Usuari:Laia Debs/proves/Guillem Soler i Gatvillaró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaia Debs/proves/Guillem Soler i Gatvillaró
Biografia
NaixementGuillem Soler i Gatvillaró
5 de maig de 1905
Tarragona
Mort31 d'octubre de 1971(1971-10-31) (als 66 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de Montjuïc 
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
ArtPintor
Obra
Obres destacables
Premis
Medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de 1941 per "La última diligencia"

Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 12 de març de 1905Barcelona, 1 de novembre de 1971) va ser un pintor, gravador i il·lustrador català.

Biografia[modifica]

Fill d'una família tarragonina dedicada al negoci del vi, es formà inicialment a Barcelona amb el mestre Manuel Urgellès i a l'Escola de Gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre, i posteriorment a Madrid amb Eduardo Chicharrro Aguera i Francesc Esteve i Botey.

El 1927 féu una estada a París. Casat el 1932, s'instal·la a Barcelona. El 1929 s'instal·la a Girona, on estableix una estreta amistat amb el músic Francesc Civil i Castellví

Després de la Guerra Civil treballa sobre tot en la pintura mural d'esglésies, amb la tècnica del fresc i amb olis de gran format. Destaca també com a gravador, amb nombrosos aiguaforts, aquarel·lista, dibuixant i il·lustrador literari, amb treballs per a les editorials Sopena i Bruguera, entre d'altres. L’any 1942 va guanyar el Premi Nacional amb l’obra "La diligència".

La seva inquietud artística no se circumscriu només a la pintura, sinó que abasta també altres àmbits, com la literatura i la música, amb un esperit gairebé renaixentista. Així, des de 1963 organitzà regularment actes culturals al seu estudi (conferencies, concerts, recitals poètics, lectures teatrals, etc.); va escriure poesia i va traduir, entre d'altres obres, els "Sonets" d’Elisabeth Barret Browning al portuguès; i, si bé no s'hi dedicà mai professionalment, mantingué sempre una intensa activitat musical com a intèrpret al piano i com a compositor; així, entre d'altres, va escriure diverses cançons tipus lieder i musicar nombroses peces de poesia catalana.

Mor, víctima del càncer, el 31 d'octubre de 1971.

Obres[modifica]

Pintura mural[modifica]

Principals obres religioses[modifica]

Barcelona:

  • capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume (s.d.)
  • teles i olis per l’església de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern (1946);
  • església de Santa Agnès (1958);
  • capella de la Mare de Déu de Queralt a l’església de Sant Miquel del Sants (1960);
  • altar de la església de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (s.d.);
  • altar de la capella del Col·legi Sant Antoni Mª Claret (s.d.).

Girona:

  • altar major de l’església del Mercadal (1948-1949);
  • capella de Sant Cosme i Sant Damià a l’església del Carme (1948);
  • altar de la capella del Seminari (s.d.);
  • intervencions al Seminari antic.

Empordà (1940-1950):

  • capella del Castell dels Marquesos de Millàs, a Madremanya (1940);
  • església de Sant Martí de Palafrugell (1942-1950);
  • capella de l’església de Santa Rosa de Llafranc (s.d.);
  • baptisteri de l’església de Sant Pere de Begur (s.d.);
  • capella de la finca Les Falgueres dels Ventosa Despujol, Aiguablava (s.d.);
  • capella del Col.legi de les Monges (s.d.).

Tarragona:

  • altar major de l’església de Sant Pere de Perafort (1939);
  • altar major i capella del Santíssim de l’església de Maria Assumpta de Maspujols (1939);
  • capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume de Creixell (s.d.);
  • Els Pallaresos, Mont-ral.

Solsona (1952-1953):

  • capella del Palau Episcopal;
  • capella del Seminari.

Berguedà (1956):

  • santuari de Santa Maria de La Guàrdia, Sagàs;
  • capella del Santuari de Santa Maria de Queralt;
  • intervenció a l’església de Santa Maria d’Olvan;
  • església de Sant Martí de Puig-Reig.

La Selva (1953):

  • intervenció a l’església de Sant Miquel d’Anglès.

La Garrotxa:

  • intervenció a l’església de Sant Esteve d’en Bas (s.d.).

La Segarra:

  • Olis per a l'àbsis de l'església de Sant Agustí.

Caracas:

  • capella del Colegio Los Dos Caminos, dels Pares Claretians (1957).


Principals obres profanes[modifica]

Madrid:

  • Pabellón de Aragón de la Feria del Campo (1962-1970);
  • decoració de les sales dels hotels Los Angeles i Plaza
  • escala de la Escula de Ingenieros de Minas.

Saragossa:

  • esgrafiats de la cafeteria Las Vegas (1955).

El Ferrol:

  • dos murals per l’edifici de l’exposició d’Historia del Mar (1945?)
  • dotze plafons amb temes sobre Rosalía de Castro (1961?)

Altres[modifica]

  • encàrrecs dels marxants Mr. Alucha de Chicago i Mr. Cavalero de Nova York, per als quals pinta retrats a l’oli.
  • treballa per la Catholic Book Publishing (NovaYork)
  • director artístic de la revista Temas (1957-1958).


Bibliografia[modifica]

  • [1] "Guillem Soler, un artista polifacètic", Lluís Brugués i Albina Varés a la Revista de Girona, 2013:276; p. 60-63.