivera: "España es una unidad de destino en lo universal"; entre 1939 i 1945 dugué el subtítol política de Unidad, en referència, evidentment, a la unidad nacional espanyola.

Josep Vergés i Matas i Ignasi Agustí, amb el suport de Juan Ramon Masoliver, reprengueren la publicació de la revista, ja des de Barcelona, i ara com a publicació privada, desvinculada de la Falange jurídicament, però no pas ideològicament. A principis de 1940 va incorporar-s'hi Josep Pla. En aquesta segona etapa fou un dels portaveus més destacats del franquisme, des d'un falangisme filonazi rabiosament enemic del catalanisme, la democràcia, el liberalisme, el comunisme, etc., etc. Emperò, fou assaltada pels falangistes durant la segona guerra mundial per una presumpta aliadofília que avui dia és denunciada com a mite elaborat molt posteriorment.[1]

Josep Vergés també era l'editor d'Edicions Destino. Revista i editorial foren eines estratègiques en la substitució de l'entramat cultural català i catalanista per part d'una cultura militantment espanyolista expressada en castellà.[2]

Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial, la revista es convertí progressivament en un referent filoliberal, pseudocatalanista i tímidament democràtic; sortejà les dificultats que suposava la censura franquista tot conservant un to cultural i una qualitat formal elevada, que exerciren gran influència sobre la burgesia catalana. Fou perseguida i clausurada per ordre del ministre de governació Fraga Iribarne el 1967.

El 1975 Jordi Pujol comprà la revista a Vergés. Entrada en decadència, tancà el 1980. El 1985 intentaren revifar-la, però al cap de pocs números deixà de publicar-se definitivament.

Col·laboradors[modifica | modifica el codi]

Entre els seus directors nominals a Barcelona hi hagué Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge, però el seu director real sempre fou Josep Vergés, fins al 1975, en què el nou propietari, Jordi Pujol, en nomenà director Baltasar Porcel i Pujol.

Encara que fou Pla un dels seus principals col·laboradors, ja que va publicar durant trenta-sis anys seguits, en foren col·laboradors assidus, entre altres, Celestí Martí Farreras, Valentí Castanys, Manuel Brunet, Joan Estelrich, Juan Ramon Masoliver, Josep Palau i Fabre, Sebastià Gasch, Miquel Porter i Moix, Jaume Vicens Vives, Azorín, Néstor Luján, Santiago Nadal, Sempronio, Josep Maria de Sagarra, Gaspar Sabater, Enrique Badosa, Camilo José Cela, Carles Soldevila, Miguel Delibes, Joan Fuster, Francesc Candel,[3] Ana María Matute, Joan Perucho, Álvaro Cunqueiro, Baltasar Porcel, Manuel Jiménez de Parga, Juan Goytisolo, Josep Melià, Pere Gimferrer, Carmen Alcalde, Pedro J. Ramírez, Francisco Umbral, Manuel Benet Novella o Delfí Abella.

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 2010 la Biblioteca de Catalunya va presentar la digitalització completa de les tres etapes de Destino, de 1937 a 1985, dins el portal ARCA.[4] Els papers de Josep Vergés estan dipositats també a la Biblioteca de Catalunya.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilanova, Francesc. "La gent de Destino i altres franquistes de Barcelona davant la Segona Guerra Mundial: la Gran Bretanya com a exemple". Revista d'història de la filosofia catalana, núm. 5 (2013), p. 37-63.
  2. Samsó, Joan. La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa pública (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994-1995. Vol. I, p. 22-23, 81-91.
  3. «'Els altres catalans' de Francesc Candel». Commemoracions 2014, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 juliol 2014].
  4. «Destino digitalitzat». Biblioteca de Catalunya.
  5. «Fons Josep Vergés». Biblioteca de Catalunya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cabellos, Pilar; Pérez Vallverdú, Eulàlia. Destino: Política de Unidad (1937-1946): tres aspectes de l'inici d’una transformació obligada. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2007.
  • Geli, Carles, Huertas, J. Ma. Les tres vides de Destino. [Barcelona]: Diputació de Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, DL 1990. (Vaixell de paper; 7) ISBN 84-4046310-3
  • Un país tan desgraciat, memòria compartida amb l'editor de Destino, per Josep C. Vergés, sd edicions, Barcelona 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]