Usuari:Mcapdevila/Eficiència energètica
Eficiència energètica és la relació entre la quantitat d'energia consumida i els productes i serveis finals obtinguts. Es pot millorar mitjançant la implantació de diverses mesures i la inversió a nivell tecnològic, de gestió i d'hàbits de consum en la societat.[1] Des dels inicis de la Revolució industrial al segle xviii s'ha debatut molt sobre l'estalvi de l'energia. El pensador William Guillem Stanley Jevons va publicar el 1865 un llibre titulatThe Coal Question(La qüestió del carbó). Hi va enunciar la Paradoxa de Jevons: «augmentar l'eficiència disminueix el consum instantani, però incrementa l'ús del model el que provoca un increment del consum global». Una paradoxa anàloga a aquesta és la Paradoxa de l'estalvi.
Els individus i l'estalvi d'energia[modifica]
Els individus i les organitzacions que són consumidors directes de l'energia poden desitjar estalviar energia per reduir costos energètics i promoure sostenibilitat econòmica, política i ambiental. Els usuaris industrials i comercials poden desitjar augmentar eficàcia i maximitzar així el seu benefici. Entre les preocupacions actuals destaca l'estalvi d'energia i l'efecte mediambiental de la generació d'energia elèctrica.
Unió Europea[modifica]
Un pla actiu d'estalvi d'energia és el que s'ha implantat a la Unió Europea en el sector de l'habitatge i dels serveis, compost en la seva majoria per edificis, els quals absorbeixen més del 40% del consum final d'energia a la Comunitat i es troba en fase d'expansió, tendència que previsiblement farà augmentar el consum d'energia i, per tant, les emissions de diòxid de carboni. Aquesta normativa és similar a la etiqueta energètica dels electrodomèstics. La idea és construir edificis bioclimàtics encarregats d'aprofitar l'energia de l'entorn.[2] El Parlament Europeu aprovava recentment una directiva que obligarà els Vint-i-Països Membres a assumir l'anomenat "triple objectiu vint" per a 2020: reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2) en un 20%; augment de l'eficiència energètica en un 20 %, i que l'energia a la Unió Europea (UE) provingui en un 20% d'energies renovables.
Indústries[modifica]
La indústria és un dels sectors de la societat més necessitats de l'estalvi d'energia, ja que el seu èxit suposa una major competitivitat. Són grans consumidores d'electricitat, per exemple, les cimenteres, metal·lúrgiques, ceràmiques, etc. i apliquen en els seus processos de producció diverses estratègies de producció i tecnologies per reduir al màxim el consum d'electricitat. Una de les tècniques més utilitzades per a l'estalvi d'energia d'aquest tipus d'empreses és la cogeneració. La recerca d'aconseguir la major eficiència energètica comporta un augment del capital financer, ambiental, seguretat nacional, seguretat personal i confort humà.
Estalvi domèstic d'energia[modifica]
Els 160 milions d'edificis de la Unió Europea representen [3] el 40% del consum de l'energia primària d'Europa]. Per tant, l'ús d'energia en edificis representa la major contribució a l'ús de combustibles fòssils i les emissions de diòxid de carboni.[4]
L'operació diària habitual que es fa a l'habitatge pot comportar un estalvi considerable d'energia si es canvien les actituds i s'és conscient del consum real i del necessitat. En la majoria dels casos n'hi ha prou amb l'elecció d'un electrodomèstic de baix consum, o d'una racionalització del consum de la calefacció, del aire condicionat i del aigua calenta. L'aïllament tèrmic de l'edifici va tenir un paper fonamental en la reducció del nivell de demanda energètica. La casa passiva té un requeriment d'energia primària inferior a 120 kWh / m² i any.[5]
Els electrodomèstics tenen molta importància en l'estalvi d'energia domèstic. A la Unió Europea la majoria d'ells té un etiquetatge especial anomenat etiqueta energètica que indica la seva eficiència en el consum i el respectuós que és un aparell amb el medi ambient. No tots els electrodomèstics tenen l'etiqueta, només aquells que consumeixen molt o que passen encesos gran part de la seva vida útil i són: neveres i congeladors, rentadores, rentavaixelles, assecadores, rentadores-assecadores, fonts de llum domèstiques, forn elèctric, i aire condicionat.
La normativa europea expressa l'eficiència energètica dels electrodomèstics en una escala de 7 classes d'eficiència, i s'identifiquen mitjançant un codi de color i lletres que van des del verd i la lletra A, per als equips amb més eficiència, fins al color vermell i la lletra G per als equips de menys eficiència. Un electrodomèstic de classe A pot arribar a consumir un 55% menys que el mateix en una classe mitjana, l'elecció d'un electrodomèstic amb aquesta informació pot suposar un estalvi econòmic.[6]
Xarxes de sensors es poden utilitzar per controlar l'ús eficient de l'energia, com el cas del Japó.
Il·luminació[modifica]
Utilitzar bombetes de baix consum en aquelles dependències de l'habitatge que hagin de romandre molt de temps enceses. Sempre que sigui possible, aprofitar la il·luminació natural. Utilitzar la llum només quan es necessiti. No deixar llums encesos en habitacions que no utilitzeu. Les làmpades halògenes consumeixen molta més energia que altres tipus de bombetes i dissipen més calor. Els llums fluorescent duren fins a 10 vegades més que les bombetes tradicionals i són molt eficients energèticament, si s'ha de tenir una làmpada fluorescent apagada menys de 15-20 minuts[7], és millor deixar-lo encès (el temps depèn de la tarificació elèctrica i el preu de la làmpada: quant més cara la tarifa i més barata la làmpada, menor serà aquest temps). Si es té il·luminació exterior en un jardí, controlar el seu funcionament mitjançant un programador o interruptor crepuscular.
Existeixen noves tecnologies de lluminàries com els díodes emissors de llum (LED), així com diverses [8] tecnologies de control de la il luminació: regulació de potència, sensors de proximitat, combinació llum natural - llum artificial, doble il luminació i il · luminació selectiva.[9]
Cuina[modifica]
Utilitza sempre cassoles i paelles de diàmetre una mica més gran que la placa o zona de cocció i tapar sempre les cassoles perquè la cocció és més ràpida. Utilitzar receptes de cuina que no gastin molta energia. Utilitzar bateries de cuina amb fons difusor de calor. Utilitzar sempre que es pugui olles a pressió perquè consumeixen menys energia i estalvien molt de temps. Aprofitar la calor residual en les vitroceràmica. Una vegada bullint, reduir al mínim, ja que una ebullició vívida no implica una major temperatura i, per tant, no escurça el temps de cocció. Les cuines d'inducció, consumeixen molta menys electricitat que les vitroceràmiques.
En els habitatges que tinguin una orientació adequada amb finestres o terrasses assolellades, es poden utilitzar forns solars d'acumulació, cuinen a foc lent conservant moltes propietats dels aliments. El temps de cocció és el doble que en un forn normal, però el cost d'energia és zero. Tenen poca potència i això fa que no es cremi el menjar. Són molt bons per cuits, rostits, guisats... Molts usuaris deixen el menjar dins al matí abans d'anar a treballar, ja migdia quan tornen està a punt per menjar. No cal vigilar.
Hi ha empreses que venen forns solars, encara que el seu preu és alt. Hi ha la possibilitat de fer-se un per pocs diners, i utilitzant materials barats (fusta, vidre, paper d'alumini, i un aïllant tèrmic com el cartró o el paper).
Frigorífic i congelador[modifica]
Regular la temperatura de l'aparell segons les instruccions del fabricant (un grau Celsius més de fred suposa un augment del 5% en el consum d'energia). Tenir aquests electrodomèstics el més lluny possible dels focus de calor (sol, forn, etc.). No introduir aliments calents al frigorífic o al congelador: deixant-los refredar fora, s'estalvia energia. Mantenir les portes obertes el menor temps possible i comprovar que tanquen correctament. Quan es compri una nevera o un congelador nou triar un model eficient perquè consumeixen menys energia que els convencionals.
Aigua calenta[modifica]
L'termos d'aigua calenta ha instal·lar dins de l'habitatge, tan a prop dels punts d'ús com sigui possible (cuina, cambra de bany), si s'utilitza la dutxa en lloc de la banyera es consumeix pràcticament la quarta part d'aigua i energia. Instal lació una vàlvula mescladora a la sortida del termos, obtindràs l'aigua calenta a una temperatura constant, és a dir, més comoditat i menys consum. Utilitzant termos acumuladors d'aigua calenta i contractant la tarifa nocturna, es pot estalviar més del 50% en el cost d'aigua calenta. Respecte del aigua calenta pot utilitzar també com ajuda l'energia solar tèrmica, mitjançant ús de sistemes de emmagatzematge d'energia que retinguin la calor perquè l'aigua calenta estigui disponible la major part de temps possible.
Rentadora i assecadora[modifica]
Utilitzar al màxim la capacitat de la teva rentadora (o assecadora) amb aquesta pràctica es redueix molt el consum d'aigua, detergent i energia, a més s'allarga de forma considerable la vida del electrodomèstic. Si es compra una rentadora nova, triar amb centrifugat d'alta velocitat. La roba sortirà escorreguda i reduiràs el temps d'ús de l'assecadora. Un centrifugat de la rentadora a 1.200 revolucions, en lloc de 700, redueix el consum de l'assecadora en un 20%. Tot i així, si és possible, és recomanable no usar assecadora, sinó estendre la roba perquè s'assequi a l'aire.
Rentaplats[modifica]
Aprofitar al màxim la capacitat del rentaplats i selecciona el programa adequat. Si no està ple, es pot realitzar un pre-rentat amb aigua freda ja que facilita el rentat posterior. Tenir cura en posar els estris ja que l'aigua ha de circular entre ells amb facilitat. Utilitza els nivells de sal i abrillantador recomanats. Cal recordar que els programes econòmics / ecològics solen ser els de major durada, en contra del que es pot pensar. Això és degut a la reutilització d'aigua i l'ús de temperatures menors, pel que el temps necessari per igualar el resultat d'un rentat curt, és menor. Els programes curts són els de major consum tant d'aigua com d'electricitat.
Evitar el mode stand-by[modifica]
És convenient apagar per complet els equips elèctrics que no vagin a utilitzar ja que es calcula que el mode stand-by suposa un 5-10% del consum total, que podem considerar del tot superflu. En el cas dels equips que no compten amb botó d'apagada, pot resultar útil utilitzar regletes que sí que ho tinguin o un sistema eliminador de standby.
L'estalvi en el transport[modifica]
El sector del transport és important l'estalvi de combustible mitjançant l'augment de la eficiència de consum dels vehicles i una adequada gestió del combustible, mitjançant rutes més curtes, adequat manteniment de la flota, conducció eficient, etc. La reducció de costos de combustible augmenta els beneficis.
Utilitza la bicicleta en desplaçaments menors de 5 km implica no gastar combustible, no generar soroll, no emetre gasos, i ocupar molt poc sòl urbà.
Estalvi d'energia en edificis[modifica]
El disseny d'edificis ha de considerar els aspectes d'estalvi d'energia, per exemple posant finestrals amplis mirant al sud (a l'hemisferi nord i en latituds mitjanes i altes) perquè els dies d'hivern la radiació solar calenta els recintes; aplicant un aïllant tèrmic a les superfícies de l'edifici, especialment aquelles que componen l'envolvent tèrmica de l'edifici (cobertes, façanes, forjats, etc.), per disminuir les fuites de calor, o instal·lant panells solars que augmentin la independència de l'energia elèctrica.
A la Unió Europea hi ha una normativa aplicable als edificis [10] semblant a la etiqueta energètica dels electrodomèstics. La idea és construir edificis bioclimàtics encarregats d'aprofitar l'energia de l'entorn.
Segons el RD 1826/2009 i contemplat en el RITE (IT 3.8)[11] els edificis i locals de més de 1000m² estan obligats a disposar un sistema de control i visualització pública en format 420x297 amb les mesures de temperatura i humitat en el recinte i establint 21è com a màxima en calefacció i 26 º en condicionament, abans de final del 2010.
Vegeu també[modifica]
- Economia del sector energètic
- Auditoria energètica
- Eficiència de l'enllumenat públic
- Energia no renovable
- Empresa de Serveis Energètics, ESE
- Quilowatt-hora
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Eficiència energètica |
- ↑ . cl / # Què és l'eficiència energètica? Programa País d'Eficiència Energètica PPEE. Xile [10-5-2008]
- ↑ : HTML Eficiència energètica dels edificis Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l'eficiència energètica dels edificis [10-5-2008]
- ↑ http://www.leonardo-energy.org/espanol/?p=91
- ↑ http://www.leonardo-energy.org/espanol/?p=91
- ↑ energy.org / espanol /? p = 91 Cases de molt baix consum energètic
- ↑ [https:// www.iberdrola.es/02sica/clientesovc/IBERDROLA?IDPAG=ESAHORRO&codCache=1202011994678326 Estalvi d'energia a la llar Iberdrola SA] [10-5-2008]
- ↑ «[http://www.naturalhandyman.com/iip/infelectrical/inflightsoff.html Should I Turn Off Fluorescent Lights When Leaving A Room?]» (en anglès). The Natural handyman. [Consulta: 29 gener 2012].
- ↑ http://www.leonardo-energy.org/espanol/?p=101
- ↑ http://www.leonardo-energy.org/espanol/?p=101 Eficiència Energètica en Il.luminació]
- ↑ Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de desembre de 2002 relativa a l'eficiència energètica dels edificis
- ↑ http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/11/pdfs/BOE-A-2009-19915.pdf