Usuari:Leticialatino/proves

José Baroja (Valdivia, Xile, 4 de setembre de 1983), pseudònim de Ramón Mauricio González Gutiérrez, és un escriptor xilè-mexicà, radicat a Guadalajara, Mèxic, des del 2018. És representant del neofantàstic llatinoamericà.

Biografia

Fill gran de tres germans, va néixer a l'Hospital Regional de Valdivia, Xile, el 1983. No obstant això, la seva adolescència va transcórrer majoritàriament a Santiago de Xile.

El 2009, va egressar amb els graus de Llicenciat en Lletres, menció Lingüística i Literatura Hispànica i Magíster en Lletres de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Entre 2007 i 2018, va dictar càtedres i tallers sobre literatura del Segle d'Or i llengua espanyola entre Santiago, Talca, on també presentarà Un hijo de perra y otros cuentos, i Valdivia. Durant aquest temps, participa en seminaris i congressos de l'àrea, entre els quals destaquen la Primera Trobada Nacional d'Escriptors Gabriela Mistral, a Los Andes, Xile, i la Tercera Trobada Internacional d'Història i Literatura Araucania 2017, a Temuco, Xile .

El 2017, va obtenir el primer premi en el Concurs literari Gonzalo Rojas Pizarro, al qual li van seguir altres reconeixements a Argentina i Xile, així com la publicació del seu primer llibre, L'home del terròs de sucre i altres contes. En aquest mateix període, funda l'agrupació de contacontes Run-Run presentant-se al Maule i O'Higgins. El 2018, després de participar de diversos reconeixements i entrevistes per la mort de Nicanor Parra, Baroja és convidat a Mèxic, primer per a la XI Trobada Internacional d'Investigadors de Llengua i Literatura i el XII Festival Internacional de Literatura “Paraula al Món ”, organitzats per la Universitat Autònoma de Chiapas i el Moviment Poetes del Món, a Tuxtla Gutiérrez i San Cristóbal de las Casas, i, posteriorment, per a la Fira Internacional del llibre de Guadalajara. Al novembre, encara del 2018, és convidat a participar de la Primera trobada llatinoamericana de poetes i narradors Chonchón, a Lebu, Xile.

El 2019, després de breus passes per Ciutat de Mèxic, Toronto, Barcelona i Buenos Aires, i la publicació d'El curioso caso de la sombra que murió como un recuerdo y otros cuentos i Cuentos reunidos-Antología Breve, migra a Guadalajara, Mèxic. Des d'allà, aquest mateix any, cofunda a Lebu, Xile, juntament amb els escriptors xilens Jaime Magnan i Alfredo O. Torres, la revista d'arts i lletres Sudras i Parias i, a mitjans del 2019, assisteix com convidat a la Cambra Trobada d'Escriptors de Tapachula, a Chiapas. A l'octubre d'aquest mateix any, publica diversos articles i contes sobre l'esclat social a Xile. El 2020, ja avingut a Mèxic, Baroja es fa membre del Moviment Poetes del Món; a més, cofunda Audàcia Editorial, a Zapopan, Jalisco, participa al Festival Internacional de Literatura Sonora 2020, a San Luis Río Colorado i és publicat a Lima, Perú, El costat fosc de l'ombra i altres lladrucs.

A principis de 2021, és publicat a Espanya No fue un catorce de febrero y otros cuentos. El 2022, contrau matrimoni amb l'escriptora mexicana Leyda Mariscal Arciniega. El 2023, és incorporat com a autor a la Comunitat Creativa dels Rius, organisme dependent del Ministeri de Cultura, d'Arts i del Patrimoni del Govern de Xile. Aquest mateix any, publica Sueño en Guadalajara y otros cuentos, alhora que el seu conte "Mirades" és traduït al francès per Ágata Mendes de Carvalho per a Disparates Fanzine a Tolosa, França.

Obra literària

La narrativa de Baroja es caracteritza per un llenguatge simple i ben cuidat, encara que amb un rerefons complex i crític, en especial amb l'àmbit socioeconòmic, qüestió que exigeix ​​un important cabal cultural; en contrast la seva poesia tendeix a allò visceral i poc contingut.

Entre les seves influències narratives destaquen José Martí, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Maria Luisa Bombal i Oscar Wilde, entre altres autors dels quals pren la sàtira, la ironia i la cura per l'idioma.

Publicacions

Llibres de contes

• El hombre del terrón de azúcar y otros cuentos (2015)
• Un hijo de perra y otros cuentos (2017)
• En memoria del alma de don Trementino Marabunta y otros cuentos (2018)
• El curioso caso de la sombra que murió como un recuerdo y otros cuentos (2018)
• Historia de dos hombres que se extraviaron en el olvido y otros relatos (2018)
• Cuentos Reunidos–Antología Breve (2019)
• Cuentos de un escritor chileno en México (2019)
• Cuentos de un escritor trasnochado, en formato braille (2019)
• Sobre la extraordinaria memoria de Ernesto Faundez Sanhueza (2020)
• El lado oscuro de la sombra y otros ladridos (2020)
• No fue un catorce de febrero y otros cuentos (2021)
• Sueño en Guadalajara y otros cuentos (2023)

Llibres de poesia

• Mi último invierno-Antología de un hombre que está cansado (2018)

Crítica

• Sobre estructura y recepción textual de Historia de la monja alférez (2009)
• Sobre la novela picaresca: Presentación Alonso, mozo de muchos amos, edición crítica de M. D. Miguel Donoso (2005)
• El teatro de Bertolt Brecht como visión crítica de un hombre de la Modernidad (2013)
• Acerca del ser brasileño como figura identitaria en el modernismo (2014)
• Hernán Rivera Letelier: La pampa salitrera como paradigma poscolonial de la identidad chilena (2017)
• "El laberinto de la soledad de Octavio Paz como síntesis de la modernidad latinoamericana". En Octavio Paz and India: Enduring Resonances (2018)
• Emergencia del sujeto marginal en Hijo de ladrón de Manuel Rojas (2018)
• Algunos apuntes sobre la novela negra latinoamericana a partir de La ciudad está triste de Ramón Díaz Eterovic (2018)