Usuari:Les Tietes d'Antropologia/proves

BRONISLAW MALINOWSKI

Context teòric

Malinowski, antropòleg funcionalista, va tenir una actitud crítica i rupturista contra el pensament antropològic que dominava en la seva època a Anglaterra i es va rebelar contra les implicacions mecanicistes, difusionistes i evolucionistes, herència del pensament de finals del segle XIX. Quan Malinowski arriba a Anglaterra al 1910 a fer un Postgrau en Sociologia, allà estava de moda la filosofia basada en el pragmatisme de William James, a la qual s’oposà pel seu rebuig a la col·lectivitat i la seva convicció del poder d’elecció i lliure decisió dels individus.

De la seva formació primerenca, Malinowski agafa alguns coneixements de la psicologia experimental de Wundt, que posa èmfasi en la possibilitat d’una ciència empírica de l’home i en la concepció holística en l’estudi dels pobles primitius. De Dewey agafa la idea que els hàbits lingüístics elementals es formen en les activitats ordinàries mitjançant la participació del nen. Frazer, ídol de l’època, no creia indispensable veure “als salvatges”, ja que era un antropòleg de gabinet, que es basava en un mètode comparatiu i superficial, mentre que Malinowski s’oposava a aquesta idea, ja que considerava que s’havia de conèixer als altres, als nadius, tal com són i no com se’ls imaginen i això el va fer marcar una diferència entre les especulacions dels antropòlegs de gabinet i el seu treball, que era etnogràfic, empíric i intensiu. Per a Malinowski, que és considerat fundador de l’antropologia aplicada o antropologia pràctica, la comprensió dels problemes és possible a partir de l’observació i les generalitzacions no es basen en especulacions realitzades des del respectiu estudi dels antropòlegs de gabinet, sinó en els fets observats.

Malinowski considerava que els “blancs”, ja fossin missioners, comerciants o colonitzadors tenien prejudicis i opinions tendencioses, mancades de coherència, precisió i objectivitat i que cap d’ells va aconseguir conèixer els natius. Considerava “ments inexpertes” els difusionistes com Bastian i Frobenius i també els evolucionistes com Tylor, Frazer i Morgan per confiar en els blancs, tot i que feia una crítica pacífica, ja que va convidar James Frazer, que havia estat la lectura de la seva obra “La Branca Daurada”(1890) el que va despertar l’interès en l’antropologia, a fer el prefaci del seu 4llibre “Els argonautes del Pacífic Occidental” (1922). Per ell, les “ments inexpertes” estaven basades en la parcialitat, que és sinònim de prejudici, quan ell defensava les “ments expertes” com a objectives i imparcials, que són les que possibiliten el pensament científic. Malinowski els considerava uns amateurs que veien els nadius des del seu punt de vista particular, parcial, subjectiu, anticientífic i prejuiciós.Segons ell, només l’actitud científica podia garantir l ’accès a la realitat objectiva dels nadius, al seu món exactamente com era. La proposta antropològica de Malinowski materialitzava l’ideal projectat pels professors d’Antropologia de Cambridge que havien viatjat per comprendre que els antropòlegs havien de fer estudis in situ i amb estades prollongades. El funcionalisme de Durkheim exerceix molta influència en el pensament teòric i metodològic de Malinowski, tot i l’oposició d’aquest a la noció de consciència col·lectiva, va compartir les principals característiques de la metodologia de Durkheim:

- El fet que, igual que altres ciències, cal conèixer les normes i criteris de l’antropologia moderna.

- La necessitat d’anar a viure amb els indígenes i aprofitar els impoderables de la vida real, fet que requereix aprendre l’idioma natiu per establir un vincle directe.

- La utilització de mètodes precisos de recollida i interpretació de les seves dades.

També coincideix en el fet que l’etnògraf no ha d’estudiar la religió o l’organització social per separat, ja que això delimita el camp d’investigació científica. Tot i aquesta influència, la seva experiència de treball de camp el porta a allunyar-se de la perspectiva col·lectivista i funcionalista durkheimiana, ja que ell es basa en l’experiència compartida. Per ell, “l’ideal del treball de camp” és donar un esquema clau i coherent de l’estructura social i destacar, dins del cúmul de fets irrellevants, les lleis i normes que comporta tot fenòmen cultural” (…)”aquest ideal exigeix un estudi complert dels fenòmens , no buscar el que és divertit o extravagant”. En definitiva, Malinowski proposa una metodologia per explorar les interdependències orientada a la demostració de com funcionen les coses més que a l’explicació de per què existeixen o com han arribat a existir i és considerat un científic social en considerar-se el fundador d’un treball de camp professional, amb una metodologia de treball d’observació in situ i prolongada, amb una mirada allunyada de subjectivitats i especulacions dels evolucionistes i pragmatistes.

SEXE I REPRESSIÓ EN LES SOCIETATS PRIMITIVIES

Descripció formal del llibre:

El llibre, publicat per primera vegada el 1969, en l’edició concreta d’on s’ha fet l’anàlisi , té 226 pàgines i està dividit en 4 parts segons el tema que específica a cada una d’elles, cada una de les parts formades per breus capítols que tracten més profundament el tema. En la primera part, titulada La formació d’un complex, Malinowski es dedica a tractar les diferents etapes de la infància, comparant-les en contextos culturals diferents: d’una banda, explica l’evolució de l’infant en el context de la societat matrilineal dels Trobriands, i d’altra banda fa la mateixa caracterització però en la societat occidental, afegint també la divisió interna entre famílies benestants (nobles o burgesos) i camperols. En la segona part, El mirall de la tradició, es disposa a analitzar els aspectes més intrínsecs de la cultura, com els mites, o també els somnis, per plasmar-ne els nivells de neurosis i l’efecte que tenen les repressions culturals en la salut mental dels individus com a comunitat. A més, posa de manifest com els mites expressen elements de la clau de la pròpia cultura. En la tercera, Psicoanàlisi i antropologia, l’autor aprofunditza en el complex d’Edip, molt famós en la psicoanàlisi de Freud, però afegint una perspectiva antropològica al concepte, i contrastant-lo en diferents formes culturals per tal d’explicar-lo de manera holística. En la quarta i última part, Instint i Cultura, l’autor compara diversos factors de funcionament en els animals amb la forma com els humans modifiquem aquests determinants i combinem l’instint (el que fan els animals que també requerim els humans) i la cultura, és a dir, les creacions particulars que fem culturalment al voltant dels instints.

Idees principals del llibre:

La hipòtesi que corrobora Malinowski al llarg del llibre i per tant la idea essencial és la repercussió que tenen els condicionants de la cultura en qüestió sobre la formació de l’individu durant la seva infància i com aquesta afecta el comportament de l’individu adult en cada cas, depenent  de la cultura on s’hagi criat. Així  doncs, en una cultura repressiva pel que fa al sexe, l’infant, en un determinat estadi del seu creixement, es trobarà en una contradicció entre els seus instints i els tabús sexuals de la cultura, que juguen un paper molt potent en la vida i comportament de la comunitat, la qual cosa desencadenarà sovint, segons Malinowski, un nivell de neurosi en l’adultesa. Un altre aspecte en el qual aprofunditza l’autor és el Complexe d’Edip, que es troba en modificacions  segons  la  cultura  que  es  tracti.  L’estructura  familiar  de  la  cultura determinarà el tipus i nivell del Complex d’Edip entre els individus. Per tant, en una societat matrilineal com la dels Trobriands, on el pare del fill no és qui té l’autoritat (a més de no ser considerat pare biològic sinó parella de la mare) i el vincle que es crea és només d’afecte i amor, no genera contradiccions sentimentals en el fill i per tant no existeix el problema, ja que tampoc hi ha explícitament un tabú d’incest paterno-filial. En canvi, sí que existeix un tabú important entre germà i germana, i és aquí on sorgeixen els problemes  inconscients.  En  les  societats  occidentals,  on  el  pare  representa  la  figura contradictòria entre afecte i autoritat, on el tabú està marcat entre pares i fills fins i tot més que entre germans, és on succeeixen més aquests actes i on l’inconscient ho demana (representat en somnis o neurosis) perquè és el que ha estat reprimit.

D’altra banda, la relació entre instint i cultura també representa un aspecte digne d’ésser considerat. Malinowski expressa la manera com els humans creem una cultura i unes normes a partir dels elements instintius que, com els animals, ens farien actuar d’una determinada  forma  però  que  insistim  en  adaptar-los  a  preferències  socials,  creant institucions, regles o tabús directament relacionats amb l’instint. D’aquesta manera, els humans, a partir de la cultura, modifiquem el comportament que instintivament duríem a terme, per tal d’adaptar-lo a altres esferes de la societat en cada cas. Finalment,  un  aspecte  al  qual  l’autor  dedica  una  part  breu  del  llibre  per  manca  de coneixement  sobre  les  malalties  mentals,  és  l’evidenciació  que  l’estructura  i  normes socials  de  la  societat  queden  reflectits  implícitament  en  els  mites  de  la  mateixa. Malinowski també descobreix com els somnis posen de manifest les repressions sexuals de la societat, i ho relaciona amb la teoria de Freud, que diu que l’inconscient (els somnis) reflecteixen  les  coses  que  tenim  reprimides  i  que,  com  a  conseqüència,  aquestes repressions acaben en malalties mentals.