Vés al contingut

Usuari:Ketsia23/John Grisham

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

És sobretot conegut per les seves novel·les que han estat portats a la pantalla, sobretot La Firma (amb Tom Cruise i Gene Hackman), L'Afer Pelicà (amb Julia Roberts), L'Idealista (de Francis Ford Coppola, amb Claire Danes i Matt Damon), El Client (amb Susan Sarandon i Tommy Lee Jones), El Dret de matar ? (amb Matthew McConaughey i Samuel L. Jackson) o encara El Mestre del joc (amb Dustin Hoffman i Gene Hackman).

Biografia[modifica]

Els seus pares són modestos baptistes que van tenir cinc fills, John ers el segon. El seu pare va treballar a la construcció i als camps de cotó. Després de diversos trasllats, la família es va instal·lar l'any 1967 a la petita ciutat de Southaven, del comtat de DeSoto a Mississippi. Encoratjat per la seva mare, el jove Grisham devora molts llibres, entre els quals els escrits per John Steinbeck, un model de claredat per a ell.

L'any 1977, Grisham es diploma en ciències comptables de la universitat d'Estat del Mississippi. Durant els seus estudis, treballa en un diari d'aprop, la qual cosa l'ajudarà a la seva futura carrera literària. Després d'haver obtingut una llicenciatura en dret a la Mississippi School of Law l'any 1981, entra en un despatx d'advocats de la petita ciutat de Southaven. Després de deu anys a treballar-hi, es concentra en casos criminals.

L'any 1983, és elegit com a representant a la Cambra dels Representants de l'Estat del Mississippi on servirà fins l'any 1990.

L'any 1984, en un procés, escolta el testimoniatge trasbalsant d'un nen de dotze anys que ha patit una violació. En el seu temps lliure comença a escriure la seva primera novel·la on explora la hipòtesi que el pare de la noia ha matat els violadors. Després de tres anys de treball, No culpable és proposat a diversos editors, que el rebutgen. Wynwood Press decideix acceptar-la i de publicar-ne 5 000 exemplars el juny de 1988.

l 18 juny 18 juny.

Immediatament després de la publicació de No culpable, Grisham comença a escriure la història d'un brillant advocat fraîchement diplomat que accepta l'oferta irresistible que una firma de Memphis li fa, no dubtant que aquesta realitzi operacions il·lícites. Aquesta novel·la, La Firma, esdevé la millor venda de 1991. Grisham treu des d'aleshores una novel·la per any de mitjana, sent algunes grans èxits. A partir de 2001, comença a escriure sobre el Sud rural dels Estats Units.

L'any 2010, publica la seva primera obra de literatura d'infantesa i de joventut amb Théodore Boone, nen i justicier. Al gener 2010, el rànquing de diverses revistes dedicades a l'edició, com Livred-Hebdo a França i The Bookseller a la Gran Bretanya, el situa a la dècima posició dels escriptors de ficció més venuts a Europa l'any 2009.

L'any 1996, Grisham torna a l'arena judicial defensant reeixidament una família el pare de la qual mor després d'un accident ferroviari.

La passió de Grisham per al baseball - de nen, somiava fer una carrera professional - regalima a la seva novel·la més intimista, L'Última Collita, i a la seva participació a les activitats de la Little League a Oxford a Mississippi i a Charlottesville a Virgínia. Va fer també de missioner al Brasil. Grisham es diu baptista moderat.

La seva dona, Renee, així com els seus dos fills, Ty i Shea, viuen amb ell en una casa victoriana a prop de Oxford. També té una plantació a prop de Charlottesville.

Vida privada[modifica]

Grisham és cristià evangèlic baptista[1]. Ha descrit el seu nou naixement com el moment més important de la seva vida. Ha creat amb la seva dona una estructura «a la vegada humanitària i religiosa» per ajudar els altres Aquesta fundació, totalment finançada pels seus drets d'autor, ajuda missioners baptistes a Brasil en la compra de medicaments i la construcció de capelles, clíniques i escoles .[2]

Obra[modifica]

Novel·led[modifica]

Sèrie Jake Brigance[modifica]

Altres novel·les[modifica]

Obres de literatura infantil i de joventut[modifica]

Sèrie Théodore Boone[modifica]

Notícies aïllades[modifica]

  • Blood Drive (2011)
  • Casino (2011)
  • Fetching Raymond (2011)
  • Fish Files (2011)
  • Funny Boy (2011)
  • Michael's Room (2011)
  • Quiet Haven (2011)

Altres publicacions[modifica]

Filmografia[modifica]

Guionista[modifica]

Adaptacions de les seves obres[modifica]

  • 1993: La Firma (The Firm) de Sydney Pollack (segons La Firma)
  • 1993: L'Agita Pelicà (The Pelican Brief) d'Alan J. Pakula (segons L'Afer Pelicà)
  • 1994: El Client (The Client) de Joel Schumacher (segons El Client)
  • 1996: L'Herència de l'odi (The Chamber) de James Foley (segons El Passadís de la mort)
  • 1996: El Dret de matar ? (HA Time to Kill) de Joel Schumacher (segons No culpable)
  • 1997: L'Idealista (The Rainmaker) de Francis Ford Coppola (segons L'Idealista)
  • 2003: El Mestre del joc (Runaway Jurat) de Gary Fleder (segons El Mestre del joc)
  • 2003: The Street Lawyer de Paris Barclay (episodi pilot d'un projecte de sèrie TV) (segons La Llei del més fluix)
  • 2003: HA Painted House (telefilm) d'Alfonso Arau (segons L'Última Collita)
  • 2004: Un nadal de bogeria ! (Christmas with the Kranks) de Joe Roth (segons Noël aquest any)
  • 2012: The Firm (sèrie TV) (segons La Firma)
  • 2018: The Innocent Man (sèrie TV) (segons L'acusat)

Notes i referències[modifica]

[[Categoria:Escriptors en anglès]] [[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI]] [[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XX]]

  1. ↑ Jr. Dean Will Norton, christianitytoday.com, Conversations: Why John Grisham Teaches Sunday School, USA, 3 octobre 1994.
  2. ↑ «La loi du plus lu» (en francès). Libération.fr, 25-04-2002. [Consulta: 22 octubre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ketsia23/John_Grisham&oldid=25528873»