Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Terradets
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La central hidroelèctrica de Terradets és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, les obres de la qual van començar el 1931 i van finalitzar l'any 1935. Està situada al congost de Terradets, que separa el Montsec de Rúbies i el Montsec d'Ares, dins el terme municipal de Llimiana, al Pallars Jussà. La central de Teradets es troba a l'esquerra del curs del riu Noguera Pallaresa i l'edifici de la central està situat al peu de la presa de Terradets.
Actualment (2020) és operada per l'empresa Endesa, filial de l'italiana Enel. La seva posada en funcionament, aturada i control es fa des del centre de control i gestió hidràulica de Lleida.[1]
Antecedents
[modifica]La construcció de la central de Terradets no estava prevista en el projecte inicial que Domènec Sert i Badia va presentar per obtenir entre 1901 i 1907 tres concessions d'aprofitament hidroelèctric del Noguera Pallaresa entre la Pobla de Segur al nord i Camarasa al sud.[2] Un cop unificades en una sola concessió, aquesta fou venuda el 1911 a la societat Riegos y Fuerzas del Ebro, que a finals del mateix any inicià les obres de construcció de la central hidroelèctrica de Talarn. El projecte contemplava un canal industrial de 60 quilòmetres de llargària derivaria de la presa de la central de Talarn un cabal d'aigua de fins a 20.000 litres per segon fins a una nova central hidroelèctrica a construir a Camarasa. Aquest canal estava previst en el marge dret de la Noguera Pallaresa.
El 1913, la mala qualitat del sòl entre Puigcercós i Guàrdia de Tremp obligaren a interrompre la construcció del canal industrial pel marge dret de la Noguera Pallaresa. Riegos y Fuerzas del Ebro va sol·licitar el seu replanteig, traslladant el canal industrial al marge esquerra del riu, així com al mateix temps es sol·licitava la divisió de la concessió d'aprofitament hidroelèctric en tres salts diferents per poder construir-los separadament i permetre un millor aprofitament del cabal d'aigua concedit. El 16 d'octubre de 1913 es concedí la divisió de la concessió. El canal industrial passava a discórrer pel marge esquerre del Noguera Pallaresa fins a una nova central situada al congost de Terradets, establint la càmera d'aigua a la vall de Barcedana, la qual desaiguava a la central mitjançant un túnel de pressió en els contraforts del Montsec de Rúbies. Del desguàs de la nova central sortia un canal que alimentava el Salt de Camarasa situat a la confluència entre els rius Noguera Pallaresa i Segre a La Massana.[3]
El 1919 Riegos y Fuerzas del Ebro planifica dividir el salt de Barcedana en dos salts: Terradets i Gavet (nom original de la central de Reculada). En les mes de març de 1930 es presentà el projecte per a la construcció de la central de Terradets, en el que la zona de regadiu de Llimiana i Guàrdia de Tremp es veia greument reduïda per l'embassament que formaria la presa de Terradets. Després de diverses negociacions amb l'ajuntament de Llimiana el 8 d'abril de 1931 es va arribar a un acord definitiu per a la construcció de les centrals de Terradets i Reculada, desapareixent la central de Barcedana.
Construcció
[modifica]La construcció de la central i l’embassament de Terradets entre 1931 i 1935 va obligar a la modificació i la millora del traçat de la carretera de Balaguer a Tremp, a la sortida del congost de Terradets en direcció nord. En aquesta ocasió, un nou pont sobre l’embassament, conegut amb el nom de pont Nou de Monares i amb gairebé 100 m de llargada, és l’element més destacable de la carretera.[4]
Components de la central
[modifica]Conques de captació
[modifica]La central de Terradets es troba quasi al final de la conca de la Noguera Pallaresa, i la superfície de la conca hidrològica aigües amunt és de 2.620 quilòmetres quadrats que li proporciona una aportació hídrica mitjana anual de 1.410 hectòmetres cúbics.[5] Aigües avall de la central no hi ha cap afluent que desaigüi al riu. S'estima que si no existissin consums, el cabal mig seria de 42,1 litres cúbics per segon. Els període de major cabal és entre els mesos de maig i juny, on el cabal natural oscil·la entre els 5,71 i els 8,25 metres cúbics per segon.[6] El riu però, té el seu curs força regulat. El pantà de Boren, el de la Torrassa i el de Talarn esta situats entre el naixement del riu i l'embassament de Terradets.
Presa
[modifica]La presa està emplaçada a l'extrem nord del Congost de Terradets, en el seu punt més estret. L'embassament de Terradets, creat per la presa, té una superfície de 330 hectàrees i una longitud de 8 quilòmetres. La seva capacitat total és de 33,19 hectòmetres cúbics i el volum útil és de 23,2 hectòmetres cúbics.[6]
El nivell de l'embassament de Terradets presenta baixes oscil·lacions al llarg dels anys, variant entre els 21 i els 23 hectòmetres cúbics, degut a l'excedent d'aigua i al fet que és un embassament d'una capacitat relativament petita, el que permet tenir el nivell d'aigua desitjat en qualsevol època de l'any. La seva reduïda capacitat provoca que la seva participació en la regulació del riu sigui menor que la d'altres embassaments.[7]
La presa té una alçada de 47 metres i la seva longitud en la seva coronació és de 160 metres.[5] El sobreeixidor de la presa està situat a la seva esquerra. Disposa de 2 comportes automàtiques, construïdes per La Maquinista Terrestre i Marítima [8], i una d'elles està equipada amb una vàlvula de descàrrega final per el cabal ecològic del riu.
La cua del Pantà de Terradets és una zona humida que presenta uns hàbitats de fauna interessants.
Generació
[modifica]Originalment es va equipar amb dos grups hidràulics amb turbina Francis d'eix vertical, fabricades per la casa alemanya Voith, de 28.200 CV. Cada grup estava acoblat a un alternador ASEA.[9]
La sortida a alta tensió es produeix a 110 kV.
Resum característiques i producció
[modifica]| Central de Terradets | |
| Any posada en marxa | 1935 |
| Construïda per | Riegos y Fuerzas del Ebro |
| Operada per | Endesa |
| Salt | |
| Altitud | 412-402 metres |
| Desnivell | 32 metres |
| Diàmetre mig canonada | 2,80 metres |
| Cabal màxim d'aigua | 135 metres cúbics/segon |
| Sala de màquines | |
| Altitud | 359 metres |
| Nombre de grups | 2 |
| Turbines per grup | 1 turbines Francis d'eix horitzontal |
| Potencia instal·lada per grup | 16,25 MW |
| Potència instal·lada total | 32,5 MW |
| Producció mitja total anual .[10] | 70,3 GWh (1) |
(1) producció actual (2011)
Canals de reg
[modifica]El 1932 l'ajuntament de Llimiana va obtenir per part de Riegos y Fuerzas del Ebro la construcció d'una canal de reg des del dipòsit regulador situat al final del canal de Gavet fins a la vall de Barcedana, amb un cabal de 500 litres d'aigua per segon. En el 1934 l'empresa també hagué comprometre's a fer les obres per habilitar la captació de 2.500 litres d'aigua per segon de l'embassament que es crearia a Terradets pel reg a Cellers, atesa la impossibilitat de construir el canal de ref previst en els acords de 1912.
Referències
[modifica]- ↑ «Endesa desdobla el centre de control de les 41 centrals hidràuliques de Lleida per garantir la producció d'energia» (HTML). La Mañana [Lleida], 20-04-2020 [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Butlletí Oficial de la Província de Lleida» (pdf) (en castellà) pàgines 107-108. Diputació de Lleida, 17-02-1901. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Solà i Mas, Jordi. «La central hidroelèctrica de Terradets (1932 - 1935)» (pdf) (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Tarraubella i Mirabet, Xavier «Els aprofitaments hidroelèctrics pirinencs i el seu impacte al Pallars» (pdf). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 146 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Ficha técnica de la Presa: TERRADETS» (HTML) (en castellà). Misterio de Agricultura. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Plan hidrológico del riu Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 9 - 29 - 109 [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Asensió Carmona, Adrià. «Características de los embalses». A: Análisis de la viabilidad de un aprovechamiento hidroeléctrico reversible N.Pallaresa-N.Ribagorzana (pdf) (en castellà), 20 de juny de 2014, pàgina 30 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «La Maquinista Terrestre y Marítima, S. A.» (pdf) (en castellà). METAM. Associació ex-aprenents M.T.M. [Barcelona], número 20, Octubre 1955, pàg. 13 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Alayo i Manubens, Joan Carles. «Desenvolupament de la tecnologia elèctrica a Catalunya.1875-1935». A: Santiago Riera i Tuebols. Centenari de l'Electricitat a Figueres (HTML). Marcombo, 15 gener de 1999 (Cultura, Tècnica i Societat). ISBN 978-8426711823 [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ La Producció Hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011 [Consulta: 15 maig 2020].