Usuari:Ana Rodet Iraola/Ruth Adler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAna Rodet Iraola/Ruth Adler

Ruth Margaret Adler, nascuda Oppenheimer, (1 d'octubre de 1944 – 18 de febrer de 1994) va ser una feminista, responsable de diverses campanyes en favor dels drets humans i responsable d'incidència en el benestar de la infantesa. Va ser la fundadora de l'oficina d'Amnistia Internacional a Escòcia en 1991, i la seva primera empleada allí.[1] Va ser membre fundador de la Scottish Women's Aid en 1974, membre de la regió de Lothian en el panell de la infància i va ajudar a establir el Centre Escocès per al Dret de la Infància. 

Els pares de Ruth, Charlotte i Rudolf Oppenheimer van arribar des d'Alemanya a Regne Unit com a refugiats en els anys 30. Ruth va néixer a Devon on el seu pare havia estat destinat durant la guerra.

Estudià Filosofia, Polítiques i Econòmiques a Somerville College, Oxford[2][3] i un DT. en Filosofia a la Universitat de Londres. En els anys 60 es va mudar a Escòcia amb el seu marit i fills i es va convertir en tutora a temps parcial en el departament de filosofia de la Universitat d'Edimburg durant anys fins que va obtenir el doctorat en Dret. Va estar molt influenciada pel seu supervisor durant el doctorat, Neil MacCormick. Era bilingüe en anglès i alemany i després del seu doctorat va col·laborar amb MacCormickl a traduir de l'alemany a l'anglès llibres del txec (Ota Weinberger) i de l'alemany (Robert Alexy, Guenter Teubner), filòsofs legals.

Mentre treballava al Centre Escocès de Drets de la Infància, ella va crear la primera base de dades exhaustiva de dret de la infantesa a Escòcia.[4] Va ser magistrada i jutge de pau. De 1987 a 1991  va ser la responsable d'investigar les queixes contra advocats com a Ajudant a l'Observador Laic per a Escòcia.

Sent membre destacada de la comunitat jueva d'Edimburg va ser editora de l'Edinburgh Star.[5]  A més va ser presidenta en 1998 i secretària de la Societat Literària Jueva d'Edimburg.[6]

Treballs[modifica]

El tema de la seva tesi en 1983 va ser legal intervention in the lives of children[7]. Va ser publicat com a llibre en 1985 amb el títol Taking Juvenile Justice Seriously.[8]

L'obituari d'Adler en The Independent descriu les seves tres passions:

'La seva vida va estar conduïda per les seves tres passions: la justícia, la infantesa i la seva família. Per tot això usà la seva formidable intel·ligència, energia incansable, extraordinària determinació i, sobretot, el seu esperit generós i bondat amorosa. Aquestes passions van tocar les vides d'incomptables persones'.

Hi ha una placa dedicada al jardí de la guarderia de la Universitat d'Edimburg.[9]

L'Escola de Dret a la Universitat d'Edimburg patrocina una conferència anual de Ruth Adler sobre els drets humans. Entre els ponents destacats es troben Shami Chakrabarti en 2016; Stephen Sedley (2015) Professor Christopher McCrudden (2013) i Professor Conor Gearty (2009).[10][11]

Existeix un premi Ruth Adler que es lliura anualment al millor estudiant del curs ordinari de Pensament Legal Crític.[12]

Referències[modifica]

  1. «Inspirational Women's Day». www.amnesty.org.uk. [Consulta: 9 juny 2017].
  2. .
  3. «RuthAdler» (en anglès). Jewish Studies. [Consulta: 16 gener 2020].
  4. Ewan, Elizabeth L.; Innes; Reynolds; Pipes The Biographical Dictionary of Scottish Women (en anglès). Edinburgh University Press, 8 de marzo de 2006. ISBN 9780748626601. 
  5. «HISTORY - Page 1» (en anglès). www.edinburghstar.info. [Consulta: 9 juny 2017].
  6. «Obituary: Ruth Adler». , 26-02-1994.
  7. «Rights, interests and reasoning in juvenile justice» (en anglès). Falta indicar la publicació, 1983.
  8. Taking juvenile justice seriously. Scottish Academic Press, 1985. ISBN 9780707304663. OCLC 13487989. 
  9. «Ruth Margaret Adler | Mapping Memorials to Women in Scotland» (en anglès). womenofscotland.org.uk. [Consulta: 9 juny 2017].
  10. «Global Justice Academy» (en anglès). www.globaljusticeacademy.ed.ac.uk. [Consulta: 9 juny 2017].
  11. «Event: Sir Stephen Sedley’s Ruth Adler Memorial Lecture, Edinburgh University». UK Constitutional Law Association, 14-05-2015. [Consulta: 9 juny 2017].
  12. «Ruth Adler Prize | Edinburgh Law School» (en anglès). www.law.ed.ac.uk. Arxivat de l'original el 15 de enero de 2018. [Consulta: 9 juny 2017].

[[Categoria:Feministes britànics]] [[Categoria:Morts el 1994]]