Usuari:Mcapdevila/Balast (electricitat)
El balast , també conegut vulgarment com a reactància , és un equip que serveix per mantenir un flux de corrent estable a llums de descàrrega gas, ja sigui un tub fluorescent, una làmpada de vapor de sodi, una làmpada d'halur metàl·lic o una làmpada de vapor de mercuri.
Funcions[modifica]
De manera general, les funcions que compleix el balast són:
- Proporcionar el corrent d'arrencada o de preescalfament dels càtodes per aconseguir l'emissió inicial dels elèctrodes.
- Subministrar la suficient tensió de sortida en el buit com per fer saltar l'arc en l'interior de la làmpada.
- Limitar el corrent de la làmpada als valors adequats per a un funcionament correcte.
- Controlar les variacions de corrent a la làmpada, enfront a variacions de la tensió d'alimentació (conegut com a tenir una bona regulació).
Parts del balast[modifica]
- Nucli: És la part fonamental del balast. Està compost per diverses plaques primes d'acer al silici, sobre les que, amb un suport aillant, s'enrotlla el fil de coure formant una bobina.
- Carcassa: És l'embolcall protector del balast. De l'enrotllament surten 2 o 3 cables de coure que es connecten al circuit extern, mentre que en els electrònics en surten 4.
- Segellador: És un compost de polièster que es diposita entre la carcassa i el nucli del balast. La seva funció és aïllant.
Vulgarment al balast se'l coneix com reactància, per raó que al passar-hi un corrent altern la bobina del balast presenta una reactància inductiva.
En el cas de la làmpada fluorescent s'instal·la de la manera següent:
En general, els balast, en ser elements que van connectats a la xarxa elèctrica domiciliària, han d'estar fabricats segons normes IRAM o CE. En el mercat existeixen balast per a diferents potències. Alguns dels valors són 7/9/11, 15, 18, 20, 30, 36, 40, 58/65 watts.
Encebador elèctric[modifica]
Hi ha una tècnica de precalentament que utilitza una combinació filament - càtode en cada extrem del llum en Conjunció amb un interruptor mecànic o automàtic (vegeu el diagrama del circuit) que inicialment connectar els filaments en sèrie amb amb el balast i d'aquesta manera de preescalfen els filaments abans de saltar la xispa. Aquesta procés a Amèrica del Nord, s'anomena precalentament, mentre que a altres llocs s'anomena Switchstart.
Aquests sistemes són equip estàndard en els països de 200-240 V (100-120 V i per a llums de fins a uns 30 watts), i en general fan una xispa d'arrencada. Abans de la dècada de 1960, s'utilitzaven també cebadors tèrmics i interruptors manuals. de vegades s'utilitzen Arrancadors electrònics amb làmpada electromagnètica .
El cebador automàtic que es mostra a la fotografia de l'esquerra consisteix en un petita làmpada de descàrrega de gas, de neó o argó que conté en paral·lel un interruptor N.O. de lama bi-metàl·lica. Funciona com un relé de temps, connectant els filaments del tub fluorescent durant uns segons al començament, després es desconnecta.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
Luis Àvila Recatero, Per sota de la cota zero, Editorial Hispano Europea, Barcelona, 1989.
Indalux. Luminotècnia 2002.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Balast |