Usuari:Mcapdevila/Bloom d'algues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els bloom d'algues poden representar problemes per als ecosistema si la societat humana.

Un bloom d'algues és un increment ràpid o acumulació de la població de algas en un sistema aquàtic. Els bloom d'algues poden passar tant en ambients d'aigua dolça com en sistemes marins. En general, en un bloom nomès hi participa una o un nombre limitat d'espècies de fitoplàncton, alguns blooms poden ser identificats per la coloració de l'aigua causada per l'alta densitat de cèl·lules pigmentades. Si bé no hi ha un valor límit oficial, en general es considera que les algues es troben en un bloom quan la seva concentració és de l'ordre de centenars a milers de cèl·lules per mil·lilitre, depenent de la virulència del brot. Les concentracions en un bloom d'algues poden arribar fins a valors de milions de cèl·lules per mil·lilitre. Sovint els bloom d'algues són verdes, però poden prendre altres tonalitats com ara marró-groguenc o vermell, depenent de les espècie d'algues involucrades.

Els bloom de color verd brillant són conseqüència d'algues blau-verdoses, que en realitat són bacteris (cianobacteri). Els blooms poden també haver-espècies de macroalgues en lloc de fitoplàncton. Aquests blooms són recognoscibles per grans conjunts d'algues que poden ser dipositats sobre la riba costanera.

Un cas important de destacar són els blooms d'algues nocius , que són esdeveniments de bloom d'algues que involucren fitoplàncton tòxic o nociu com ara dinoflagel·lats del gènere Alexandrium i Karenia . Aquest tipus de blooms sovint prenen coloracions vermelloses o marronoses i són denominades marees vermelles .

Blooms d'algues en aigua dolça[modifica]

Els bloom d'algues en aigua dolça són conseqüència d'un excés de nutrients, particularment fòsfor. [1] L'excés de nutrients pot ser causat per fertilitzants que són incorporats al sòl per millorar la producció agrícola o usos recreatius, aquests nutrients poden incorporar-se als miralls d'aigua mitjançant escorriment de les aigües de superfície producte de precipitacions o reg. [2] També se sospita que l'excés de carboni i nitrogen poden ser causes de blooms.

Quan els fosfats s'introdueixen en els sistemes aquàtics, les elevades concentracions donen lloc a un augment del creixement d'algues i plantes. Les algues tendeixen a créixer molt ràpid en condicions en què abunden els nutrients, però cada alga té una vida curta, i el resultat és una alta concentració de matèria orgànica morta que comença a descompondre. El procés de descomposició consumeix el oxigen dissolt en l'aigua, produint condicions de hipòxia. En absència de quantitats apropiades d'oxigen en l'aigua, els animals i les plantes moren en grans quantitats.

Es poden produir blooms en aquaris d'aigua dolça quan els peixos són sobrealimentats i l'excés de nutrients no és absorbit per les plantes. Aquestes condicions en general no són perjudicials per als peixos, i és possible corregir aquesta situació mitjançant el recanvi de l'aigua al tanc i reduint la quantitat d'aliment que es proveeix.

Tractament de l'aigua[modifica]

Els bloom d'aigües de vegades poden tenir lloc en els sistemes de subministrament d'aigua per a consum. En aquests circumstància, les toxines del bloom aconsegueixen sobreviure als tractaments estàndard de purificació d'aigua. Investigadors en la Florida International University a Miami experimenten amb l'ús d'ones de ultrasò de 640-kilohertz que generen zones d'micropresiones amb temperatures de fins a 3,700° C. Aquest mètode permet trencar algunes molècules d'aigua formant fragments reactius que poden matar les algues. [3]

Mesurament i supervisió[modifica]

Els bloom d'algues poden ser monitoritzats utilitzant mesuraments de la biomassa complementats amb anàlisi de les espècies que es presenten. Una mesura molt utilitzada és la de la concentració de clorofil·la algal i cianobacterial. Valors màxim de clorofil a per a un llac oligotròfic són de 1-10 mg/l, mentre que en un llac eutròfic els nivells poden arribar 300 mg/l. In cases of hipereutrofia, com ara en el Hartbeespoort Dam a Sud Àfrica, s'han arribat a mesurar valors màxims de clorofil·la de fins a 3,000 mg/l. [4] [5]

Blooms d'algues nocius[modifica]

Bloom d'algues en proximitats de la costa sud d'Anglaterra el 1999.
Imatge satelital d'un gran bloom de coccolithophore al mar de Bering el 1998.

Un bloom d'algues nociu (HAB, per les seves sigles en anglès) és un bloom d'algues que produeix impactes negatius sobre altres organismes mitjançant la producció de toxines naturals, danys mecànics a altres organismes, o mitjançant altres processos. Sovint els Habs estan associats a esdeveniments de mortalitat marina a gran escala i han estat associats a enverinament de diversos tipus de mol·luscs bivalves. [6]


Antecedents[modifica]

En els ambients marins en forma natural habiten organismes unicel·lulars, microscòpics, símil-plantes, els quals es desenvolupen en les capes superiors dels miralls d'aigua caracteritzats per bons nivells d'il·luminació. Aquests organismes, anomenats fitoplàncton o microalgues, constitueixen la base de la cadena alimentària de la qual depenen pràcticament tots els altres organismes marins. De les més de 5000 espècies de fitoplàncton marí que hi ha al món, aproximadament el 2% és tòxica o nociva. [7] Els "blooms" o efloraciones d'algues nocives poden produir impactes importants i variats sobre els ecosistemes marins, depenent de les espècies involucrades, el medi ambient al qual es troben, i el mecanisme mitjançant el qual exerceixen els seus efectes negatius. Alguns exemples comuns nocius de habs són:

  1. La producció de neurotoxines que causen mortalitat massiva de peixos, aus marines i mamífers marins
  2. Malalties humanes o mort a causa del consum de seafood contaminats amb algues tòxiques [8]
  3. Dany mecànic o físic a altres organismes, com ara el bloqueig de les brànquias epitelials en els peixos, i la conseqüent asfíxia
  4. Consum d'oxigen de l'aigua, amb la conseqüent (hipòxia o anòxia) a causa de respiració cel·lular i degradació bacterial.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Diersing, Nancy. «Phytoplankton Blooms: The Basics». PDF, Mai 2009. [Consulta: 24 agost 2009].
  2. ↑ Lathrop, Richard C.; Stephen R. Carpenter, John C. Panuska, Patricia A. Soranno, & Craig A. Stow «Phosphorus loading Reductions needed to control blue-green algal blooms in Lake Mendota». Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. National Research Council of Canada [Toronto , Ontario], 2008.
  3. ↑ Song, W.; Teshiba T., Rein K., and O'Shea K. E. «Ultrasonically induced degradation and detoxification of microcystin-LR (cyanobacterial toxin)». Environmental Science & Technology, 39, 2005, p. 6300-6305.
  4. ↑ Zohary, T.; and R. D. Roberts «Hyperscums and the population dynamics of Microcystis aeruginosa ». J. Plankton Res, 12, 1990, p. 423-432.
  5. ↑ Bartram, J.; Wayne W. Carmichael, Ingrid Chorus, Gary Jones, and Olav M. Skulberg. «Chapter 1. Introduction». A: Toxic Cyanobacteria in Water: A guide to their public health Consequences, monitoring and management. World Health Organization, 1999. ISBN 0-419-23930-8. 
  6. ↑ Harmful Algal Blooms: Red Tide: Home. www.cdc.gov [Consulta: 23 agost 2009]. 
  7. ↑ Landsberg JH (2002) The effects of harmful algal blooms on aquatic Organisms. Reviews in Fisheries Science, 10 (2): 113-390 (2002)
  8. ↑ Red Tide FAQ - Is it safe to eat oysters during a Red Tide?. www.tpwd.state.tx.us [Consulta: 23 agost 2009]. 

Enllaços externs[modifica]



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Bloom_d%27algues&oldid=23477493»