Val Canale
| ||||
| Tipus | vall  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Friül - Venècia Júlia (Itàlia) | |||
| ||||
| Banyat per | Fella | |||
| Serralada | Alps Càrnics Orientals | |||
Val Canale (friülès Val Cjanâl, alemany Kanaltal, eslovè Kanalska dolina) és una vall dels Alps que s'estén entre la província d'Udine (Friül-Venècia Júlia) i Caríntia (Àustria), entre Pontebba i Arnoldstein amb direcció Oest-Est. És travessada pel riu Fella, afluent del Tagliamento, i pel riu Slizza; la sella de Camporosso divideix les dues xarxes hidrogràfiques.
La Val Canale separa els Alps Càrnics, a l'oest, dels Alps Julians. a l'est. Els centres principals de la vall són Tarvisio, Pontebba i Malborghetto Valbruna a Friül-Venècia Júlia, i Arnoldstein a Caríntia.
Lingüísticament la vall és única a Europa, ja que hi ha elements lingüístics de quatre llengües: italià, friülès, eslovè i alemany. És fronterera entre tots aquests països. Endemés, les minories lingüístiques estan protegides per la llei italiana 482/99.
Topònims en les quatre llengües
[modifica]| Italià | Friülà | Eslovè | Alemany |
|---|---|---|---|
| Bagni di Lusnizza | Lusnìts | Lužnica | Lusnitz |
| Camporosso | Cjampros | Žabnice | Saifnitz |
| Cucco | Cuc | Kuk | Kuk |
| Malborghetto Valbruna | Malborghèt-Valbrune | Naborjet-Ovčja vas | Malburgeth-Wolfsbach |
| Pontebba | Ponteibe | Tablja | Pontafel |
| Santa Caterina | Sante Catarìne | Šenkatríja | Sankt Kathrein |
| San Leopoldo | San Leopolt | Lipalja vas | Leopoldskirchen |
| Tarvisio | Tarvis | Trbiž | Tarvis |
| Ugovizza | Ugovize | Ukve | Uggowitz |
| Cave del Predil | Gjavis | Rabelj | Raibl |
Història
[modifica]La vall havia format part antigament del ducat de Caríntia i des del segle xi del ducat de Carniola. Fou incorporada a Itàlia després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919. Quan el 1939 se signà l'Acord d'Opció al Tirol del Sud, uns 5.600 alemanys (el 80% de la comunitat) i uns 100 eslovens van marxar cap a Àustria, dels quals només va tornar un 20%. Cap a l'any 2000 encara un 20% de la població de la vall parlava alemany o eslovè,
