Usuari:Mcapdevila/Vessant hidrogràfic
El vessant hidrogràfic és un conjunt de rius amb els seus afluents que desemboquen en un mateix mar. És un concepte la utilitat és perquè integra rius amb característiques similars i l'estudi, per tant, pot tenir certes aplicacions interessants en l'anàlisi espacial tant de països individualment considerats com de continents, sobretot, pel que fa a l'inventari de recursos.
Divisòria d'aigües[modifica]
Una divisòria d'aigües és una línia imaginària traçada en la separació de les àrees de dos vessants contigües. Sol passar, encara que no sempre, pels cims del relleu que produeix la separació.
Un exemple notable és la divisòria continental d'Amèrica, que separa les vessants del Oceà Atlàntic de les altres vessants del continent. En els Estats Units i Canadà, la Gran Divisòria separa els rius que drenen cap al Pacífic-com el riu Colorado i el riu Columbia - dels que drenen cap al Oceà Glacial Àrtic, com el Yukon i Mackenzie i l'oceà Atlàntic, tant cap al golf de Mèxic - com el riu Gran i el riu Mississippí, com els que desemboquen directament en aquest oceà, com el Hudson i el Sant Llorenç. En Amèrica del Sud, la serralada dels Andes constitueix una divisòria dels tres vessants que existeixen en el continent: el vessant del Pacífic, la del mar Carib (per exemple, el riu Magdalena, en Colòmbia) i la del oceà Atlàntic (Orinoco, riu Amazones, riu Paranà, etc.).
En aquest últim cas, les característiques tan diferents d'aquests rius, serveixen d'exemple de l'ús del concepte de vessant, quan es tracta d'estudiar la geografia a escala continental, en la qual només es té en compte els trets més notables i generals: els rius del vessant del Pacífic són relativament curts, amb grans pendents, encaixats profundament en el relleu (el cas més espectacular és el del riu Majes, en Perú, que va excavar un canó d'uns 3.000 m de profunditat, és a dir, el doble que la profunditat del Canó del Colorado). En canvi, el vessant del Carib presenta alguns rius encaixats en valls tectònics formats per la divisió del relleu en nombroses serralades paral·leles: és el cas del riu Magdalena amb el seu afluent principal, el riu Cauca) a Colòmbia i el riu Tocuyo a Veneçuela.
Finalment, els rius del vessant de l'Atlàntic són molt llargs, cabalosos, amb escasses pendents, amb nombrosos meandres, navegables, característiques que es deuen al fet que la divisòria de vessants es troba molt més a prop de l'Oceà Pacífic que de l'Atlàntic. És per això que a l'oceà Atlàntic drenen el 47% de totes les aigües continentals, mentre que al Pacífic només van a desembocar el 13% d'aquestes aigües. Aquesta desproporció és encara més gran si ens referim a continents o subcontinents: en el cas d'Amèrica del Sud, la diferència entre el vessant atlàntic i la pacífica és molt major, considerant-la de manera percentual.
Seguint amb el vessant atlàntic d'Amèrica del Sud, cal assenyalar el cas únic de la bifurcació de les aigües del Orinoco a través del riu Casiquiare, les aigües van a desembocar al Amazones. No podem parlar en aquest cas, d'una divisòria de vessants sinó de conques (la de l'Orinoco i la de l'Amazones). No obstant això, l'enorme conca combinada d'aquests dos rius (més de vuit milions de km ²) li dóna una escala pràcticament continental. La divisòria de conques en aquest cas va servir per establir els límits, el 1750, entre les colònies de Brasil (pertanyent a Portugal en aquest temps) i de Veneçuela (Espanya) i que, d'acord amb el principi de Uti possidetis iure, es van mantenir després de la independència dels països esmentats.
Vegeu també[modifica]