Usuari:Mcapdevila/Tractat de Fort Laramie (1851)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentMcapdevila/Tractat de Fort Laramie

El tractat de Fort Laramie del 1851 o primer tractat de Fort Laramie va ser un acord signat entre el govern dels Estats Units i diverses ètnies que poblaven la zona nord de les Grans Planes. En aquest conveni es van establir drets i obligacions entre ambdues parts per mantenir la pau en el territori, a causa de l'incessant pas de gent cap a l'oest del país.

Antecedents[modifica]

A la confluència del riu Laramie i el riu Platte Nord, en l'actual estat de Wyoming, es va establir un lloc de trobada de mercaders de pells al qual es va dir fort Smith a 1834. Aquest enclavament es desenvoluparia a través dels següents anys com un important punt de trànsit de gent que es dirigia cap a l'oest del país, el qual va prendre el nom de fort Laramie a mitjans de la dècada del 1840.

En passar dels anys el trànsit de persones va augmentar, ja que ja el 1845 s'estima que al voltant de 5.000 pioners es proveïen en el lloc per seguir la seva marxa a l'occident. Tal ruta va ser anomenada ruta d'Oregon. A causa de disposicions governamentals, també es van erigir llocs militars, cosa que va donar pas a l'adquisició de les instal·lacions del fort Laramie a 1849. El conglomerat de gent va augmentar amb el descobriment d'or a Califòrnia.

Mentre això passava, els amerindis eren testimonis de com cada vegada més multitud envaïa el que ells consideraven el seu territori. Tot i això, eren rars els incidents greus que involucraven nadius i pioners. No obstant això, a causa de rumors escampats a les localitats frontereres, els emigrants van començar a armar-se, el que va incrementar la inseguretat de la zona.

El govern va començar a enviar més contingents militars des de 1845 per impressionar als amerindis i protegir els pioners. Amb el pas dels mesos es van erigir més forts als voltants. A principis de 1851 l'estat va posar a disposició US $ 100.000 dòlars per negociar amb els nadius, la qual cosa va ser fet efectiu al setembre.

Signatura del tractat[modifica]

Il·lustració de Karl Bodmer d'amerindis assiniboine i yankton a principis dels anys 1840.

Aquest esdeveniment va tenir una gran rellevància per la quantitat de vilatans que s'hi van personar (uns deu mil), a causa de les invitacions girades als poblats amb la promesa de presents i proveïment de menjar. Com que estaven acompanyats dels seus cavalls, la pastura dels voltants del fort va ser engolida, per la qual cosa es va decidir traslladar les reunions a uns 48 km a l'est, a horse creek. Un altre èxit d'aquest tractat va ser haver reunit ètnies que eren enemigues entre elles mateixes, com els sioux i els xoixons. Amb tot, la presència d'enemics gairebé va fer esclatar un conflicte a causa de velles picabaralles, les quals van ser calmades per intermediaris. A la trobada també hi van arribar vells amics dels nadius com Jim Bridger i Pierre-Jean de Smet.

A la reunió es van presentar els nadius amb sengles vestidors i destacades mostres d'oratòria. A més hi va haver intercanvi de presents i l'ús de la pipa de la pau. El tractat va ser signat pel superintendent d'afers indígenes (DD Mitchell), el ja en aquell moment agent indi Thomas Fitzpatrick, i representants de les nacions de la zona, entre elles sioux, xeiene, arapaho, Crow, assiniboine, gros ventre i arikara. En el seu primer article s'establia les intencions per part dels nadius:

« art. 1. Les esmentades nacions, parts d'aquest tractat, havent-se reunit per al propòsit d'establir i confirmar les relacions amistoses entre elles mateixes, acorden i pacten d'abstenir-se en el futur de tota hostilitat qualsevol que sigui entre elles mateixes, mantenir la bona fe i amistat en totes les seves relacions, i fer una efectiva i duradora pau. »

Drets i obligacions[modifica]

Entre les obligacions i drets del govern s'estipulaven:

  • Dret del govern a erigir llocs militars i camins en les zones dominades pels nadius.
  • Protecció als nadius contra amenaces dels ciutadans del país.
  • Proveir de rendes anuals de 50.000 dòlars, en forma de provisions agrícoles, mercaderies o animals domèstics, distribuïts de manera equitativa als amerindis, pel termini de deu anys (en un principi es van establir 50). Prorrogables en termes no majors a cinc anys.
  • De sorgir qualsevol violació al tractat, el govern es reservava el dret de retenir les rendes, fins que el dany hagués estat cobert a satisfacció.

Per part dels amerindis:

  • Reconeixement del dret del govern a erigir camins, forts o qualsevol altre emplaçament a les seves terres.
  • Indemnitzar degudament davant qualsevol violació del tractat per part de bandes locals que infringissin el que s'hi disposava.
  • Reconeixement de les terres assignades per a cada ètnia.
  • Elecció de caps en representació de les diferents nacions, amb qui es mantindrien les negociacions pertinents després de la signatura del tractat.

Efectes posteriors[modifica]

La situació a la zona es va mantenir en calma fins a mitjans de 1853, quan van sorgir incidents entre els nous pobladors i els nadius. Aquestes diferències van desembocar en la mort de 3 amerindis. El següent any, al setembre, altres fets van acabar en l'atac a un poblat que va posar fi a la vida de 86 aborígens (massacre Grattan). Des de llavors la pau en el territori va començar a disminuir fins a culminar en la dècada següent a la Guerra de Red Cloud, entre els anys 1866 a 1868.

De les terres assignades als amerindis es van delinear els que serien els futurs estats de Colorado, Kansas, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska i Wyoming.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Tractat_de_Fort_Laramie_(1851)&oldid=17909031»