Usuari:JordiGran/proves/Frank Zappa 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El llegat de Zappa[modifica]

Premis i honors[modifica]

Zappa va rebre clamorosas crítiques a tot el món tant en vida com després de la seva mort. La Guia d'àlbums de Rolling Stone en 2004 va escriure: "Frank Zappa va tocar gairebé tots els gèneres de música, fos en el seu aspecte de roquer satíric, fusionista de jazz rock, virtuós de la guitarra, mag de l'electrònica o innovador orquestral, la seva genialitat excèntrica era indiscutible".[1] Encara que la seva obra s'inspirava en diversos gèneres, Zappa va establir una forma d'expressió coherent i personal. En 1971, el seu biògraf David Walley va dir: "Tota l'estructura de la seva música està unificada, no dividida per dates o seqüències de temps, i es construeix tota com un compost".[2] En parlar de la música, política i filosofia de Zappa, Barry Milers va dir en 2004 que no es poden separar; "Tot era una sola cosa; tot era part de la seva 'continuïtat conceptual'".[3]

Guitar Player Magazine va fer un especial sobre Zappa el 1992, i preguntava en la seva portada: "És FZ el secret millor guardat de la música a Estats Units?". L'editor Don Menn va comentar que l'especial tractava de "el compositor més important de la música popular moderna".[4] Entre els col·laboradors de l'especial estava el compositor i musicólogo Nicolas Slonimsky, que havia dirigit obres de Charles Ives i Edgar Varèse en els anys 1930.[5] Es va fer amic de Zappa en els anys 1980 i en va dir: "admiro tot el que fa Frank, perquè pràcticament ha creat el nou mil·lenni musical.[6] Fa un treball preciós... He tingut la sort d'haver pogut viure per veure l'aparició d'aquest tipus de música totalment nou".[7] El director d'orquestra Kent Nagano va assenyalar en aquest mateix especial que "Frank és un geni. I aquesta no és una paraula que usi molt sovint... En el cas de Frank no és exagerat... És extremament culte musicalment. No estic segur que el públic sàpiga això".[8] Pierre Boulez va dir a la revista Musician Magazine que Zappa "era una figura excepcional perquè pertanyia al món del rock i al món de la música clàssica, i que tant un camp de la seva obra com l'altre sobreviurien".[9] Molts músics reconeixen a Zappa com un dels compositors més influents de la seva època.[10][11] Com a guitarrista, també ha estat lloat en multitud d'ocasions.[12][13]

El 1994, la revista de jazz Down Beat li va incorporar al seu Saló de la Fama.[14] Zappa va ser inclòs de forma pòstuma en el Saló de la Fama del Rock en 1995. En aquesta ocasió, es va escriure:

Va rebre el Grammy a tota una vida (Grammy Lifetime Achievement Award) el 1997.[15]El 2005, la National Recording Preservation Board d'Estats units va incloure We're Only in It for the Money en el National Recording Registry, explicant que "l' inventiu i iconoclasta àlbum de Frank Zappa presenta una postura política única, tant anticonservadora com anticontracultural, i ofereix una sàtira mordaç tant del hippismo com de les reaccions d'Amèrica sobre el mateix".[16] En el mateix 2005, la revista Rolling Stone el va posar en el lloc número 71 en la llista de "Els 100 grans artistes de tots els temps".[17]

Músics influïts per Zappa[modifica]

La música de Zappa ha influït a un gran nombre de músics, bandes i orquestres de diversos gèneres. Artistes de rock com Mr. Bungle, Butthole Surfers, Alice Cooper, Fee Waybill de The Tubes, Primus, Devin Townsend de Strapping Young Lad[18] i Billy Bob Thornton[19] han esmentat la influència de Zappa, igual que artistes de rock progressiu com Henry Cow, Trey Anastasio de Phish, John Frusciante[20] i Fulano.[21][22][23][24][25] Formacions de rock dur i heavy metal com Black Sabbath, Warren DeMartini, Steve Vai, System of a Down, i Clawfinger[26] reconeixen la inspiració de Zappa.[27][28][29][30] En l'escena de música clàssica, Tomas Ulrich, Meridian Arts Ensemble[31] i The Fireworks Ensemble toquen de forma habitual composicions de Zappa.[32][33] Músics i compositors de jazz contemporanis com Bill Frisell[34] i John Zorn[35] s'inspiren en Zappa, igual que la llegenda del funk George Clinton.[36] Altres artistes en l'obra dels quals Zappa exerceix important influx són: The Residents, Faust, el pianista de new age George Winston, el compositor d'electrònica Bob Gluck, el cantant humorístic "Weird Al" Yankovic. i l'artista de música noise Masami Akita de Merzbow.[37][38][39][40][41][42][43]

Tributs[modifica]

  • King Kong: Jean-Luc Ponty Plays the Music of Frank Zappa (Jean-Luc Ponty) (1970)
  • The BRT Big Band Plays Frank Zappa (BRT Big Band) (1990)
  • Yahozna Plays Zappa (Yahonza) (1992)
  • Zappa's Universe—A Celebration of 25 Years of Frank Zappa's Music (Joel Thome/Orchestra of Our Time)(1993)
  • Harmonia Meets Zappa (Harmonia Ensemble) (1994)
  • Music by Frank Zappa (Omnibus Wind Ensemble) (1995)
  • Frankincense: The Muffin Men Play Zappa (Muffin Men) (1997)
  • Plays The Music of Frank Zappa (The Ed Palerm Big Band) (1997)
  • Dischordancies Abundant (CoCö Anderson) (1997)
  • Frankly A Cappella (The Persuasions) (2000)
  • The Zappa Album (Ensemble Ambrosius) (2000)
  • Bohuslän Big Band plays Frank Zappa (Bohuslän Big Band) (2000)
  • Ensemble Modern Plays Frank Zappa: Greggery Peccary & Other Persuasions (Ensemble Modern) (2003)
  • UMO Jazz Orchestra: UMO plays Frank Zappa feat. Marzi Nyman (2003)
  • Lemme Take You To The Beach: Surf Instrumental Bands playing the music of Zappa (Cordelia Records) (2005)
  • Take Your Clothes Off When You Dance (The Ed Palerm Big Band) (2006)
  • Inventionis Mater: Does Humor Belong in Classical Music? (2012)

Referències a Zappa en altres àmbits[modifica]

Científics de diversos camps han donat nom a diversos nous descobriments en honor a Frank Zappa. El 1967, el paleontòleg Leo P. Plas Jr. va identificar un mol·lusc extingit a Nevada i el va anomenar Amaurotoma zappa.[44] En els anys 80, el biòleg Ed Murdy va anomenar Zappa a un gènere de peixos gobbidae de Nova Guinea, amb una espècie que va anomenar Zappa confluentus.[45] El biòleg Ferdinando Boero va anomenar el 1987 a una medusa de Califòrnia Phialella zappai, comentant que "era un plaer anomenar aquesta espècie així en honor al músic".[46] Els biòlegs belgues Bosmans i Bosselaers van descobrir a principis dels 1980 una aranya de Camerun, que van nomenar el 1994 Pachygnatha zappa, perquè una zona del ventre de la femella de l'espècie tenia un gran semblat amb el famós bigoti de l'artista.[47]

Bust de Zappa a Bad Doberan.

Un gen del bacteri Proteus mirabilis que causa infeccions d'orina va ser nomenat el 1995 ZapA per uns biòlegs de Maryland.[48] A la fi dels anys 1990, els paleontòlegs americans Marc Salak i Halard L. Lescinsky van descobrir un fòssil que van anomenar Spygori zappania en honor a "l'època final de Zappa... que tenia paral·lelismes amb els primers paleontòlegs: reptar les creences tradicionalistes quan tals creences no tenien arrels en la lògica ni la raó".[49]

El 1994, gràcies als esforços del psiquiatre John Scialli, la Unió Astronòmica Internacional va nomenar a un asteroide en el seu honor: 3834 Zappafrank.[50] L'asteroide va ser descobert en 1980 per l'astrònom Ladislav Brozek, i la cita de la seva denominació diu: "Zappa era un artista i compositor eclèctic i autodidacta... Abans de 1989 era vist com un símbol de democràcia i llibertat d'expressió per a molta gent de Txecoslovàquia".[51]

El 1995, a Vílnius, la capital de Lituània, es va instal·lar un bust de Zappa fet per l'escultor Konstantinas Bogdanas. Es va donar una rèplica a la ciutat de Baltimore el 2008.[52] El 2002, un bust de bronze va ser posat a la ciutat alemanya Bad Doberan, que des de 1990 aallotja el festival anual de música en honor a Zappa, anomenat Zappanale.[53] Per iniciativa de la comunitat de músics ORWOhaus, la ciutat de Berlín va donar el seu nom a un carrer situat en el districte de Marzahn el 2007.[54] Aquest mateix any, l'alcaldessa de Baltimore, Sheila Dixon, va proclamar oficialment el "Dia de Frank Zappa" a la ciutat, citant els assoliments musicals de Zappa i la seva defensa de la Primera Esmena a la Constitució dels Estats Units.[55]

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Brackett, Natham. The New Rolling Stone Album Guide. Fireside, septiembre 2004, p. 903. 
  2. ↑ Walley, David. No Commercial Potential: The Saga Of Frank Zappa. Da Capo Press, agosto 1996, p. 3. 
  3. ↑ Miles, Barry. Zappa:A Biography. Grove Press, septiembre 2005, p. 383. 
  4. ↑ Don Menn. Zappa! Guitar Player Presenta, 1992. 
  5. ↑ Allan Kozinn. «Nicolas Slonimsky, muere a los 101» (en inglés), 1996. [Consulta: 5 març 2009].
  6. ↑ En diciembre de 1981, con 87 años de edad Slonimsky hizo una aparición al piano en un concierto de Zappa.
  7. ↑ Don Menn. Zappa! Guitar Player Presents.. San Francisco: Miller Freeman, p. 6-7. ISSN 1063-4533. 
  8. ↑ Don Menn. Zappa! Guitar Player Presenta.. San Francisco: Miller Freeman, p. 8-11. ISSN 1063-4533. 
  9. ↑ «Frank Zappa» (html) (en inglés). Musician Magazine, febrero 1994. [Consulta: 5 març 2009].
  10. ↑ «El estilo galante, las arias comunistas, Bach, Mozart y Zappa» (html) (en inglés). Oxford University Press, 1999. [Consulta: 5 març 2009].
  11. ↑ «La música de Frank Zappa y sus significados» (html) (en inglés). International Musicological Society, 2001. [Consulta: 5 març 2009].
  12. ↑ Figura en el puesto número 45 en «Los 100 guitarristas de todos los tiempos» (en inglés). Rolling Stone, agosto 2003. [Consulta: 5 març 2009].
  13. ↑ Figura en el puesto número 51 en The 100 Wildest Guitar Heroes
  14. ↑ «1994 Down Beat». [Consulta: 5 març 2009].
  15. ↑ «Grammy a toda una vida» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  16. ↑ «The National Recording Registry 2005», 24-05-2005. [Consulta: 11 abril 2009].
  17. ↑ «Los inmortales» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  18. ↑ Mike SOS. «Interview with Devin Townsend» (en inglés). [Consulta: 15 diciembre 2010].
  19. ↑ «Billy Bob Thorton entrevista» (html) (en inglés), 2008. [Consulta: 5 març 2009].
  20. ↑ Barru Cleveland. «Entrevista con John Frusciante» (en inglés). Guitar Player, septiembre 2006. [Consulta: 5 març 2009].
  21. ↑ «Entrevista con Alice Cooper» (html) (en inglés). Poppin, septiembre 1969. [Consulta: 5 març 2009].
  22. ↑ «Entrevista con Fee Waybill» (html) (en inglés). getreadytorock.com. [Consulta: 5 març 2009].
  23. ↑ Elfman, Doug. «Primus plays Hard Rock». Las Vegas Review-Journal, 15-10-2003. [Consulta: 11 abril 2009].
  24. ↑ «Biografía Henry Cow» (html) (en inglés). allmusic.com. [Consulta: 5 març 2009].
  25. ↑ http://www.musicapopular.cl/3.0/index2.php?op=Artista&id=14
  26. ↑ «/zappas_making_zappa_film Página Clawfinger» (en inglés). clawfinger.net. [Consulta: 5 març 2009].
  27. ↑ «Black Sabbath Online:Entrevista» (html) (en inglés). black-sabbath.com, mayo 1994. [Consulta: 5 març 2009].
  28. ↑ Don Menn. «Zappa! Guitar Player Presenta» (en inglés). Guitar Player. [Consulta: 5 març 2009].
  29. ↑ Barru Cleveland. «Biografía de Steve Vai» (en inglés). Vai.com, septiembre 2006. [Consulta: 5 març 2009].
  30. ↑ Barru Cleveland. «Zappa haciendo cine» (en inglés). Rolling Stone, junio 2005. [Consulta: 5 març 2009].
  31. ↑ «Arte de Meridian Ensemble» (en inglés). meridianartsensemble.com. [Consulta: 5 març 2009].
  32. ↑ «Tomas Ulrich en All about Jazz» (html) (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  33. ↑ «Fuegos artificiales» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  34. ↑ «Biografía de Bill Frisell» (en inglés). Songline/Tonefield Productions. [Consulta: 5 març 2009].
  35. ↑ «Guia de Jazz de Penguin séptima edición» (en inglés). Penguin Books. [Consulta: 5 març 2009].
  36. ↑ John Bush. «George Clinton en Allmusic» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  37. ↑ «The Residents». Decider Chicago. [Consulta: 11 abril 2009].
  38. ↑ Piero Scaruffi y David Medina. «Una historia de la música rock» (en español). [Consulta: 11 abril 2009].
  39. ↑ Andy Wilson. «Faust: Stretch Out Time 1970-1975» (en inglés). [Consulta: 11 abril 2009].
  40. ↑ georgewinston.com. «George Winston» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  41. ↑ «Compositor de electrónica» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  42. ↑ «Preguntas frecuentes a Weird Yankovic» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  43. ↑ Martin, 2002, Avant Rock, p. 160.
  44. ↑ Plas, Jr. Molusco de Nevada. SEPM, marzo 1972, p. 249-260. 
  45. ↑ Murdy. Goniidae: Oxuercinae. Records of the Australian Museum, 1989. ISBN 0-7305-6374-X. 
  46. ↑ Ferdinando Boero. Phialella zappai. Taylor & Francis Groups, abril 1987. 
  47. ↑ Robert Bosmans. Arañas Pachygnatha, Dyschiriognatha y Glenognatha. Zoologica Scripta, octubre 1995, p. 325–352. 
  48. ↑ Christopher Wassif. Proteus mirabilis. American Society for Microbiology, p. 5790–5798. 
  49. ↑ Marc Salak. Spygoria zappania. Paleontological Society, julio 1999, p. 571–576. 
  50. ↑ Lisa Seachrist. Random Samples. American Association for the Advancement of Science, p. 870-871. 
  51. ↑ «(3834) Zappafrank». [Consulta: 5 març 2009].
  52. ↑ «Donación por parte de Lituania de una estatuta de Zappa» (en inglés), mayo 2008. [Consulta: 5 març 2009].
  53. ↑ «Zappanale - Startseite» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].
  54. ↑ «Calles de Berlin con el nombre de Zappa» (en inglés), julio 2007. [Consulta: 5 març 2009].
  55. ↑ «¿Qué hay de nuevo en Baltimore?» (en inglés). [Consulta: 5 març 2009].

[[Categoria:Artistes californians]] [[Categoria:Compositors estatunidencs]] [[Categoria:Morts el 1993]] [[Categoria:Guitarristes estatunidencs]] [[Categoria:Músics d'electrònica]] [[Categoria:Persones de San Diego]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:JordiGran/proves/Frank_Zappa_2&oldid=20222183»