Usuari:Jordi Vito/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Cultura popular[modifica]

A Mollerussa hi ha grans parèntesis d'inactivitat a nivell de cultura popular: en el cas del món bastoner la vila va estar sense colla bastonera des del 2001 fins al 2011. En el cas del món geganter es va deixar de celebrar la trobada gegantera durant 21 anys, els que van des del 1988 fins al 2009.

Balls de Bastons[modifica]

Segons estudis etnogràfics sobre Catalunya a segle xvii, els balls de bastons només estaven documentats a l'Anoia, el Baix Ebre, la Conca del Barberà, la Segarra i el Segrià.[1][a]

L'any 1986 neix l'Esbart Dansaire de Mollerussa[3] dedicat a l'ensenyament i exhibició de les danses populars catalanes amb seccions infantil, adolescent i juvenil.[4] El 1992 es va crear la branca de bastoners i grallers.[5] Des de llavors es van aconseguint fites destacades com l'organització de la 23a Trobada Nacional de Bastoners a Mollerussa el 20 de juny del 1998[6][7] o l'assistència l'any 2001 al 14è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics celebrat els dies 3 i 4 d'agost a Copenhaguen (Dinamarca).[8]

La Colla Bastonera de l'Arreu prengué el relleu uns anys més tard i debuta l'any 2011, amb la voluntat de recuperar la pràctica dels balls de bastons a la comarca, així com també els balls propis d'aquesta com són el Ball de bastons de Mollerussa, els tres balls de Vilanova de Bellpuig o la creació de nous balls elaborats per l'actual colla.[9] L'any 2012, uns 20 integrants de la colla van assistir a la 37a Trobada Nacional de Terrassa, essent el primer cop que una colla de la comarca participava d'una Trobada Nacional des de la que es va celebrar a Mollerussa de l'any 1998.[10] L'any 2013, la colla va apadrinar la colla de Bastoners de Sedó[11] i la colla infantil de Balaguer tot participant en la primera Diada Bastonera de la capital de la Noguera [12]

Tarda Bastonera[modifica]

El mateix any del debut de la Colla Bastonera de l'Arreu —el 2011— ja es va organitzar la primera Tarda Bastonera de Mollerussa, una trobada de colles bastoneres i/o esbarts dansaires. És un esdeveniment que se celebra cada any coincidint amb la festes de Sant Isidori de localitat del mes d'abril.[13] En aquesta primera edició hi van participar les colles de Cardedeu, l'Espluga de Francolí, Sant Cugat del Vallès i Tàrrega, a més de la de Mollerussa.[14]

L'any 2012 es recupera i s'exhibeix de nou el ball de bastons de Mollerussa creat per l'Esbart Dansaire de Mollerussa, en aquesta segona edició hi van actuar els Bastoners de Cambrils, l'Espluga de Francolí, Montblanc i Vilassar de Mar més la colla amfitriona. [15] [16] [17]

En la tercera edició de la Tarda Bastonera, l'any 2013 s'hi van aplegar 6 colles bastoneres, la Colla Bastonera de Balaguer, el Bastoners del Pla de l’Aigua de Lleida, els Bastoners de la Universitat de Lleida, els Bastoners de l’Esbart Albada de Tàrrega, la Colla Bastonera del Montserratí i la Colla Bastonera de l’Arreu de Mollerussa [18] [19]

Diables[modifica]

A Mollerussa hi ha una colla de diables, els Diables ARF de Mollerussa, fundada el 1985 i que es dedica a fer Correfocs, Espectacles pirotècnics, Castells de foc i altres espectacles de foc.[20] Pel Correllengua de l'any 2009 els diables tornen a lluir la Mula Guita Gipeta recuperada pel Casal Popular l'Arreu junt amb els gegants El Parrot i la Marieta la Palla. [21] L'any 2010 els Diables ARF de Mollerussa celebraven els seus 25 anys amb un concert per la revetlla de Sant Joan. [22] Per la Festa Major de Mollerussa els diables organitzen la Nit de Foc. [23]

Gegants[modifica]

La ciutat de Mollerussa en l'actualitat disposa de 4 gegants, la parella formada pel Comte i la Comtessa i els altres dos gegants d'èpoques diferents que són "El Parrot" i "la Marieta la Palla". També hi ha dos cavallets, el Bufallums i l'Ullviu i dos capgrossos. Per altra banda hi ha la Mula Guita Gipeta, que tot i que va ser presentada en una Trobada Gegantera és una bèstia de foc i a diferència dels anteriors és usada pels Diables ARF Mollerussa. La resta de figures com la Cuca Fera o diferents cap grossos es troben desaparegudes.

Trobades Geganteres[modifica]

El Dijous 16 de maig del 1985, la Festa Major, es presenta a la ciutat una nova parella de gegants, Lo Parrot i la Marieta "La palla". L'any següent el 1986 i també per la Festa Major es celebra la que seria la primera Trobada Gegantera de Mollerussa, anomenada per aquell temps: "Trobada de Gegants <<Ciutat de Mollerussa>>" on es presentaren dos grups de grallers de Mollerussa i la inauguració i el bateig de la Mula Guita "Gipeta".[24]

A la Festa Major del 1987 i sent ja la Segona Trobada Gegantera es va fer el bateig de la Cuca Fera (actualment desapareguda), apadrinada per "Cuques-Feres". Ja al maig del 1988 es va fer la Tercera Trobada Gegantera que va ser la última d'aquesta primera etapa de Trobades de Gegants[25]

Van passar força anys fins que no es va fer la quarta Trobada Gegantera, també el dissabte de Festa Major el maig del 2009. Impulsada i organitzada aquest primer any desprès de la recuperació de l'acte per l'Ajuntament amb l'ajuda de la Colla Gegantera de Cervera, i amb el debut ja de la Colla Gegantera i Grallera de l'Arreu com a amfitriona, que paral·lelament a la iniciativa de l'Ajuntament de recuperar la trobada gegantera s'havia estat gestant com a colla gegantera i grallera.[24]

L'any següent, el 2010, la organització de la trobada ja la duria a terme la Colla Gegantera i Grallera l'Arreu, la qual seria la cinquena edició i on s'hi presentaria el Parrot i la Marieta la palla després de la restauració física feta pel Casal Popular l'Arreu i del seu creador el Pepito Isanda, al qui aquell any se li va fer un homenatge obsequiant-lo amb una mà de gegant.[26] En aquesta edició també es va demanar la col·laboració popular per pagar els vestits i la nova estructura dels gegants restaurats. Aquell mateix any també es van presentar i batejar els cavallets Bufallums i Ullviu noms escollits per concurs a les escoles de la ciutat. En les trobades geganteres posteriors es va fer un salt qualitatiu i quantitatiu entorn a la distància i nombre de colles assistents arribant en l'edició del 2013, la vuitena, a 18 colles convidades. Amb la participació de les colles geganteres de Balaguer, Bellpuig, Bellvís, Camarasa, Grup Cultural Cappont (Lleida), Colla Gigants de Fraga, El Gabatxet de Golmés, Gerb, Miralcamp, Colla Estimem els Gegants de Les Borges Blanques, Colla Gegantera Marge Esquerra del Riu Segre (Lleida), Maials, Pardinyes (Lleida), Prades, Colla Fal·lera Gegantera de Tarrega, Colla Els Descordats de Torregrossa, Guineu de Vilanova de Bellpuig i Colla Gegantera Grallera l’Arreu de Mollerussa[27] [28]

Sardanes[modifica]

Mollerussa compta amb una gran tradició sardanista. L’any 1928 hi havia dues colles sardanistes, amb el nom de Colla sardanista “Flors de Maig”de la Societat Recreativa L’Amistat i la “Colla sardanista del Casino”.[29] A banda de les colles sardanistes hi ha constància del ball de sardanes a Mollerussa des de l’any 1913. [30]

L’any 1946 es va fundar l’Agrupació Sardanista Mollerussa, al cap de 6 anys l’any 1952, es celebrà el primer Aplec de la Sardana al Salt del Duran. L’any 1970, es va proclamar Mollerussa ciutat pubilla de les Terres Lleidatanes, promogut per el Grup Sardanista Huracans. [31]

Composicions i homenatges[modifica]

En el primer dels Concursos de Sardanes “Regionals”, el mestre Josep Capell i Hernàndez composà la sardana “Sardanes a Mollerussa” que s’estrenà en el concurs. L'any 1969 se li va retre un homenatge en un concurs Nacional de Colles Sardanistes. L’any 1988, composa i s'estrena de la sardana “Pla d’Urgell”, amb motiu de la creació de la nova comarca. L’any 1998, nomenament d’un carrer dedicat al mestre compositor Josep Capell sol•licitat per l’Agrupació Sardanista, i una avinguda amb el nom de La Sardana. El 2004 s'estrena la sardana “Mollerussa 25è aplec” del mestre Tomàs Gil. L'any 2005 s'enregistra i es presenta un CD, amb motiu del centenari de la societat L’Amistat de Mollerussa. El 2006 s'homenatge al soci fundador de l’Agrupació Pepito Isanda, i entrega de la insígnia d’or de l’Agrupació Sardanista. El 2011 es produeix el nomenament de Pepito Isanda, fill adoptiu de Mollerussa, demanat a l'Ajuntament per l'Agrupació Sardanista.

Presentació de colles[modifica]

L’any 1953 es va presentar una colla sardanista juvenil “Rialles a tot temps” i una nova colla amb el nom de “Flors d’Urgell”. L’any 1954 es va presentar una nova colla sardanista infantil amb el nom “Poncellada” L’any 1969, es va presentar una nova colla, amb el nom “Anella d’Urgell. L’any 1981, presentació de dues colles “Matinada”, en categoria infantil, i Onze de setembre en categoria gran. L’any 1995, debuta una nova colla sardanista infantil, amb el nom de “Pla d’Urgell”

Aplecs, concursos i concerts[modifica]

Dels anys 1953 al 1956 es celebraren Concursos de Sardanes “Regionals” De l’any 1974 al 1998 es col•labora juntament amb altres poblacions, en l’Aplec que es feia cada 1 de maig al Castell del Remei. De l'any 1975 al 1978, celebració d’aplecs sardanistes al parc municipal. De l'any 1980 al 1983, celebració de concursos Nacionals de colles sardanistes. De l’any 1984 fins a l’actualitat, celebració d’aplecs sardanistes. Des de l’any 1997, al mes de setembre, es celebra una ballada d’aniversari al voltant del monument a la Sardana. De l'any 1998 al 2002, celebració de concursos de colles sardanistes. De l'any 2000 al 2010, es va celebrar durant el mes de juliol, un concert de sardanes als jardins de la Casa Canal. De l'any 2001 al 2009, es va celebrar un concert de sardanes per les festes de Nadal. L’any 2004, celebració del 25è aplec de la sardana. L'any 2008, es celebra el 40è aniversari de la diada de la Mare de Deu de Montserrat celebrat ininterrompudament a Mollerussa el dia 27 d’abril. L'any 2009, es celebra la 15a Nit de la sardana a la nostra Ciutat. L'any 2012, organització i celebració el dia 24 de novembre, als pavellons firals, la final del campionat de punts lliures de Catalunya, amb la participació de 19 colles sardanistes.

Cursets de Sardanes[modifica]

L’any 1991, es fa a Mollerussa la cloenda comarcal dels cursets de sardanes a les escoles del primer pla “Saltem i Ballem”. L’any 1992, es celebrà a Mollerussa la cloenda final dels cursets de sardanes a les escoles de les comarques de Lleida, amb la participació de 93 escoles i uns 2500 alumnes.

50è aniversari de l’Agrupació sardanista[modifica]

L’any 1996, es va celebrar els 50 anys amb els següents actes:

  • Exposició fotogràfica i documental del sardanisme a Mollerussa.
  • Celebració de l'Aplec de la Sardana amb la participació de les colles antigues i actual de Mollerussa.
  • Presentació del Monument a la Sardana "Mollerussa a la Sardana", esculpit amb pedra, de 8 tones de pes obra de l'artista local Naxo Cullerè, a l’Avinguda de la Pau.
  • Dinar d'aniversari i homenatge als fundadors de l'Agrupació.
  • Setmana Cultural, presentada pel president i vicepresident de la Federació Sardanista del Rosselló. (Catalunya Nord).
  • Duran la setmana es va presentar el Vídeo del 50è Aniversari, un concert de cobla, amb el títol "La Cobla sona diferent", una xerrada amb el tema "La Sardana i la societat actual, a càrrec de Jaume Nonell i Lluís Subirana, (historiadors e informadors sardanistes.
  • Realització i presentació del compact i casette de sardanes "Mollerussa al Mestre Capell.
  • Trencats i seguits, evolució coreogràfica i musical, del contrapàs a la Sardana actual a càrrec de l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, la cobla Tres Quartants de Cambrils i la Jovenívola d'Agramunt.

Sardanes al Pla[modifica]

L'any 2008 s'inicia un programa de ràdio a l'històrica emisora amb seu a Mollerussa Ràdio Ponent, dirigit per la Montserrat Serret i el Joaquim Fabrès.

Notes[modifica]

  1. ↑ Si bé d'entrada en quedaria exclòs el Pla d'Urgell, des del 1600 que a Catalunya s'hi identifiquen entre vit-i-set i quaranta-vuit "parts", "climes" o "comarques",[2] la majoria dels noms coincidents amb els actuals. En el cas del Pla d'Urgell va formar part majoritàriament del Segrià fins el 1988.

Referències[modifica]

  1. ↑ «És mediterrani».
  2. ↑ Generalitat de Catalunya, Conselleria d'Economia. La Divisió territorial de Catalunya.. Ed. facs.. Esplugues de Llobregat: Congrés de Cultura Catalana, Editorial Seix Barral, 1977. ISBN 8432295086. 
  3. ↑ «Els esbarts dansaires».
  4. ↑ «L'esbart dansaire de Mollerussa a Festes.org».
  5. ↑ «Informació sobre l'esbart dansaire a la web del Consell Comarcal del Pla d'Urgell». [Consulta: 28 novembre 2013].
  6. ↑ «Bastoners SantFeliu».
  7. ↑ «Coordinadora Ball de Bastons».
  8. ↑ «Programa 14è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics a Copenhaguen».
  9. ↑ «L'Arreu celebra el 2n aniversari amb un ampli i divers programa d'actes».
  10. ↑ «Els bastoners de l'Arreu participen a la trobada nacional de Terrassa».
  11. ↑ «Prop de cinc-centes persones assisteixen al bateix dels bastoners de Sedó».
  12. ↑ «Balaguer estrena una nova colla bastonera infantil en la Diada Bastonera».
  13. ↑ «Manel Roure Greoles, pregoner de les Festes de Sant Isidori de Mollerussa».
  14. ↑ Programa d'actes Tarda Bastonera, 2011.
  15. ↑ «Montblanc».
  16. ↑ «Coordinadora».
  17. ↑ «Arreu».
  18. ↑ «Arreu Cartell 3a Tarda Bastonera».
  19. ↑ «Ajuntament Mollerussa Festes Sant Isidori 2013».
  20. ↑ «Correfocs Fondarella».
  21. ↑ «Mula Guita Gipeta».
  22. ↑ «25 anys Diables ARF».
  23. ↑ «Nit de Foc».
  24. ↑ 24,0 24,1 «Programa de festes de Mollerussa». Falta indicar la publicació, 1987.
  25. ↑ Programa Oficial d'Actes i Festes Populars de la Festa Major de Mollerussa anys 1985, 86, 87 i 88
  26. ↑ «Vilaweb».
  27. ↑ «Ajuntament».
  28. ↑ «Programa Festa Major 2013».
  29. ↑ «Agrupació Sardanista».
  30. ↑ «Revista Lo Pla d'Urgell». 1913, 1913, 1913.
  31. ↑ «Web Agrupació Sardanista».


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jordi_Vito/proves&oldid=25822796»