Usuari:SrMolto/Muralla de Cuéllar

Infotaula d'edifici SrMolto/Muralla de Cuéllar

La muralla de Cuéllar és una a prop militar d'origen romànic que envolta el casc antic de la vila segoviana de Cuéllar. Representa un dels conjunts emmurallats més importants i millor conservats de la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).

A partir de l'arc de la Trinitat, la muralla amb prou feines és visible en l'actualitat, doncs roman oculta després de les edificacions modernes, però el seu traçat creuava en línia recta fins a trobar-se amb l'església de Sant Pere, a la qual s'adhereix per la seva banda posterior per convertir el temple en un fortí de defensa de la desapareguda porta de Sant Pere, situada en la part més vulnerable de la vila.

Continua la muralla pel carrer que porta el seu nom, fins a la desapareguda porta de Carchena, que també formava un gran conjunt fortificat. A partir d'ella el mur travessa el Palau de Santa Creu, reapareixent en la seva façana posterior com a base d'una galeria de fusta pròpia del palau, continuant cap al nord fins al drap de l'Hospital de la Magdalena i acabant en l'arc de Sant Andrés. Una vegada passat l'arc el mur es dirigia novament a la seva unió amb la muralla de la ciutadella, al costat de la porta de la Jueria, guardant en aquest recinte la plaça major i el nucli de la ciutat antiga.

Portes d'accés

El recinte de la ciutat comptava amb quatre portes principals, de les quals només es conserva una, la trucada de Sant Andrés. Com pot veure's per la seva disposició, la localització de les portes coincideix amb certa precisió amb el discórrer de les principals vies de comunicació que travessen Cuéllar. Així, l'arc de Sant Andrés està proper al camí que condueix a Valladolid, a Olmedo i a Medina del Camp; la porta de Carchena s'aixeca en direcció a Peñafiel, l'arc de Sant Pere coincidia amb la sortida per els qui prenguessin l'adreça de Segòvia i Cantalejo, i el de la Trinitat portava al camí d'Arévalo.

• Arc de Sant Andrés. Situat en el costat nord, és un dels de major esbeltez del conjunt; conserva restes mudèjars, i porta unes dovelles grans, que emmarquen l'escut del concejo. Encara poden apreciar-se les pollegueres en què es recolzaven els portones amb que es tancava.
• Arc de Carchena. Localitzat al carrer del seu nom, en el costat nord-oest de la muralla, connectava la zona franciscana conventual (tres monestirs) amb el centre administratiu civil, la plaça major. Va ser conegut posteriorment com a Arc de Sant Francisco, per la seva proximitat amb aquest monestir. Apareix citat com de Carchena en 1416, any en què va prendre possessió de la vila l'Infant don Joan, per mitjà d'un regidor i als peus de l'arc. Va ser manat derrocar per trobar-se en ruïnes l'any 1873, i a pesar que no es té coneixement gràfic de la seva forma i grandària, sí es conserva una part del que va poder ser la torre defensiva del costat nord d'aquesta porta, així com un important tram de la muralla i la lliça, que correspon amb l'actual carrer de la Muralla.
• Arc de Sant Pere. Situat al sud-est de la muralla, i situat al costat de l'església del mateix nom, feia les vegades de porta principal de la vila, sent l'escenari triat per a algunes manifestacions públiques carregades d'un fort simbolisme, com els canvis de titularitat del senyoriu de la Comunitat. Va ser derrocat en 1895 i sobre el mateix existien sales i cases habitades.
• Arc de la Trinitat. Es localitzava en l'angle sud, i permetia l'accés al raval entorn de l'església d'El Salvador i als peus de Santa María de la Costa. No es coneix la seva forma i característiques, ja que va ser manat derrocar entre 1879 i 1880 a causa del seu estat de ruïna. Deu el seu nom al proper convent de la Trinitat, i encara pot contemplar-se l'arrencada de l'arc en una façana de les edificacions modernes.

Dins d'aquest recinte es localitza una porta més, el conegut Portillo de Santa Marina, d'estil mudèjar, que comunicava l'espai ocupat per les antigues carnisseries amb les hortes limítrofes al convent de la Trinitat. El seu entorn és conegut amb el nom de Dexángel, derivat de desguàs, ja que els desguassos de les carnisseries i altres aigües brutes passaven sota el drap de muralla d'aquesta zona camino a l'Horta Herrera. Es tracta en definitiva d'un accés de vigilància.

Arc de Sant Andrés – Arquejo de Sant Pere – Portillo de Santa Marina – Porta de la Magdalena.

Església de Sant Pere

Església fortificada de Sant Pere.

Tram de contramuralla que es conserva al carrer Nou (Muro inferior arran de terra).

Torre de Sant Martín, molt similar a altres torrasses pròpies de la muralla.

Article principal: Iglesia de San Pedro

Situada a la zona sud de la muralla, rematava el punt més vulnerable de la mateixa, per la qual cosa la seva construcció és una mescla de tots dos caràcters, tant religiosa com a militar, que la confereix un aspecte de fortalesa. Rematava la muralla a través d'un absis de pedra de cantería, reforçat amb obertures d'espitlleres en creu, sageteres i matacanes, dirigits mitjançant un adarve penjat cobert sobre els seus contraforts, que recorre l'absis incorporant-ho al traçat del adarve de la muralla, que va ser construït per Francisco Fernández de la Cova, II duc de Alburquerque al segle XVI. Sobre el parapet campeja el seu escut d'armes al costat de dos focs superposats amb troneres creu i orbe i espitlleres de volta escarsera.

Al costat de l'arc del seu nom, adossat a l'absis, l'església es va convertir en un petit fortí que conferia major seguretat a la zona sud de la muralla, a través de la qual s'estenia una àmplia plana i convertint per això la zona en un punt de risc.

Contramuralla

La contramuralla, barrera o antemuro era un tercer recinte que abraçava als dos anteriors, i que en l'actualitat es troba bastant deteriorat. Es tracta d'un baluard de menors estructures però de gran importància, i es presenta a manera de barbacana davant els murs de part de la muralla de la ciutadella i de tota la de la ciutat.

Es localitzen restes davant de les muralles de la ciutadella al seu pas per l'Horta del Duc, i apareixen de forma clara enfront de les de la ciutat al costat del convent de la Trinitat, en les rodalies de la qual es conserven restes d'aquesta contramuralla molt bé almenados, i que continuava fins a l'arc de la Trinitat, desdoblegant-se en alguns trams. Reapareix perfectament visible en les rodalies de l'església de Sant Pere, després de les edificacions modernes de l'Horta Herrera, amb alguns trams almenados. Passat l'arc de Sant Pere, continua paral·lela al carrer de les Parres, on les seves cases estan recolzades sobre la contramuralla, a excepció de les últimes, que para la construcció de les quals es va derrocar la contramuralla fa una dècada. Apareixen novament restes al carrer Nou, que continuen fins a l'arc de Sant Andrés. A partir d'aquest, continuava pel carrer de la Barrera (nom que pren de la contramuralla), seguint paral·lela a la muralla fins a l'arc de Sant Basilio. A l'altre costat del mateix i cap al castell, reapareix fins a la gran galleda de Santo Domingo, pertanyent a la fortalesa.

Recinte desaparegut

Recents estudis han demostrat que va existir un quart recinte, actualment desaparegut, i que partint del castell connectava amb l'arc de Sant Basilio a través d'una estructura de torrasses, naixent en aquest arc un mur que arribava fins a una torrassa de gran desenvolupament, que pel que sembla, posteriorment s'utilitzaria com a torre de l'església de Sant Martín; a través d'una porta el mur continuava fins a unir-se finalment amb la ciutadella. Aquest quart recinte reforçaria encara més el castell, convertint-ho en un important i inaccessible bastió.

Funcionalitat

El seu paper no es limitava a l'àmbit defensiu, sinó també al comercial i per això a l'econòmic, i sobretot realitzava una funció estètica, doncs a través d'elles la ciutat mostrava el seu poder. La muralla medieval servia també com a element diferenciador de l'interior urbà respecte al seu entorn, i la línia de les muralles marcava un límit jurisdiccional, així com la residència dins d'elles diferenciava als veïns vilans dels vilatans i dels estrangers.

Amb el temps la seva funció militar va deixar de tenir importància, i va començar a prevaler un valor comercial, doncs la seva presència i factor d'aïllament la convertien en una duana a través de la qual es canalitzava i regulava l'accés a la ciutat, estipulat amb el pagament de l'aranzel. També aquesta vigilància facilitava el cobrament d'importants impostos i tributs que s'aplicaven al trànsit de persones i mercaderies, d'entre els quals destacaven el portazgo, la alcabala o el cornado de l'a prop, tribut especial existent a Castella per a aquest tipus de construccions.

La separació imposada per la muralla, va servir també com a barrera sanitària que aïllava als nuclis poblats de les pestes i epidèmies tan freqüents en l'Edat Mitjana. També influïen en la salubritat de l'interior del recinte certes ordenances que prohibien llançar escombraries i desaprofitaments dins de la muralla, obligant a la població a dipositar-ho fos.

La percepció que les gents de l'època tenien de les ciutats estava lligada a les seves muralles, i així el món urbà, delimitat dins del seu bastió fortificat oferia un aspecte dominant que ressaltava a l'espai circumdant, i aquesta era la imatge que Cuéllar oferia al visitant, una imatge que era la que corresponia al capdavant d'una extensa Comunitat de Vila i Terra, a una ciutat que havia d'exercir la seva dominació jurisdiccional sobre l'entorn.

Vigilància i manteniment

Els diners per a la construcció o reparació de muralles solia procedir dels repartiments, imposats de prorrateig entre tots els habitants d'una comunitat de Vila i Terra, no només el poble pla, sinó que estaven inclosos els jueus, musulmans, clergues i nobles.

Les portes que donaven accés a les muralles de la ciutadella i de la ciutat, es tancaven amb grans portones proveïts de forrellat, perquè una vegada tancats, ningú pogués entrar ni sortir. Es van pagar a la fi del segle XVI diverses partides per posar forrellats nous en les portes de la Trinitat, Carchena i Sant Basilio. També s'assenyalaven vigilants de les mateixes a mitjan segle XVI; en 1551 es va ordenar que guardés la porta de la Trinitat el dia de Santiago el senyor Gil González i el dia de Santa Ana el senyor Diego Daza. Així mateix, l'1 de setembre de 1564 es va determinar que es pagués als porters que havien guardat les portes de la vila el que se'ls hagués de.

Interior de l'arc de Sant Basilio, on pot observar-se en la part superior l'estructura destinada als vigilants.

Pels cognoms de les persones nomenades per guardar les portes pot deduir-se que era la noblesa qui havia de fer-se càrrec de la vigilància. Sembla corroborar aquest fet l'estructura interna de la Casa dels Llinatges. Aquesta institució nobiliària estava dividida en dues partides, la d'A dalt i la d'A baix, fent al·lusió a la divisió de la vila en dues meitats: d'una banda la ciutadella i per un altre la ciutat. Dins de les dues partides existien subdivisions en adras i en cambres. Les adras eren una divisió del veïnat d'una ciutat, mentre que les cambres, a més de significar una divisió territorial, tenia una accepció militar que feia al·lusió al torn de guàrdia entre quatre: un de sentinella, un de reguarda i dues de descans. Aquesta divisió militar va haver d'establir-se en la seva fundació, ocorreguda al segle XIV, i va estar vigent fins a principis del segle XVII, en què va desaparèixer i els cavallers únicament van ser assentats en llinatges i partides, deixant a un costat les adras i cambres. Sembla coincidir també el moment de la seva desaparició amb l'època en què les muralles deixen de funcionar com un sistema defensiu per començar a convertir-se en una barrera d'aïllament i vigilància administrativa.