Usuari:Davidpar/Ignacio Vidal-Folch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ignacio Vidal-Folch Balanzó (Barcelona, 1956) és un escriptor i periodista català.

Biografia[modifica]

Germà del periodista Xavier Vidal-Folch, va començar com a escriptor de còmics col·laborant des de principis de la dècada del 1980 en diversos còmics i arribant a ser coordinador de Bésame Mucho el 1982.[1][1]

Els seus primers llibres —El arte no pagaNo se lo digas a nadie—, de caràcter marcadament satíric, en l'estela dels experiments formals de Valle Inclán i Bustos Domecq, es van publicar a mitjans de la dècada del 1980.

Aquesta dècada i la següent va estar especialment actiu com a periodista. Va dirigir successivament la secció de cultura dels diaris La Vanguardia i ABC.

En els anys 1989, 90 i 91, durant la transició democràtica dels països del bloc soviètic, va ser corresponsal volant del rotatiu madrileny a les principals capitals de l'Est d'Europa.

Des de 1995 és col·laborador independent i esporàdic de premsa, especialment del diari El País i del setmanari Tiempo.

Amb Ramón de España, va publicar en 1997 l'assaig El canon de los cómics que incidia especialment en el còmic europeu i els valors de la narració sobre els de la il·lustració.[2]

Les seves últimes novel·les, sense renunciar a la veta de l'humor, s'inscriuen en la tradició realista i aborden conflictes significatius de l'actualitat en diferents països i àmbits: l'argument de La libertad (1995) tracta de la revolució democràtica a RomaniaLa cabeza de plástico (1999), sobre el mercat i les pràctiques de l'art contemporani internacional; Turistas del ideal (2005), sobre el filisteisme cultural i polític; Contramundo (2006), sobre la mentalitat nacionalista. Amigos que no he vuelto a ver (1997) i Noche sobre noche (2010) són compendis de relats, ambientats en diferents escenaris europeus.

Alguns dels articles publicats el 2008 i 2009 a El País sobre escenaris singulars de la seva ciutat natal han estat reunits en llibre sota el títol Barcelona, museo secreto.

Va ser guionista i presentador del programa literari Nostromo, emès per La 2 de Televisió Espanyola entre 2010 i juliol de 2012 (el primer any 22 programes, el segon, 20 i el tercer només un).

Obres[modifica]

Anys Títol Tipus Publicació Col·laborador
1980 Crónica negra Serial de cómic, 3 números[1] Joan Navarro
1984 Chantal Serie de cómic Cimoc Pepe González (dibujante)
1984 Roberto Ruina Serie de cómic Cairo Roger (dibujante)
1984 Perico Carambola Serie de cómic El Víbora, Complot!, TBO, La Vanguardia Gallardo (dibujante)
1985 El arte no paga Relatos Anagrama
1987 No se lo digas a nadie Novela Anagrama
1994 Roberto España y Manolín Serie de cómic Viñetas Gallardo (dibujante)
1994 Esto es así Serie de cómic La Vanguardia Gallardo (dibujante)
1995 La libertad Novela Anagrama
1997 Amigos que no he vuelto a ver Cuentos Anagrama
1997 El canón de los cómics Ensayo Glénat Ramón de España
1999 La cabeza de plástico Novela Anagrama
1999 Más lejos y más abajo Cuentos Noche de Relatos Nº9, NH Hoteles
2005 Turistas del ideal Novela Destino
2006 Contramundo Novela Destino
2009 Barcelona: Museo secreto Ensayo-guía de la ciudad Ed. Alcar
2010 Noche sobre noche 12 relatos
2011 Grandes borrachos daneses Cuadernos Alfabia Lars Bang Larsen (historiador de arte)
2012 Lo que cuenta es la ilusión Notas de diarios 2007-2010 Destino

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

QUADRAT, Jesús (2000). Atles espanyol de la cultura popular: De la historieta i el seu ús 1873-2000. Madrid: Edicions Contrasentit/Fundació Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1. 

Enllaços externs[modifica]