Vés al contingut

Usuària:Luna92/Egypt Exploration Society

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLuna92/Egypt Exploration Society
Bust inacabat de Nefertiti. Museu Egipci del Caire.
Temple de Hatshepsut. Deir el-Bahari.

L'Egypt Exploration Society o EES (en català: Societat per a l'Exploració d'Egipte) va ser fundada el 1882 per l'escriptora anglesa Amelia Edwards[1] i l'arqueòleg anglès Reginald Stuart Poole[2][3] amb el nom d'Egypt Exploration Fund (en català: Fundació per a l'Exploració d'Egipte). Aquesta organització es va crear amb la finalitat d'examinar i excavar els jaciments del Sudan i d'Egipte. La intenció era estudiar i analitzar els resultats de les excavacions i publicar la informació per al món acadèmic.[4] La EES ha treballat en les excavacions i localitzacions egípcies més rellevants.[5]Entre les seves descobertes destaquen un santuari dedicat a Hathor, una estàtua d'una vaca a Deir el-Bahari, el temple funerari de la reina Hatshepsut i un bust inacabat de Nefertiti a Amarna. La Societat ha fet contribucions importants a l'estudi de l'antic Egipte i moltes de les seves troballes han impulsat altres descobriments importants.[6] La Societat té la seu a Londres i és una organització de caritat registrada segons les lleis angleses.[7]

Història

[modifica]
Amelia Edwards a Amèrica, 1890

El 1873, l'escriptora anglesa Amelia Edwards es va sentir atreta per les localitzacions egípcies que contrastaven amb els climes freds i humits d'Europa. Ella i diversos amics seus van acabar viatjant pel riu Nil des del Caire fins a Abu Simbel. Edwards va enregistrar els fets i els descobriments d'aquest viatge i els va acabar publicant amb el nom de A Thousand Miles up the Nile el 1876, publicat en castellà amb el nom Mil millas Nilo arriba.[8] El llibre va adquirir gran renom per les descripcions de l'Egipte del s.XIX i els jaciments pràcticament inexcabats que va trobar. Les descripcions d'Edwards van canviar la perspectiva mundial tant de l'Egipte contemporani com de l'antic Egipte. Això va atreure l'atenció tant dels intel·lectuals com de la resta del món. El llibre es va convertir en un bestseller gràcies a aquest interès en augment i va fer que Edwards es plantejés de continuar els seus estudis de l'antic Egipte. El 1882 l'Amelia Edwards i en Reginald Stuart Poole, un treballador del Departament de Monedes i Medalles (Department of Coins and Medals en anglès) del Museu Britànic, van decidir crear la Fundació per a l'Exploració d'Egipte (Egypt Exploration Fund o EEF en anglès) per a aconseguir fons per a fer més excavacions al Delta, zona que havien descobert que rarament era visitada.[4] Després d'anunciar les seves intencions al diari The Times, van començar a rebre donacions per part de particulars tals com Edward White Benson l'aleshores Arquebisbe de Canterbury, el poeta Robert Browning i el cirurgià i dermatòleg Erasmus Wilson. Sir Wilson en particular es va interessar tant que va arribar a fer una donació de 500 lliures a la Fundació. Així es va crear la Egypt Exploration Society.[6]

Els inicis

[modifica]

El primer excavador que va treballar per la Egypt Exploration Fund va ser n'Edouard Naville, un egiptòleg suís i estudiós de la Bíblia. El gener del 1883, Naville va partir cap a Tell el-Maskhuta. El seu objectiu era trobar la ruta de l'èxode bíblic, el camí de Shur,[9] ja que la fundació havia decidit ampliar els seus interessos per a atraure una audiència més àmplia. El treball de Naville va atraure un gran interès del públic i a la primera reunió general de la fundació, el 3 de juliol del 1883, la fundació ja comptava amb una quantitat considerable de fons. Es va distribuir una còpia del treball de Naville als subscriptors de la fundació. Amb el temps la fundació va optar per a convertir en membres de la societat als subscriptors.[6]

La segona excavació

[modifica]

Durant la segona excavació, la Fundació va enviar a l'egiptòleg anglès Flinders Petrie. Petrie va viatjar a Tanis, un jaciment relacionat amb la ciutat bíblica de Zoan. Petrie focussed much of his work on the ordinary dwellings of the site. This presented a new array of discoveries for the society. Petrie was among the first to understand that there was more than aesthetically appealing objects. Rather, he understood that many objects could provide information about the society of that time. He developed many techniques in which he could excavate and record the objects he found and his overall findings. At the end of his excavation, Petrie was able to bring back many valuable findings and items that he donated to the British Museum. The society became one of the first to provide scientifically excavated objects around Britain as well as overseas.[6]

La tercera excavació

[modifica]

By the time of the third excavation, and the third year since the Fund was established, the society was able to send Edouard Naville, Flinders Petrie and Francis Llewellyn Griffith to Egypt. During this time and for the next few years, the Fund was able to bring back many findings, which resulted in the advancement of knowledge on Ancient Egypt. Some of the sites included the fortified camp and Tell Dafana and the temple of Bastet.[6]

Actualment

[modifica]

El 1919, a finals de la Primera Guerra Mundial, l'Egypt Exploration Fund es va canviar el nom per l'actual d'Egypt Exploration Society.[10] Avui dia, l'EES continua publicant la revista anual, el Journal of Egyptian Archaeology (o JEA), amb articles d'especialistes, notícies sobre les últimes investigacions i excavacions, i ressenyes de llibres.[11] També publiquen un butlletí informatiu bi-anual amb el títol d'Egyptian Archaeology.[12] La seu de l'Egypt Exploration Society és a Doughty Mews, Londres WC1N des del 1968.[10]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Amelia Edwards. Museu Petrie. (anglès)
  2. Reginald Stuart Poole. Dictionary of Art Historians. (anglès)
  3. Reginald Stuart Poole. Enciclopèdia Britànica. Edició del 1911. (anglès)
  4. 4,0 4,1 History. Egypt Exploration Society.(anglès)
  5. Egypt Exploration Fund, Artefacts of Excavation, British Excavations in Egypt 1880-1980, pàgina oficial del Griffith Institute (Universitat d'Oxford) (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 L'Egypt Exploration Society a la revista World Archeology (anglès)
  7. The Egypt Exploration Society, registrada amb el número 212384 a la Charity Commission for England and Wales(anglès)
  8. Amelia Edwards, Mil millas Nilo arriba, Ed. Alderaban, 2014, ISBN 978-84-95414-52-6 (castellà)
  9. Israel: Ancient Kingdom Or Late Invention? Daniel Isaac Block, ed. B&H Publishing Group, 2008 ISBN 0805446796 pàgs. 104, 105, 112, 113 i 118 (anglès)
  10. 10,0 10,1 Exploració d'Egipte, pàgina oficial del Bloomsbury Project (projecte de Bloomsbury) de l'University College de Londres (anglès)
  11. Journal of Egyptian Archaeology. Pàgina oficial de la EES, es poden consultar algunes de les darreres publicacions de la revista. (anglès)
  12. Índex de publicacions de la EES (anglès)

Enllaços externs

[modifica]