Usuari Discussió:Jahecaigut/Agost-Desembre2005

Moltes gràcies

Per la teva advertència sobre tot això del copyright.

Plàcid Pérez Bru 17:09 4 ago, 2005 (UTC)

m'espere

Veig que hi estàs treballant a l'article del neerlandès, voldria afegir un apartat sobre l'ortografia. M'esperaré... La veritat és que tinc un dubte, en altres articles és dificil trobar una secció decicada als trets generals sobre l'ortografia, no és considera correcte dedicar un pàrraf sobre este tema?

conjugació

Jo no he estudiat realment el neerlandés, però supose com l'anglès, l'alemany o el francès els verbs necessiten un pronom abans perquè les terminacions verbals són idèntiques en quasi totes les persones i ens duria a confusió. Ho dic perquè la traducció al català hauria de ser sense pronom, ja que per a nosaltres té un ús emfatitzant, és a dir, que insistim en qui és el qui fa l'acció.

Així ik werk es deuria de traduir com a treballo. No sé com se l'arreglaran en neerlandès per donar-li importància al subjecte, suponc que utilitzant el pronom proclític, però no tinc idea de la seua forma.

D'altra banda si diem que els gèneres en neerlandès són el comú i el neutre, hauriem d'especificar com es reflexa aixó en la conjugació, perquè en tercera persona també hi apareix un pronom femení, i quin seria el que s'empra per al comú i quin per al neutre.

Tampoc s'especifica que la forma plural de l'article definit és idèntica per als dos gèneres.

Jo m'encarregaré de l'ortografia que ja tinc alguna cosa preparada, no he estudiat però tinc els meus recursos i sí que tinc unes mínimes nocions.  :)

—Ludor ( respon aquí ) 17:10 8 ago, 2005 (UTC)

Bé, hu no he pogut, demà ja vorem i la setmana que ve són festes al meu poble, però ja faré el que puga, no és que li tinga molta passió a les festes d'agost del meu poble. ;-)

llur no té plural?

He vist que has llevat la s de 'llurs, és que no té plural? —Ludor ( respon aquí ) 23:50 8 ago, 2005 (UTC)

Diria que sí, si la paraula a la que fa referència és en plural. En el cas de la frase en qüestió:

Impressionat per la bellesa dels llurs faccions i llurs ulls blaus preguntà per llur origen.

No ho sé, jo només he pensat com ho hagués fet normalment (és a dir, sense el "llur" que per molt que sigui molt maco és -en català, no pas en francès- arcaic) i he pensat que seria:

Impressionat per la bellesa de les seves faccions i els seus ulls blaus preguntà pel seu origen.

Ara diria que hi ha un petit error més de concordança de gènere... En fi. Retocs!--Jahecaigut 23:59 8 ago, 2005 (UTC)

Bé, el cas és que m'havia ratllat. Primer que res perquè volia ficar origens en loc d'origen. Com que no li vaig ficar la s a origen tu vas suposar que el que havia de concordar era l'adjectiu, ben fet, de totes formes és com hi està al text anglès. Ludor ( respon aquí ) 23:07 11 ago, 2005 (UTC)

Neerlandès, pronúncia de IJ

Sí ho senc, era correcte, volia tornar a modificar-lo ahir. La meua confusió era perqué existeix un altre diftong, ei (anomenat també korte ij, sobren les traduccions si tu el parles) i en un impuls precipitat vaig deduir que la diferència entre ambdos era fonètica, però com has observat m'he assessorat i m'han dit que el nom d'aquests difongs es deu a la diferència gràfica de la segona i. Per tant procedisc a la modificació, ahir ja era tard i se'm va passar. Disculpa, sóc una mica massa instinctiu...
—Ludor (respon aquí) 09:45 23 ago, 2005 (UTC)

Et torne a donar la raó, principalment és amb e oberta, encara que hi ha qui la realitza tancada, però el que em dius del dígraf "ee" que sona com [ɑj] em sembla que es deu de tractar d'alguna pronúncia dialectal, o diatòpica, encara que els meus coneiximents en neerlandès no passen de la teòrica, no ho he llegit mai, però no he tingut ocasió de sentir parlar ni de practicar-lo (tampoc l'he estudiat, simplement tinc unes nocions bàsiques, fonètica ortografia, gramàtica a nivell autodidacta). Encara que he de dir-te que crec que no ho vaig modificar jo, simplement vaig afegir l'allargament vocàlic (dic crec perquè no ho asseguraria tampoc). Ja ho canvie jo...
—Ludor (respon aquí) 13:31 23 ago, 2005 (UTC)

Ortografia neerlandesa

T'he de dir que pense fer uns quants reajustaments sobre l'ortografia d'esta llengua, com per exemple introduir el tema de les sílabes obertes o tancades, que és un concepte desconegut en català o castellà, i que és molt útil per a ortografies com la francesa, la neerlandesa, l'alemanya i inclús la anglesa (que pròpiament dit no en té). Ja pensava jo seguir ampliant l'article, però és que quan em fique m'agarre sempre vàries coses a l'hora pel que també n'estic redactant un sobre els origens dels símbols fonètics i un altre sobre les llengües i el seu codis ISO 639-1, 639-2 i SIL... I és que tanta cosa no pot ser! :-)
També tinc algun altre projecte sobre lèxic popular de la meua zona que no està registrat en cap diccionari català
Bé, anirem fent!

Quant al que em deies sobre la pronúncia de les vocals llargues ja havia llegit alguna cosa semblant a la wiki anglesa (ací l'enllaç):

The vowels/eː/, /øː/, /oː/ are included on the diphthong chart because they are actually produced as narrow closing diphthongs in some dialects, but behave phonologically like the other simple vowels.

Sembla ser per tant algo dialectal, com et deia, però no sé si és exactament el que em volies dir
—Ludor (respon aquí) 23:54 24 ago, 2005 (UTC)

Llengües germàniques

Em sembla bé. Si vols, ho puc fer jo. Quan mires la classificació de les llengües, comenta'm si està bé així. Gràcies pel teu comentari.--Pepetps 16:31 9 set, 2005 (UTC)

Port de Rotterdam i mal holandès

Hola Jahecaigut! Primer agrair-te que em comentis els teus motius i els canvis de manera tan clara. Em sembla molt bé el teu criteri! Salutacions - Eutopio

La butxaca dels mongols

Després de mirar i remirar per Internet, veig que el mongol es pot escriure amb un alfabet propi (que no sé desxifrar) i també amb caràcters ciríl·lics. I m'he mirat com són els bitllets, i el nom de la moneda en ciríl·lic s'hauria de transcriure com a "tögrög", és a dir, els suecs hi anaven encaminats pel que fa a les vocals, però no en la lletra final. Precisament en mongol tenen aquesta lletra especial que no té el rus, i que es transcriu "ö" (com a la ciutat d'Öndörhaan, per exemple), i que es pronuncia com la "ö" alemanya de "Köln" o la "oe" francesa de "coeur". Per tant, "tögrög" per quan fem l'entrada corresponent, i redirecció des de les altres formes possibles, que es troben documentades pertot arreu. Enric, 13:03, 14 set 2005

A la hiperenciclopèdia (http://www.grec.net) hi apareix també així, com a tögrög. Això sí, amb un asterisc al final que entenc que vol dir que no està normalitzat/acceptat. --Viktor 20:11 14 set, 2005 (UTC)

Gràcies

Gràcies per la benvinguda (quina rapidesa!!) A veure si vinc més sovint per aquí, ni que sigui a posar interwikis :). Salutacions. Airunp 00:20 19 set, 2005 (UTC)

De les plantilles

Hola! Gràcies per les observacions sobre la plantilla d'economia. Del PIB és cert, està expressat en termes de PPP. Ho aclariré a la taula, i aviat en faré un article, del PPP. D'això de tenir les dues dades PIB i PIB per càpita, ho trobo necessari. PIB és una mesura de la grandària i de la influència d'un país sobre l'economia mundial. Per exemple, la Xina té el segon PIB més gran del món. Per altra banda, el PIB per càpita pot indicar la riquesa individual dels habitants, en comparació amb altres països, la Xina n'ocupa el lloc 97è.

Dels rankings, no n'havia posat cap perquè a la nostra viqui no hi ha cap ranking per al PIB. A més, ocupaven més espai a la taule... i volia que la taula tingués només la informació necessària i que fos petita (no volia omplir els articles dels països amb taules enormes). Però, si ho trobes necessari, per tal de tenir el mateix estil de la resta de les wikis, els podem afegir.

Sobre el Silicon Valley, sí, ho havia traduït jo mateix; no sabia si s'hauria de traduir o no (i no sabia com traduir-lo!). M'agrada més dir Sillicon Valley com tu ho has escrit. ;-) --Alonso 17:20 30 set, 2005 (UTC)

Oh perdó. No havia comprés bé. Crec que sí és una bona idea que s'afegeixin dos camps més (encara que la taula sigui una mica més gran), per tal d'incloure el PIB en termes de les taxes de canvi (o el PIB "normal"). Aquesta informació es pot aconseguir de la pàgina del Banc Mundial, ja que el CIA Factbook només dóna el mesurament en termes del PPP.

Quan vaig fer la recomanació d'utilitzar el CIA Factbook per tal d'estandarditzar les dades de tots els països, sabia que hi surt només el PIB PPP. El que puc fer, és posar tres enllaços a la pàgina de discussió de la plantilla: el primer que et dugui al CIA Factbook, i els altres que et duguin als .pdf del mesurament del PIB (normal) i del PIB per càpita (normal). Així, si algú vol fer ús de la plantilla, no serà complicat aconseguir tota la informació. Què hi penses? --Alonso 18:35 30 set, 2005 (UTC)

Finalment, he decidit no afegir-hi la informació del PIB nominal, sinó la Renda Nacional Bruta per càpita, ja que aquest és un mesurament més important que no pas l'altre (millor tenir més informació, i no dos mesuraments de la mateixa informació). A més, el resultat la RNB per càpita és similar al PIB nominal per càpita, encara que no exactament el mateix. I així, finalment, la taula no serà molt llarga. També a la pàgina de discussió de la plantilla he posat els dos enllaços (CIA i World Bank).

Per altra banda, penso canviar una mica l'article del PIB per tal d'explicar els diferents tipus de mesuraments, i crear un article amb el llistat del GDP de tots els països, d'acord amb ambdós mesuraments. --Alonso 20:06 1 oct, 2005 (UTC)

Himne nacional de Xile

Hola! El nom oficial de l'himne és Himno Nacional de Xile. Castellà:Voy a trasladar el artículo al destino "Himne nacional de Xile"... ¿vale? También incluiré más tarde las estrofas restantes, a pesar que no se cantan y más información.

Adéu!!--Auztrel 19:18 30 set, 2005 (UTC)

Ah! ¿cómo se dicen en catalán Por la razón o la fuerza? --Auztrel 20:51 30 set, 2005 (UTC)

Querosè

M'ha agradat la teva proposta i t'he fet cas! He traduït i adaptat sensiblement la versió anglesa del querosè i hi he afegit algunes dades econòmiques. Pel que he descobert, el querosè està gravat amb els mateixos impostos especials que la resta d'hidrocarburs per una ressoulció comunitaria i no he trobat cap indicatiu que estigui excempt d'impostos. Encara que ho semble, no estic ficat en el tema de l'aeronautica, però és un tema que sempre m'ha interessat (i fascinat) molt. M'agradaria fer creixer la wikipedia per aquesta bassant, o almenys intentar-ho! --Bryar 10:32 1 oct, 2005 (UTC)

He introduit la categoria que m'has dit. Per el que he esbrinat, les directives de la UE sobre els impostos especials dels hidrocarburs son la norma regularitzadora, però crec que cada estat membre les aplica segons els seus propis tributs. Al final d'aquestà pàgina [1] hi ha un breu resum. Mira't-ho a veure que et sembla. Si ho he interpretat malament, caldria modificar sensiblement l'article. --Bryar 13:20 1 oct, 2005 (UTC)

Transició demogràfica

Hola,

Allà temps (era l'abril) vam iniciar una sana discussió a l'entorn de la taxa de natalitat, recordes?. Bé, no puc dir-te que hagi plogut força des de llavors (perquè enguany no és el cas!) però sí que han passat força dies. T'escric perquè aleshores vaig dir-te que estava pendent d'escriure l'article transició demogràfica que podia ajudar a entendre alguns dels conceptes que allà discutíem. Doncs bé, ja està escrit. Mira, si no t'importa m'agradaria que te'l miressis. Està inacabat perquè vull afegir-hi alguna dada més, potser hi veig algun retoc a fer i perquè he de demanar a la taverna si alguna bona ànima volgués fer-me una gràfica que ajudaria a fer més entenedor el text.

Però en qualsevol cas t'agrairia que hi fessis un cop d'ull i que hi facis les esmenes i/o crítiques que se t'acudeixin. Gràcies--Xadaga 23:37 4 oct, 2005 (UTC)

Querosè 2.0

Hola! He estat incapaç de trobar més informació sobre els impostos que graven els hidrocarburs, per el que estic una mica encallat en el tema i em temo que no puc ser-te (almenys en això) de més ajuda... --Bryar 22:21 6 oct, 2005 (UTC)

Transició 2

Hola de nou,

He seguit els suggeriments que vas fer-me i, ara sí, dono per acabat l'article de la transició demogràfica.

• He afegit la cinquena fase a què feies, encertadament, referència.
• He afegit un quadre amb exemples d'estats que es troben en cadascuna de les cinc fases.
• He inclòs també un gràfic. Veuràs que és bastant cutre perquè l'he fet jo (resulta que el gràfic de la versió anglesa té copyright i l'han carregat il·legalment). Mira, és que no en sé més ni tinc els mitjans per fer-los més bonics. A la discussió ja dic que si algú es veu amb cor de fer-ne un de benparit (a la Viquipèdia hi ha molts virtuosos dels gràfics!) jo encantat que el canvïi.

Gràcies i arreveure!--Xadaga 01:30 12 oct, 2005 (UTC)

Gràcies de bell nou. Sí, és una mica contradictori això de les fases. Per això ho posava amb interrogant, així es desmarcava de les altres 4. Però ben mirat es pot canviar. No sé, una cosa com ara Cap a una fase 5? o alguna cosa per l'estil. Si se t'acut res ho canvies. Apasiau!--Xadaga 23:38 24 oct, 2005 (UTC)

Noguera de Tort

Hola, perdona, dius que vaig ficar un cartellet de fora a l'article de Noguera de Tort? No trobe aquest article, si em dones l'adreça correcta et comente exactament els motius pels que crec que aquest article hauria de desapareixer. Disculpa que no me'n recorde, però és que ahir (quasi com totes les setmanes) vaig estar esborrant i tractant d'eliminar més de 60 articles! La majoria d'ells de mitja frase, que lo únic que fan és baixar la qualitat global de la Viquipèdia; i en cas de que algú s'interese per aquest tema, no li importarà per res que ja hi haja un article de mitja frase. No creus? --Makinal 07:02 25 oct, 2005 (UTC)

Vílnius, Haies i Grimms

Bé, anem per parts, i gràcies pels teus elogis. Immerescuts, com veuràs ara mateix.

• Pel que fa a les dades sobre Vílnius, ja t'he contestat a la pàgina de discussió de l'article: senzillament, a l'hora de traduir-ho de l'anglès, no em vaig fixar que les dades no casaven. En fi, no estic fet per a les xifres, ja es veu.
• D'això de l'Haia o la Haia, a les noves edicions de l'Enciclopèdia ja surt apostrofat com toca en català, el fet que sortís l'article sencer i sense apostrofar era segurament interferència espanyola (on no s'apostrofa mai, evidentment, tot i que ben bé haurien pogut dir-ne "El Haya", per què no?, igual com fan amb els faigs) o, originalment, francesa (on tampoc s'apostrofen aquests mots que en origen tenien una hac aspirada, però que modernament l'han perduda). Per tant, com que no és un cas en què a l'hora de pronunciar-ho ho aspirem com "el hall", escrivim-ho millor "l'Haia".
• I en això de les lleis de Grimm i les mutacions consonàntiques germàniques estic peix peix. Jo vaig estudiar-ho molt per sobre, i la veritat és que no en recordo gran cosa. I sóc més expert en els contes de Grimm, dels quals vaig fer una edició completa per al Cercle de Lectors (on treballo), que no pas en les seves lleis. Però et diré el que surt reflectit al "Diccionari de fonètica" de Joan Julià i Munné (Edicions 62, 2003): "LLEI DE GRIMM, descripció dels canvis fonològics regulars (primer canvi fonètic del germànic o mutació consonàntica) en el sistema fònic del protogermànic (progenitor de les llengües germàniques actuals) formulada pel lingüista alemany Jacob Grimm (1785-1863). Cf. llei fonètica i llei de Verner." Vegem doncs, la LLEI FONÈTICA: "Llei formulada pels neogramàtics de finals del s. XIX, segons la qual els canvis fonètics són de caràcter general i regular sense excepcions durant un període determinat de temps. Al llarg del s. XX aquests postulats han estat discutits (p.e. per William Labov, 1963, 1972) en el sentit que els canvis fònics són progressius i no afecten alhora tots els contextos possibles. Cf. llei de Grimm i llei de Verner." I, finalment, la LLEI DE VERNER: "Segons la llei de Grimm, les consonants protogermàniques */p, t, k/ evolucionaren a /f, <theta>, x/, però a vegades ho feren cap a /b, d, g/, la qual cosa en principi constituïa una excepció a l'esmentada llei. Tanmateix, es descobrí que aquest segon canvi o mutació consonàntica s'esdevenia sempre que */p, t, k/ precedien l'accent. Aquesta nova llei, formulada (1875) pel lingüista danès Karl Verner (1846-1896), va explicar les suposades excepcions a la llei de Grimm i reforçà la hipòtesi neogramàtica que els canvis fonètics són absolutament regulars. Cf. llei fonètica i llei de Grimm." Lleis que ja hem vist. Espero que t'hagi servit d'alguna cosa.
• I ja que hi som, continuem en fonètica. Fa temps es va discutir que a l'article sobre l'alfabet fonètic internacional hi sortís la taula de símbols en anglès, i algú (no sé si eres tu o no) va proposar substituir-la per unes altres taules (una de sons vocàlics i una altra de consonàntics) on es podien canviar els noms anglesos, ja que la que hi ha ara és una imatge. Jo vaig fer la traducció de tots els noms de les dues taules en la discussió de l'article, però veig que no s'ha aplicat. Jo no ho he fet perquè en això de les taules i com situar-les sóc una patata absoluta... Ho podria fer algú? (com ara tu mateix, hehehe). Ja veus quin morro, em fas un parell de preguntes i encara t'encarrego feina.

I això és tot fins ara. Gràcies també per la teva feina, impagable en aquesta nostra enciclopèdia. Enric, 11:52, 25 oct 2005

---

Gràcies per la benvinguda.

He passat er la taverna. No es pot atrapar tot, però miraré d'anar fent petites aportacions. --Jarderiu 11:33 29 oct, 2005 (UTC)

Fonètica

Hola, em vaig anar mirant les taules que dius, però a part de l'anglès i el francès, d'alemany i neerlandès no hi entenc gens (tot i que, veient els símbols, ja es dedueix què volen dir). A mi les taules angleses no em semblen malament, i tenim l'avantatge que la terminologia ja la tenim traduïda (bé, la vaig traduir jo en la discussió de l'Albabet fonètic internacional); si et sembla que aquestes dues taules no són prou completes, sempre es pot fer servir la terminologia de base i ampliar-les amb els símbols que faltin. No sé, ara últimament no tinc gaire temps per dedicar-m'hi, ja que vaig molt enfeinat. El que trobo bona idea és el que fan a l'article alemany, que posen la seva pròpia taula i també l'original anglesa de l'AFI en petit per a qui la vulgui engrandir i consultar a part. Bona diada de Tots Sants. --Enric 14:07 1 nov, 2005 (UTC)

Votació imminent sobre el nom de la llengua.

Ja he acabat de redactar tant la recapitulació del debat com del procediment de les votacions. Quant a les normes, són la meua proposta a hores d'ara, i per això he posat que l'inici de la votació fos dins d'un dia, per si algú creu que s'hauria de modificar, treure, o afegir alguna norma o forma de participació. Podries fer-hi una ullada, a vore si ho trobes tot conforme?. No em respongues a la meua pàgina de discussió, sinò a la presa de decisions, per favor. Gràcies. --Joanot Martorell ✉ 12:24, 17 nov 2005 (UTC)

No era cap recriminació personal. Les plantilles d'esborrany són noves d'ahir i llençava un missatge general a la gent. Rata de Biblioteca 15:58, 17 nov 2005 (UTC)

Terra dels Estats

Home, m'alegra saber que algú em llegeix. Es broma. La veritat és que de neerlandès ni flowers. Porto temps posant i traient aquesta t de les meves notes. Al final m'he convençut que en neerlandès antic hi era. Fixa't en l'article Viatge de Le Maire i Schouten on diversos noms neerlandesos són landt. De Tasman no tinc gaire informació, però he posat un enllaç al diari original de Le Maire [2]. Al mapa de la pàgina 13, a l'extrem d'Amèrica del Sud, surt clarament Stantenlandt. Sobre el nom de Nova Zelanda, un bon article és [3], encara que va alternant land i landt.--VRiullop (parlem-ne) 16:27, 23 nov 2005 (UTC)

Seguint amb el tema, he fet Jacob Roggeveen. M'agradaria que li donesis una ullada als noms neerlandesos de les illes i la seva traducció. Alguns els he identificat amb noms anglesos (Pernicious, Aurora, Recreation), però m'agradaria estar-ne segur i m'en falten dos. I si no, doncs bon Nadal! --VRiullop (parlem-ne) 21:00, 22 des 2005 (UTC)

Tens alguna idea de què vol dir «Bedrieglijk» i «Meersorgh»? Són les dues illes que et deia que no trobo el significat. Sobre abaixar les cometes ja veus que no hi renuncio ;-) Va sortir algú dient que no ho recomanava per allò de la dificultat en les múltiples edicions. Com que no he trobat consens no hi he insistit, però m'ho reservo com una opció personal de primera edició. El que em sorpren es que a la viqui francesa no trobes cap cometa alta.--VRiullop (parlem-ne) 22:11, 28 des 2005 (UTC) PD Per cert, m'agrada aquest parlem-ne que tens a la firma ;-)

Bon any, i moltes gràcies per les aclaracions. No m'agrada deixar punts foscos:

• Bedriegelijk--->Enganyadora. Aquesta deu ser la que en anglès deien Mischievous i no sabia identificar.
• Carlshoff no sembla neerlandès. És un nom que també surt com Charles Court.
• Verkwikking---> Alleujament. En anglès en deien Recreation. La traducció literal Recreació potser no és gaire bona, però s'aproxima als documents històrics.
• Meersorgh---> No ho sé. Ho hauria de consultar amb algú de la nl:wikipedia. No t'amoïnies gaire. Per una que em falti no passa res. A més, no tinc cap nom en anglès que em falti per fer-ne una correspondència, a no ser que fos «el Laberint».
• Vuyle: Curiós que sigui l'Illa dels Ocells. Nomès en tinc una referència en francès que no he pogut confirmar. La deixaré en suspens.
• Bouman --->Constructor. Aquest cognom l'he trobat escrit de moltes formes. Que tingui una traducció confirma que l'ortografia original deuria ser aquesta.

Bé, moltes gràcies per les molèsties.--VRiullop (parlem-ne) 13:23, 1 gen 2006 (UTC)