Usuari:Joan Colomer/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Joan Colomer. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 Max Skladanowsky (dreta) amb el seu germà Emil. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Max Richard Skladanowsky 30 d'abril de 1863 Berlín |
| Mort | 30 de novembre de 1939 Berlín |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemana |
| Es coneix per | Inventor del Bioscop |
| Activitat | |
| Ocupació | Inventor, productor, cineasta i actor. |
| Família | |
| Parents | Emil Skladanowsky (germà) |
Max Skladanowsky (Berlín, 1863 - Berlín, 1939) fou un inventor, productor, actor i cineasta alemany.
És considerat, juntament amb el seu germà Emil Skladanowsky, un dels inventors del cinema i la primera persona en realitzar una projecció pública d'una pel·lícula, abans, fins i tot, que els germans Lumière.[1]
Biografia[modifica]
Max Richard Skladanowsky va néixer al barri berlinès de Pankow el 30 d'abril de 1963 dins una família d'origen polonès. De jove, va ser aprenent de fotògraf i posteriorment va treballar a un taller on es fabricaven, entre d'altres coses, il·luminació per a teatres, òptiques i altres aparells. Aquí va entrar en contacte amb la llanterna màgica.
Entre 1879 i 1890 els germans Skladanowsky van viatjar per tota Alemanya i part d'Europa amb el seu pare Carl realitzant espectacles de llanterna màgica, autòmats i fonts d'aigua. Després Max i Emil Skladanowsky van viatjar per Viena, Budapest i pel nord d'Europa presentant espectacles amb les seves construccions i invents.
El 1892 els dos germans van construir una càmera basada en la cronofotografia utilitzant el mecanisme del cargol sense fi. Amb aquest aparell va filmar per primer cop imatge en moviment. Es tracta de quaranta-vuit fotogrames on apareix el seu germà Emil el 20 d'agost d'aquest any.
Tres anys més tard Max, amb pocs recursos, va desenvolupar el Bioskop, un aparell que permetia reproduir imatge en moviment gràcies a dos tambors de pel·lícula de 54mm, dues lents i una llanterna màgica per projectar. Va aconseguir amb aquest aparell reproduir imatges a setze fotogrames per segon.
Julius Baron i Franz Dorn, directors del teatre Wintergarten de Berlín, van veure el Bioskop en una petita demostració realitzada al barri de Pankow i van decidir contractar a Max Skladanowsky perquè realitzés una projecció pública dins de l'espectacle de varietats del seu teatre. D'aquesta manera l'1 de novembre de 1895, Max Skladanowsky va realitzar la primera projecció pública d'imatges en moviment com a forma d'espectacle, gairebé dos mesos abans de la famosa projecció dels germans Lumière al Saló del Gran Café de París el 28 de desembre de 1895.[1]
La projecció es feia des de darrera d'una pantalla que es mullava per millorar la transparència i es les pel·lícules de Max que es projectaven duraven uns sis segons i es repetien varies vegades. L'espectacle estava acompanyat de música en directe i va tenir força èxit en aquell moment.
Després d'un mes de sessions de projecció al Wintergarten de Berlín, els germans Skladanowsky van ser contractats per realitzar el seu espectacle a París finalment no el van realitzar degut a que el contracte va ser cancel·lat després de que els germans Luimère realitzessin la seva primera projecció. [2]
Max Skladanowsky va recòrrer nombroses ciutats del nord d'Europa realitzant projeccions i més tard va decidir fundar una productora de pel·lícules on ell exercia el càrrec de director i d'actor, encara que la seva producció va ser irregular i poc destacable.[3]
Filmografia[modifica]
- Eine Fliegenjagd oder Die Rache der Frau Schultze (1905)
- Eine moderne Jungfrau von Orleans (1900)
- Apotheose II (1897)
- Am Bollwerk in Stettin (1897)
- Alarm der Feuerwehr (1896)
- Ankunft eines Eisenbahnzuges (1896)
- Ausfahrt nach dem Alarm (1896)
- Die Wachtparade (1896)
- Leben und Treiben am Alexanderplatz (1896)
- Nicht mehr allein (1896)
- Unter den Linden (1896)
- Eine lustige Gesellschaft vor dem Tivoli in Kopenhagen (1896)
- Komische Begegnung im Tiergarten zu Stockholm (1896)
- Mit Ablösung der Wache (1896)
- Akrobatisches Potpourri (1895)
- Apotheose (1895)
- Das boxende Känguruh (1895)
- Der Jongleur (1895)
- Die Serpentintänzerin (1895)
- Italienischer Bauerntanz (1895)
- Kamarinskaja (1895)
- Komisches Reck (1895)
- Ringkämpfer (1895)
- Wintergartenprogramm (1895)[4]
- ↑ 1,0 1,1 Caparrós Lera, José María. Historia del cine mundial (en castellà). Madrid: RIALP, 2009, p.21. ISBN 9788432137303.
- ↑ «Who's Who of Victorian Cinema». www.victorian-cinema.net. [Consulta: Novembre 2016].
- ↑ Sadoul, Georges. Historia del Cine Mundial: desde los orígenes. Siglo XXI, p.122.
- ↑ «Max Skladanowsky - IMDb» (en anglès). [Consulta: Novembre 2016].