Vés al contingut

Usuari:MRSole/La fontcalda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Fontcalda és un balneari d'aigua medicinal a l'aire lliure. Les seves aigües estan a 28 graus i porten clorur, carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. Un bany ideal per gaudir en família o amb amics en un entorn natural incomparable.[1]

La Fontcalda

On es situa i com arribar

[modifica]

El balneari es troba a Gandesa (Terres de l'Ebre, Tarragona), entre les serres de la Mola i el Crestall, al costat d'un santuari del s. XIV on a l'estiu encara es celebren misses.

Arribar a la Fontcalda és fàcil, es triga 24 minuts amb cotxe des de Gandesa, 11,8 km per C-43:

Dirigiu-vos cap al nord-est de Gandesa, al carrer de Santa Maria cap a Plaça de l'Església, continueu per Carrer Miravet, gireu a la dreta cap a Avinguda Franquet i continueu per la C-43 durant 2,6 km i gireu a la dreta, ràpidament trobareu la destinació a la vostra esquerra.

Què fer a la Fontcalda

[modifica]

És un lloc ideal per passar el dia amb la família o els amics. A banda de gaudir d'un reconfortant bany en les seves aigües termals, també us podreu aventurar en els salts d'aigua, passejar per les rodalies i posar-vos les botes de menjar en el seu berenador amb taules i barbacoes. També hi ha un restaurant.

La llegenda

[modifica]

Es diu que a la vall, tenia el ramat un pastoret de Prat de Comte, que un dia va veure no massa lluny de la font, una imatge de la qual ningú tenia notícia i que segur estava amagada de les persecucions d'Espanya. La tradició afirma que el pastoret havia rebut una senyal del cel amb aquesta aparició, ell es va endur la imatge a Prat de Comte i va comunicar als amos del ramat la notícia, però en el moment de treure-la del sarró per ensenyar-la, la imatge havia desaparegut . El pastor, guiat per la llum que havia rebut del cel va tornar al lloc de l'aparició i allà va trobar de nou a la Verge. Aviat va arribar la notícia a Gandesa i molts van anar a venerar-la, la van traslladar també a l'Església de Gandesa però l'endemà havia desaparegut i es trobava de nou en el mateix lloc. Gandesa llavors va aixecar allà una petita capella i més tard una església.

La naturalesa

[modifica]

És una bona representació dels sistemes naturals de la muntanya mediterrània catalana i pertany al conjunt de serres que formen la Serralada Prelitoral.

La zona del balneari de la Fontcalda està situada a la part meridional de la Serralada Prelitoral catalana, entre la Serra de Pàndols, al nord-est, i el massís dels "Ports", al sud-oest. L'espai forma part de la unitat geogràfica constituïda per les Serres de Pàndols i Cavalls. Aquestes serres, alhora, constitueixen una prolongació cap al nord-est dels "Ports", amb els quals formen una unitat ecològica de notable entitat i complexitat.

Els entorns de la Fontcalda destaquen especialment pels seus valors geològics i geomorfològics, amb afloraments força espectaculars (plegaments, anticlinals ...) i formes molt capritxoses.

Santuari de la Fontcalda

Des del punt de vista geològic es combinen relleus abruptes amb espectaculars plegaments, resultat de les deformacions produïdes durant els períodes d'orogènia alpina. La seva importància geològica l'ha inclòs en l'inventari i catàleg de geòtops i geozones de Catalunya, concretament, tot el sector de la Fontcalda està inclòs en la geozona 315 de Prat de Comte-Fontcalda. Segons la descripció de l'inventari, "aquesta conté un anticlinal desenganxat al Keuper que afecta els materials mesozoics".

L'interès geomorfològic es localitza en el profund congost creat pel riu Canatetes, que travessa transversalment les estructures geològiques de la zona. Des del balneari de la Fontcalda, es pot accedir a peu als "estrets de Dalt" i als "estrets de Baix". Aquests estrets presenten unes formes abruptes amb parets escarpades.

Interior del Santuari de la Fontcalda

El patrimoni

[modifica]

El Santuari de la Fontcalda està documentat des del s. XIV, quan un grup de frares trinitaris van iniciar una comunitat conventual que no va prosperar a causa del aïllament del lloc.

L'església present és la tercera que ha existit, és del 1753 i es deu a la iniciativa del Mn. Antonio Soler. És d'estil neoclàssic, d'una sola nau amb volta acanonada, cúpula i cimbori. Dues capelles laterals per banda i cor sobre l'entrada.

Les pintures de l'altar major són obra de Josep Lahosa.

L'any 1936, durant la Guerra Civil, el santuari va ser cremat i es va destruir l'altar barroc i la imatge antiga de la Mare de Déu (la Verge). L'actual és una còpia en alabastre de l'original, feta per l'escultor Innocenci Serrano Montagut.

Referencies

[modifica]
  1. Noche, Maria. «La Fontcalda, baño de aguas naturales». Diari de Tarragona, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 23 març 2023].

Enllaços externs

[modifica]