Usuari:Mcapdevila/Efecte cascada
L' efecte cascada es refereix a un procés que té lloc en forma esglaonada, d'un esdeveniment inicial a una conclusió aparentment inevitable.
Les cascades d'intervencions clíniques , iniciades per signes i símptomes irrellevants, o per decisions errònies generades per guies i protocols, agredeixen al pacient, prescindeixen de la iatrogènia implícita en tot acte mèdic i disminueixen l'eficàcia de l'activitat professional, en diluir l'esforç dels metges en malalt si malaltias de molt diferent gravetat.
Tipus[modifica]
- Cascada diagnòstica : successió encadenada de proves o tècniques analítiques, radiològiques, endoscòpiques, fisiològiques, biòpsies, etc per buscar una etiqueta diagnòstica.
- Cascada terapèutica : successió encadenada de tractaments farmacològics, quirúrgics, rehabilitadors, nutricionals, termals, radioterapéuticos, quimioterapèutics, psicològics, etc per buscar una curació.
Es poden arribar a combinar cascades diagnòstiques i terapèutiques.
Característiques de les cascades d'intervencions clíniques[modifica]
- Es desencadenen per un factor concret, regularment amb la ansietat del pacient i/o del metge com a substrat;
- Generen una cadena d'esdeveniments tant més imparables com més avancen, i
- Tenen conseqüències previsibles i inevitables, habitualment danys al pacient, orgànics i/o psíquics.
- Fa a un pacient, però pot expandir-se a altres persones. Sobretot quan s'està investigant o tractant problemes de tipus hereditari o infecciós, amb repercussions immediates en familiars i població propera.
Quan el metge decideix actuar, bé perquè sospita que hi ha malaltia, bé per tranquil·litzar el pacient (i per tranquil·litzar-se a si mateix) o complir amb protocol si guies diagnòstiques, terapèutiques o preventives, posa en marxa una cascada d'intervencions clíniques. Per descomptat, si la decisió és assenyada, els perjudicis es compensaran amb els beneficis si el resultat serà positiu, en altre cas, el dany causat no tindrà compensació, i el resultat serà negatiu.
El poder diagnòstic i terapèutic del metge, la seva funció de delegat de la societat per determinar la normalitat, implica una llarga cascada d'intervencions mèdiques el resultat pot ser més perjudicial que beneficiós.
Respecte a la tecnologia mèdica, el terme es refereix a una cadena d'esdeveniments iniciats per una prova innecessària, un resultat inesperat, o per l'ansietat del pacient o del metge, que origina proves poc aconsellables o tractaments que poden causar efectes adversos evitables i/o morbiditat.
També poden contribuir a l'efecte de cascada l'excés de capacitat, i els incentius financers perversos.
Desencadenants comuns[modifica]
- No entendre la possibilitat de resultats falsos positius
- Els errors en la interpretació de les dades
- Sobreestimar els beneficis o subestimar els riscos
- La baixa tolerància a la incertesa o de l'ambigüitat
- El compliment estricte de protocols, algoritmes o guies diagnòstiques i terapèutiques, fixant-se en la malaltia i no en el malalt.
Prevenció[modifica]
- Una millor educació de metges i pacients,
- La investigació sobre la història natural d'alteracions diagnòstiques lleus,
- Aconseguir la capacitat òptima en els sistemes sanitaris,
- I ser conscient que "més" no és el mateix que "millor". El pacient espera el millor, i el "millor" és de vegades "res" (explicar, tranquil·litzar, esperar i veure).
Referències bibliogràfiques[modifica]
- Mold JW, Stein HF. The cascade effect in the clinical care of patients. N Engl J Med 1986; 314 (8) :512-4.
- Starfield B. Atenció primària. Equilibri entre necessitats de salut, serveis i tecnologia. Barcelona: Masson; 2001.
- Deyo RA. Cascade effects of medical technology. Annu Rev Public Health. 2002; 23:23-44.]
- Pérez-Fernández M, Gérvas J. L'efecte cascada: implicacions clíniques, epidemiològiques i ètiques. Med Clin (Barc). 2002; 118 (2) :65-7.]
- Gérvas J, Colom L. ¿Alta o excessiva resolució?. Med Clin (Barc). 2002; 119 (8): 315.
Vegeu també[modifica]