Usuari:Pau Nemo/proves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La vaca cega (histo.cat)

[1]

Globus[modifica]

European Brown Hares.

[2]

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus
L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià.

El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d’una nau amb els instruments de l’època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d’un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts.

« Y porque la carta de navegar no sierve del todo, ni abasta en la demostración mathemática de la regla susodicha, es menester una forma mundi en figura spérica y en dos emisperios, conpartida por sus líneas y grados, y el situ de la tierra, islas y mar; cada cosa puesta en su lugar. La qual figura mundi, yo dexo junto con estos capítulos de mi intensión y parescer porque más claramente sea vista la verdad.

Y digo que, por entender la regla y plática susodicha, és menester que sea cosmógrapho, arismético y marinero, o saber su arte. Y quien estas tres sciencias juntas no havrá, es inpossible la pueda entender; ni tanpoco por otra forma ni regla, si pericia de las dichas tres sciencias no terná.

»

.[3]

Casos particulars[modifica]

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus
L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó.

Una manera accessible d’aproximar-se als diversos treballs sobre fusta és analitzar el procés constructiu d’una peça concreta acabada.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses

 [4]
Mortise tenon joint hull trireme-fr.svg

Encadellats fenicis[modifica]

Els bucs dels vaixells púnics es construïen amb el sistema anomenat “folre primer”. Els reforços interns s’afegien posteriorment. El folre estava format per peces prismàtiques gruixudes unides per una doble caixa (una caixa a cadascun dels taulons a unir) i una metxa. Cada metxa s’assegurava per dues clavilles. Els romans els anomenaven “coagmenta punicana”, encadellats fenicis. [5][6][7]


Composició de les faves
Continguts en 100 g de faves bullides
  • energia...........................57,4 kcal
  • aigua.............................79,3 g
  • proteïna total.................... 5,8 g
  • greixos totals.................... 0,6 g
  • hidrats de carboni totals..........7,2 g
  • hidrats de carboni complexes....6,2 g
  • fibra.............................6,5 g
  • àcid fòl·lic.....................57 mcg
  • potassi............................210 mcg
  • carotenoides total.................190 mcg
  • vitamina A total....................31,67 mcg

Bastero, Crusca, Cèsar de Nostradamus[modifica]

[8][9] [10]

Cavalls medievals i renaixentistes
En la vida real medieval (documents, cançons de gesta i similars) hi havia cavalls de diferents menes classificats segons la seva funció:
  • destrers o cavalls de guerra
  • corsers, cavalls de guerra i de cacera, fogosos i actius
  • palafrens: cavalls tranquils (sovint ambladors) destinats a viatjar i a ser muntats per cavallers; ocasionalment podien cavalcar-los dames i escuders
  • rossins: cavalls ordinaris destinats a ser muntats
  • muls de sella
  • muls i cavalls de càrrega
  • haques i hacanees: cavalls més petits, dòcils i ambladors destinats a les dames
  • quartaus: semblants a les hacanees però no exclusius de les dames

En èpoques posteriors, en documents reals i obres literàries, els termes anteriors s’empraren de forma figurada i un xic arbitrària. El seu significat tradicional passà a un segon terme. Un destrer, un corser, un palafrè sovint volen indicar un cavall de qualitat, sense especificar una funció precisa. El terme rossí esdevingué pejoratiu, passant d’un cavall de qualitat mitjana a un cavall de poca qualitat.

San Sebastian i Baiona[modifica]

Gascó quasi català: 1328 [11]

[12]

Bergantins[modifica]

Bergantí (“brig” en anglès).
Bergantí ("brigantine" en anglès .
Bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès).
Bergantí d’esnó, paquebot.

[14] [15]


Fitxer:Fattidiparma.jpg
Barricades a Parma.

[16]

  1. FFCC66 [17]
Resum de les drassanes medievals catalanes
Les drassanes militars catalanes (i, de manera semblant, les mallorquines i valencianes) funcionaren de manera eficient amb una producció important: tan pel que fa al nombre de vaixells construïts com a la gran qualitat de fabricació.
  • Artesans: tots els menestrals relacionats amb la construcció naval eren mestres en el seu ofici (mestres d'aixa, corders, velers, calafats,...)
  • Materials: els materials eren abundants i de producció local. La fusta per a arbres i antenes baixava per riu fins a Tortosa, des dels Pirineus.
  • Legalitat: tots els materials eren pagats i tractats com una mercaderia normal. Els transports seguien les normes del país i es pagaven de forma correcta.
  • Costos de producció: el cost total d'un vaixell era raonable i relativament moderat
  • Finançament: el rei podia encarregar i pagar galeres però era més freqüent que les noliegés; el Consell de Cent tenia galeres de la seva propietat i també la Generalitat; alguns particulars tenien galeres pròpies.
  • Administració: les despeses de la construcció, armament, manteniment i desballestament de vaixells de guerra eren controlades amb cura, anotades i arxivades (encara actualment es conserven molts dels documents associats).
  • La política reiterada del poder central de prescindir del sistema tradicional català de construcció i administració dels estols de guerra va resultar molt poc encertat. D'una part va provocar la decadència de les drassanes catalanes. D'altra banda la producció naval en drassanes biscaïnes, genoveses o napolitanes fou incapaz de produir els vaixells necessaris. Ni a preus raonables ni als preus exorbitants que es pagaven realment.


Crestià [18]   
[19]
An example of a Holmegaard type bow.
A closeup of the handle.
1400-1300 aC.
.
2000-1600 aC.
2100-2000 aC.
2000 aC.


Esquema de facetadora amb divisor d’angles.
Facetadora.
Facetadora.

[20]

[21]

”Yumi”, arc japonès.

(disponible a Gallica).

[22]

Judici a Bernat de Cabrera.[23] [24]

Bow Draw.svg
Fitxer:HMCS Regina K234 CT-252.jpg
HMCS REGINA (K234) circa 1942 - 1943.
Deformació esquemàtica de la fletxa durant el tir.
Trajectòria de la fletxa en funció de la seva rigidesa


Unitats d'àrea de l'Antiga Roma
Unitat romana Nom català Igual a Equivalent mètric Equivalent imperial Descripció
pes quadratus peu quadrat 1 pes qu. 0.0876 m2  0.943 sq ft 
scrupulum or decempeda quadrata 100 pedes qu. 8.76 m2  94.3 sq ft  un quadrat de 10 peus de costat
actus simplex 480 pedes qu. 42.1 m2  453 sq ft  4 × 120 pedes[25]
uncia 2400 pedes qu. 210 m2  2260 sq ft 
clima 3600 pedes qu. 315 m2  3390 sq ft  60 × 60 pedes[25]
actus quadratus o acnua 14400 pedes qu. 1262 m2  13600 sq ft  Anomenat arpennis a Gal•lia[25]
jugerum 28800 pedes qu. 2523 m2  27200 sq ft 
0.623 acres 
heredium 2 jugera 5047 m2  54300 sq ft 
1.248 acres 
centuria 200 jugera 50.5 ha  125 acres  antigament 100 jugera[25]
saltus 800 jugera 201.9 ha  499 acres 
Mesures basades en Smith (1851).[26] Equivalències mètriques aproximades, considerant 1 pes = 296 mm.
Fitxer:French Canadian Costume.jpg
Franco-canadenc amb indumentària colonial usant tapall.
Gottlob Frege's Begriffschrift introduced the notion of quantifier in a graphical notation, which here represents the judgement that is true.
Mesures de masses i equivalències en el sistema mètric
Unitat romana Nom llatí Dracmes Equivalència
Un chalcus Chalcus 1/48 ~ 70.3 mg
Una Siliqua romana Siliqua 1/18 ~ 0.19 g
Un òbol Obolus 1/6 ~ 0.56 g
Una hemina heminae 1/3 1.125 g
Una dracma Drachma 1 3.375 g
Un sicle Sicilicus 2 6.75 g
Una unça Uncia 8 27 g
Una lliura Libra 96 324 g
Una mina Mina 128 432 g


[27]


1067. Barcelona Mint (Seca de Barcelona in Catalan language). [28][29][30] [31]



  • 1284-1285. Poc abans de començar la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran s’adreçava al trobador Pere Salvatge -que defensava la part contrària- amb un sirventés. Hi ha dos termes de monedes en el poema que identifiquen els adversaris: els jaqués aragonesos (encunyats a la seca de Jaca) i els tornesos (encunyats a la seca de Tours).
« Mas cuy que plass’o cuy que pes,

los mieus jaqués,
se mesclaran ab lor tornés

»
— Sirventés de Pere el Gran. [32][33]


[34]

[35]

Màquines d’encunyar
En tot el segle XVI s’idearen i construïren diverses màquines d’encunyar que substituïren l’antic procediment d’encunyar per martellejat. Bàsicament hi ha dos procediments diferents basats en dues màquines diferents: el volant d’encunyació i el molí d’encunyació.
  • El volant d’encunyació o premsa de cargol es basa en un desplaçament vertical de l’encuny superior (trossell) contra l’encuny inferior (pila). El moviment el provoca la rotació d’una barra roscada (cargol o caragol) a l’interior d’una femella que no pot girar. L’energia d’accionament és humana: dos persones que mouen el volant i un tercer operari que enretira la moneda encunyada i posa un cospell per a la propera encunyació.
  • En el mètode de molí d’encunyació o encunyació per corró, una pletina metàl·lica de secció rectangular (riell) és obligada a desplaçar-se entre dos corrons. Aquests corrons, a més de provocar el moviment del riell, van encunyant les cares superiors i inferiors de les monedes mitjançant dos encunys integrats en els corrons respectius. En funció de la llargària del riell, a la sortida dels corrons hi ha diverses monedes encunyades que formen part del riell. L’únic que resta és retallar cada moneda de manera mecànica.
  • En els inventaris dels segles XV i XVI hi una màquina o eina anomenada “tisores” o “tiseres” sense descripció. Podria tractar-se d’una eina de tallar, d’una eina d’encunyar (semblant a unes alicates) o d’ambdues.

Tipus de fogueres[modifica]

Campfire2 mgx.svg

Piramidal[modifica]

[36][37]

Campfire3 mgx.svg

Castell o pagoda[modifica]

Rakovalkea Nying mgx.svg

Dos troncs superposats[modifica]

Campfire4 mgx.svg

Dos troncs horitzontals enganxats[modifica]

Campfire1 mgx.svg

Torxa en una soca[modifica]

Campfire6 mgx.svg

Branques apilades[modifica]

Campfire7 mgx.svg

Estrella[modifica]

Campfire5 mgx.svg

Enclotat[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gomes, C.B.; Rautureau, M. Minerals Latu Sensu and Human Health: Benefits, Toxicity and Pathologies. Springer International Publishing, 2021, p. 401. ISBN 978-3-030-65706-2. 
  2. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Exemplars catalogats de "La busca de paper". Darrera revista n. 99. Estiu de 2021.
  3. Montucla, J.E.. Histoire des mathématiques: dans laquelle on rend compte de leurs progrès depuis leur origine jusqu'à nos jours ; où l'on expose le tableau et le développment des principales décounertes dans toutes les parties Mathématiques, les contestations qui sont élevées entre les Mathematiciens, et les principaux traits de la vie des plus célèbres (en francès). chez Henri Agasse, libraire, rue des Poitevins, no. 18, 1799, p. 715 (Histoire Des Mathematiques: Dans laquelle on rend compte de leurs progrès depuis leur origine jusqu'à nos jours ; où l'on expose le tableau et le développement des principales découvertes dans toutes les parties des Mathématiques, les contestations qui se sont élevées entre les Mathématiciens, et les principaux traits de la vie des plus célèbres). 
  4. Wanley, N.; Wilks, R.; Faulder, R. The Wonders of the Little World; Or, A General History of Man:: Displaying the Various Faculties, Capacities, Powers and Defects of the Human Body and Mind, in Many Thousand Most Interesting Relations of Persons Remarkable for Bodily Perfections Or Defects; Collected from the Writings of the Most Approved Historians, Philosophers, and Physicians, of All Ages and Countries. Forming a Complete System of the Mental and Corporeal Powers and Defects of Human Nature; and Intended to Increase Knowledge, to Promote Virtue, to Discourage Vice, and to Furnish Topics for Innocent and Ingenious Conversation. W.J. and J. Richardson; Otridge and Son; R. Faulder; Cuthell and Martin; [and 14 others] ... Longman, Hurst, Rees and Orme; and Vernor, Hood, and Sharpe., 1806, p. 349 (The Wonders of the Little World; Or, A General History of Man:: Displaying the Various Faculties, Capacities, Powers and Defects of the Human Body and Mind, in Many Thousand Most Interesting Relations of Persons Remarkable for Bodily Perfections Or Defects; Collected from the Writings of the Most Approved Historians, Philosophers, and Physicians, of All Ages and Countries. Forming a Complete System of the Mental and Corporeal Powers and Defects of Human Nature; and Intended to Increase Knowledge, to Promote Virtue, to Discourage Vice, and to Furnish Topics for Innocent and Ingenious Conversation). 
  5. Samuel EuGene Mark. Homeric Seafaring. Texas A&M University Press, 9 febrer 2005, p. 196–. ISBN 978-1-58544-391-8. 
  6. Matthew STEWART (Colonel.). Remarks on the subject of language, with ... notes, illustrative of the information which language may afford of the history and opinions of mankind, 1850, p. 23–. 
  7. Sir Barry Cunliffe. On the Ocean: The Mediterranean and the Atlantic from prehistory to AD 1500. OUP Oxford, 28 setembre 2017, p. 348–. ISBN 978-0-19-107534-6. 
  8. Antoni de Bastero. La Crusca provenzale, ovvero, Le voci, frasi, forme e maniere di dire che la gentilissima e celebre lingua toscana ha preso dalla provenzale: arricchite e illustrate e difese con motivi, con autorità e con esempj. nella stamperia di Antonio de' Rossi, 1724, p. 10–. 
  9. Félix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes: y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Verdaguer, 1836, p. 32–. 
  10. Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Album, 1890, p. 349–. 
  11. Jules Balasque. Études historiques sur la ville de Bayonne. E. Lasserre, 1875, p. 538–. 
  12. La mémoire historique dans les musiques espagnoles actuelles à travers le prisme des crises de l’Espagne contemporaine. Magali Dumousseau Lesquer.
  13. Le siège, la prise et le sac de Constantinople par les Turcs en 1453. Schlumberger, Gustave Léon.
  14. Montcada.
  15. Enciclopedia.cat.,Barcelona:Grup Enciclopedia Catalana.
  16. Ramon Muntaner. Crónica catalana. Jaime Jepús, 1860, p. 263–. 
  17. [1]
  18. [2]
  19. [3]
  20. Jacques Stroumsa. Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem 1913-1967. BoD – Books on Demand, 26 August 2019. ISBN 978-3-89191-869-2. 
  21. [4]
  22. Les lapidaires indiens. Louis Finot.
  23. Archivo General de la Corona de Aragón (Barcelona). Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, 1867, p. 304–. 
  24. Los Manuscritos de los Libros de los Ingenios y las Máquinas
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Millar
  26. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades smith
  27. Tremissis de Barcinona
  28. Stephen P. Bensch. Barcelona and Its Rulers, 1096-1291. Cambridge University Press, 4 July 2002, p. 102–. ISBN 978-0-521-52589-3. 
  29. Martin Allen. Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn. Taylor & Francis, 5 December 2016, p. 341–. ISBN 978-1-351-94252-2. 
  30. Claude de Vic. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives. Privat, 1875, p. 545–. 
  31. Francesc Fité Llevot; Eduard González Montardit Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida, 2010, p. 232–. ISBN 978-84-8409-355-8. 
  32. Francesch Pelay Briz. Lo llibre dels poetas: Cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII acompanyat de notas y de un prólech per Francesch Pelay Briz. Ed. de S. Manero, 1867, p. 61–. 
  33. Víctor Gebhardt. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, 4: tomada de las principales historias, crónicas y anales que acerca de los sucesos ocurridos en nuestra patria se han escrito. Librería Española, 1864, p. 606–. 
  34. LE SYSTÈME MONÉTAIRE DES CHINOIS. Édouard BIOT.
  35. Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Avinyó 1558.
  36. Pedro (Sch.P.) Estala. El viagero universal, ó Noticia del mundo antiguo y nuevo. en la imprenta de Fermin Villalpando, 1796, p. 290–. 
  37. La Ilustración. Oficinas y estab. tip. del Seminario Pintoresco y de la Ilustración, 1855, p. 223–.