Llum fluorescent

(S'ha redirigit des de: Làmpada fluorescent)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Fluorescent» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Fluorescència».
Llums fluorescents

Un llum fluorescent o làmpada de llum freda, anomenat normalment fluorescent, està format per un tub de vapor de mercuri o bulb de vidre fi revestit interiorment amb diverses substàncies químiques compostes anomenades fòsfors, encara que generalment no contenen l'element químic fòsfor, que emeten llum visible en rebre una radiació ultraviolada. El tub conté una petita quantitat de vapor de mercuri i un gas inert, habitualment argó, tot això a una pressió lleugerament inferior a l'atmosfèrica. Així mateix, als extrems del tub hi ha dos filaments de tungstè. Per tant, la fluorescència és l'emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment de llum ultraviolada).[1][2]

Ha derivat en el làmpada fluorescent compacte, un sistema de llum de baix consum.

Prestacions[modifica]

Una qüestió curiosa és que la quantitat de llum que emet depèn no només del revestiment luminescent, sinó també de la superfície emissora, de manera que en variar la potència varia la mida; per exemple, la de 20 W fa uns 60 cm; la de 40 W, 1'20 m i la de 60 W, 1'50 m. (actualment serien de 18, 36 i 58 W respectivament).

Al mercat podem trobar diferents models amb diferents temperatures de color. La temperatura de color és compresa generalment entre els 3.000 K i els 6.500 K (del blanc càlid a claror de dia freda). Tanmateix, actualment, es poden aconseguir tubs amb una àmplia gamma de temperatura de color, cosa que permet de trobar amb relativa facilitat models que van des dels 2.700 K fins als 8.000 K.

Recordeu que el "fòsfor" que es menciona en el dibuix es refereix a un tipus de substància fosforescent

Avantatges[modifica]

L'avantatge dels llums fluorescents envers la bombeta d'incandescència és que té un rendiment lluminós molt més alt

Les làmpades fluorescents tenen un rendiment lluminós que es pot estimar entre 50 i 90 lúmens per vat (lm/W).

tipus lm/W
Làmpada d'incandescència 10-20
Tub fluorescent 46-100

La vida útil és també molt més gran que la de les làmpades d'incandescència. Pot variar amb facilitat entre les 5.000 i les més de 15.000 hores (entre 5 i 15 vegades més), duració que depèn de diversos factors, com ara el tipus de làmpada fluorescent o l'equip complementari que s'hi utilitzi.

L'índex de rendiment de color habitualment va de 62 a 93, sent el valor de 100 la representació correcta dels colors en els objectes il·luminats i 70 un valor considerat acceptable.

Reactància[modifica]

Normalment s'anomena reactància a l'estabilitzador, per raó que en passar-hi un corrent altern la bobina de l'estabilitzador hi presenta una reactància inductiva.

En el cas de la làmpada fluorescent, s'instal·la de la manera següent:

Instal·lació d'un fluorescent utilitzant un interruptor d'arrencada automàtica. A: tub fluorescent, B: Entrada de 220 volts, C: Encebador, D: Termòstat bimetàl·lic, E: Condensador, F: Filaments, G: Reactància inductiva

En general, els reactàncies, en ser elements que van connectats a la xarxa elèctrica domiciliària, han d'estar fabricats segons normes IRAM o CE. En el mercat hi ha reactàncies per a diferents potències. Alguns dels valors normalitzats són 7/9/11, 15, 18, 20, 30, 36, 40, 58/65 watts.

Encebador elèctric[modifica]

Cebadors electrònics per làmpades fluorescents

Hi ha una tècnica de preescalfament que utilitza una combinació filament - càtode en cada extrem del llum en conjunció amb un interruptor mecànic o automàtic (vegeu el diagrama del circuit) que inicialment connectar els filaments en sèrie amb la reactància i d'aquesta manera de preescalfen els filaments abans de saltar la guspira, procés que a Amèrica del Nord, s'anomena preescalfament, mentre que a altres llocs s'anomena Switchstart.

Aquests sistemes són equip estàndard en els països de 200-240 V (100-120 V i per a llums de fins a uns 30 watts), i en general fan una guspira d'arrencada. Abans de la dècada de 1960, s'utilitzaven també encebadors tèrmics i interruptors manuals. De vegades s'utilitzen arrancadors electrònics amb làmpada electromagnètica.

L'encebador automàtic que es mostra a la fotografia de l'esquerra consisteix en un petita làmpada de descàrrega de gas, de neó o argó que conté en paral·lel un interruptor N.O. de lama bi-metàl·lica. Funciona com un relé de temps, connectant els filaments del tub fluorescent durant uns segons al començament, després es desconnecta, generant una tensió de més de 1000 Volts, suficient per causar una descàrrega que encén el tub.

Classificació d'eficàcia energètica[modifica]

Establerta per la Unió Europea l'any 2000, la classificació d'eficàcia energètica dels estabilitzadors pot expressar en la forma: EEI [3]=clase (p.e. EEI=B2).[4] Normalment apareix sobre la reactància. Els fabricants de làmpades o lluminàries, no tenen obligació de fer-ho aparèixer en les carcasses, però es pot trobar en el corresponent lloc web, d'accés lliure.[5]

Les diferents classes d'estabilitzadors definits en la norma europea EN 50294 de desembre de 1998 són: [4]

  • Classe D: estabilitzadors magnètics de gran pèrdua.
  • Classe C: estabilitzadors magnètics de pèrdues mitjanes.
  • Classe B2: estabilitzadors magnètics de pèrdues petites.
  • Classe B1: estabilitzadors magnètics de pèrdues molt petites.
  • Classe A3: estabilitzadors electrònics.
  • Classe A2: estabilitzadors electrònics de pèrdues reduïdes.

Estabilitzadors regulables:

  • Classe A1: estabilitzadors electrònics regulables, segons la norma han de tenir un rendiment almenys equivalent a un 100% als de la classe A3.[4]

El 2000, la Unió Europea ha decidit la prohibició progressiva de la venda d'alguns tipus de reactàncies:

  • Classe D a partir del 21 de maig de 2002.[6]
  • Classe C a partir del 21 de novembre de 2005.[6]

El reglament 245/2009 [5] preveia prohibir el 2017 les classes d'eficàcia inferiors a la classe A2, però el reglament 347/2010[7] ha suprimit aquesta previsió.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]