Usuari:Mcapdevila/Tropaeum Traiani
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
El Tropheum Traiani o trofeu d'Adamclisi és un monument commemoratiu erigit per Trajà l'any 109, a la Dobrudja Meridional, per commemorar la seva victòria sobre els dacis en la batalla de Tapae. Ben visible, la seva mola es retallava al costat d'un important nus viari, amb un efecte imponent proporcionat per les ruïnes nues i que en l'actualitat el revesteix una discutible reconstrucció, que reprodueix les parts que falten, el parament i les decoracions arquitectòniques, exposades al Museu d'Adamclisi (a uns 50 km a l'oest de Constanța).
El monument està entre els més importants i discutits de tot el món romà. Com a estructura recorda a l'anterior Trofeu dels Alps, manat erigir per Cèsar August en La Turbie, Provença, però és més harmoniós i compacte.
Un tambor sobre una base circular escalonada està superat per un sostre cònic de teules de pedra. A la punta del sostre, un alt pedestal amb la inscripció sostenia el trofeu d'armes entre estàtues de presoners. Altres presoners estaven representats en relleu sobre les merlets d'un parapet en el qual concloïa el tambor. A sota un triple fris: mètopas amb escenes de guerra entre dues franges de motius vegetals.
Dimensions[modifica]
Mesurava 39 m d'alçada i tenia i forma circular (38 m de diàmetre). Constituït per un nucli cilíndric de 12,60 m d'alçada i 31 m de diàmetre, construït en maçoneria bruta i coberta la base d'una plataforma circular amb 7 grades de pedra. El nucli estava recobert de blocs de pedra seguits d'una filera de 54 mètopes (49 en el present), esculpides en baix relleu amb escenes de les guerres contra els dacis.
A sobre del nucli s'eleva una teulada troncocònic recobert d'escenes de pedres, i un sòcol hexagonal de 6 m d'alt que suporta «el trofeu »pròpiament dit: un tron amb armadura clàssica i amb les armes de lluita.
Construccions annexes i relacionades[modifica]
Al costat del monument commemoratiu es troba el Mausoleu construït en memòria d'un oficial superior romà. A l'est, un petit altar, construït per ordre de Trajà en memòria dels soldats morts en batalla. L'altar té forma rectangular. Al nord-oest de la població Adamclisi, hi ha un conjunt de restes romans: la Ciutat "trofeu" de Trajà. Considerada com la més gran població civil romana del territori de Dobruja i construïda al mateix temps que el Trofeu, la ciutat va estar habitada per les famílies dels veterans que van participar en les Guerres Dàcies i que es van assentar aquí. Destruïda pels gots, va ser finalment completament abandonada l'any 587 a causa dels atacs dels àvars.
Descoberta[modifica]
El monument es trobava fora dels recorreguts normals dels viatgers europeus, pel que no es va conèixer fins a principis del segle xix. El revestiment, ensorrat, s'havia acumulat al voltant del nucli de ciment i molts trossos havien estat reutilitzats en les aldees dels voltants. A la fi del segle xix, l'arqueòleg de Bucarest, Grigori Tocilescu, (1850 - 1909), en col·laboració amb dos estudiosos austríacs, va presentar la primera publicació, en la qual intentava reconstruir l'ordre de les mètopes i datava el monument, segons la inscripció, de l'època de Trajà. D'aquest estudi, es va originar un viu debat sobre una sèrie de problemes d'ordre cronològic, estilístic i històric.
Hipòtesi i tesi de l'estudi del Trofeu[modifica]
La hipòtesi sobre la ubicació del trofeu en una localitat tan allunyada del teatre de les operacions militars de Trajà a Transsilvània, és que commemorava una victòria obtinguda a la Mèsia Inferior, on els dacis haurien intentat una maniobra de distracció, episodi també reconegut en la Columna trajana. Però les afinitats entre el monument de Roma i el Trofeu d'Adamclisi són poques respecte al contingut i gairebé nul·les en el pla estilístic. Allà un relat d'ampli abast, ple de vida i moviment, aquí una sèrie de breus episodis, cadascun aparentment tancat en l'espai de la mètopa i limitat als protagonistes, sense acompanyament ni fons.
En els relleus del trofeu prevalen grups de pocs combatents o figures aïllades. I a la impressió d'immobilitat contribueixen sovint, com en l'art romà d'Orient, la frontalitat forçada i les actituds repetitives.
Gairebé ignorat, és a més, el naturalisme de la tradició clàssica. La figura no està concebuda com un conjunt orgànic i, per tant, pot assumir les poses més antinaturals i retorçades, sempre adaptant-se a les línies de la cornisa o de l'esquema compositiu, estàtic, tancat com un motiu heràldic i desenvolupat sobre un únic pla, sense intents d'obtenir efectes de perspectiva.
Va semblar impossible que aquest llenguatge fos contemporani amb l'estil tan diferent de la columna. Es va pensar que el trofeu fora d'època augustal (el nom de Trajà de la inscripció es referiria a una restauració), quan les províncies de frontera encara no havien estat assolides pel gust refinat i helenizante d'altres llocs. Després, es van notar les analogies entre l'art tardoantic amb l'estil del trofeu.
Amb el seu estudi s'ha ampliat el coneixement sobre l'art romà provincial perifèric i s'ha verificat que en totes les fases cronològiques aquestes manifestacions poden assumir característiques molt diferents de les de l'art oficial.
No obstant això, els relleus d'Adamclisi amb la seva indiferència per l'organicitat de les formes, encara que comú a moltes escultures provincials romans, aquí adquireix una expressivitat no habitual, que ressalta en les tràgiques figures dels dacis morts o moribunds, de cossos retorçats, en els gestos, en l'originalitat dels reagrupaments, no per recrear el moviment i l'acció, sinó que estan en funció d'efectes abstractes decoratius. És una obra que anuncia l'art de l'edat mitjana.
Bibliografia[modifica]
- Florea BOBU Florescu, Das Siegesdenkmal von Adamklissi. Tropaeum Traiani. Akademieverlag, Bukarest 1965.
- Wilhelm Jänecke, Die ursprüngliche Gestalt des Tropaion von Adamklissi. Winter, Heidelberg 1919.
- Adrian V. Rădulescu, Das Siegesdenkmal von Adamklissi. Konstanza 1972 und öfter.
- Ian A. Richmond: Adamklissi, en Papers of the British School at Rome 35, 1967, p. 29-39.
- Lli Rossi, A Synoptic Outlook of Adamklissi Metopes and Trajan s Column Frieze. Factual and Fanciful Topics Revisited, en Athenaeum 85, 1997, p. 471-486.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Tropaeum Traiani |