Mostra la font per a Valencià

{{Vegeu lliure|Aquest article tracta sobre la variant del català parlada al País Valencià i al Carxe. Per a «valencià» com a sinònim històric i oficial de «llengua catalana», vegeu [[català]]. Per a altres significats, vegeu «[[valencià (desambiguació)]]».}}
{{Infotaula llengua}}
El '''valencià''' és el [[Dialectes del català|dialecte del català]] que es parla al [[País Valencià]] i a la comarca del [[El Carxe|Carxe]] de la [[Regió de Múrcia]].<ref name=diec>{{ref-web|obra=dlc.iec.cat|editor=[[Diccionari de la llengua catalana de l'IEC|DIEC]]|consulta=8/2/2024|títol=valencià -ana|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=valenci%E0|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221002092154/https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=valenci%E0|arxiudata=2022-10-02}}</ref><ref>{{ref-web|obra=iec.cat|editor=IEC|consulta=8/2/2024|títol=De la unitat i la denominació de la llengua catalana|data=16/9/2004|url=https://www.iec.cat/institucio/entrada.asp?c_epigraf_num=10058|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240910150925/https://www.iec.cat/institucio/entrada.asp?c_epigraf_num=10058|arxiudata=2024-09-10}}</ref> Forma part del [[català occidental|bloc occidental del català]] (al costat del [[Català tortosí|tortosí]] i el [[català nord-occidental|nord-occidental]]) i és la segona varietat d'aquesta llengua amb més parlants després del [[català oriental central|català central]], amb 2,5 milions de parlants l'any 2015, dels quals 1,2 milions la tenen com a llengua habitual.<ref>{{ref-web|obra=ceice.gva.es|editor=Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana|data=2015|títol=Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015. Síntesi de resultats|url=http://www.ceice.gva.es/documents/161863154/163274321/encuesta+uso+valenciano+2015+valenciano.pdf/9ee83720-e04a-4030-9cac-6e693742a811|format=PDF|consulta=2019-04-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240910150927/http://www.ceice.gva.es/documents/161863154/163274321/encuesta+uso+valenciano+2015+valenciano.pdf/9ee83720-e04a-4030-9cac-6e693742a811|arxiudata=2024-09-10}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació=nota de premsa|editor=INE|data=2016|títol=Cifras de población a 1 de enero de 2016 (datos provisionales)|url=http://www.ine.es/prensa/np980.pdf|format=PDF|llengua=castellà|consulta=2019-04-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190302095423/http://www.ine.es/prensa/np980.pdf|arxiudata=2019-03-02}}</ref>{{efn|grup=Nota|Les xifres són d'elaboració pròpia a partir del percentatge d'habitants del País Valencià que segons l'enquesta entenen bastant bé i perfectament el valencià (22,3% + 44,1%) i les dades de població del País Valencià l'1 de gener de 2016 de l'INE.}} El valencià és un [[dialecte consecutiu]] que va ser portat al País Valencià després de la [[Conquesta del País Valencià|conquesta de Jaume I]] dels territoris que constituïren l'antic [[Regne de València]] a la primera meitat del {{segle|xIII}}. Tècnicament, però, no pot considerar-se un dialecte restringit al marc politicoadministratiu del País Valencià: el fet que els dialectes de la llengua catalana formin un continu fa que molts dels trets valencians arribin a àmplies zones de [[Catalunya]] –més enllà de les [[terres de l'Ebre]]– i l'[[Aragó]] –a la [[Franja de Ponent]]– (fins al [[Baix Camp]] i el [[Baix Cinca]] respectivament), així com alguns trets típics del català nord-occidental arriben fins a la [[Plana Alta]]. En contexts acadèmics i tècnics o especialitzats, de vegades, el valencià ha rebut la denominació de «català meridional» o «català sud-occidental».<ref>{{Ref-llibre|títol=El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia|url=https://books.google.cat/books?id=cFWGXqt7mxoC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA28&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=2006|isbn=978-84-7283-888-8|llengua=ca|nom=Montserrat|cognom=Adam Aulinas}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240910150925/https://books.google.cat/books?id=cFWGXqt7mxoC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA28&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca#v=onepage&q=%22Catal%C3%A0%20meridional%22&f=false |date=2024-09-10 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=La fonologia del català: els principis generals i la variació|url=https://books.google.cat/books?id=enCabmeO60QC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA54&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca|editorial=Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona|data=1994|isbn=978-84-490-0071-3|llengua=ca|nom=Blanca|cognom=Palmada}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240910150926/https://books.google.cat/books?id=enCabmeO60QC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA54&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca#v=onepage&q=%22Catal%C3%A0%20meridional%22&f=false |date=2024-09-10 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=El català i la Unió Europea: (actes del seminari del CUIMPB-CEL 2004)|url=https://books.google.cat/books?id=EEe0wyOAp04C&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA81&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=2006|isbn=978-84-7283-867-3|llengua=ca|enllaçautor=Joan Martí i Castell|nom=Joan|cognom=Martí i Castell|nom2=Josep M.|cognom2=Mestres i Serra}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240910150927/https://books.google.cat/books?id=EEe0wyOAp04C&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA81&dq=%22Catal%C3%A0+meridional%22&hl=ca#v=onepage&q=%22Catal%C3%A0%20meridional%22&f=false |date=2024-09-10 }}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Veny i Clar|nom=Joan|enllaçautor=Joan Veny i Clar|article=El català meridional|publicació=Estudis de geolingüística catalana|any=1978|lloc=Barcelona}}</ref><ref>{{Ref-publicació|publicació=Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000229/00000027.pdf|pàgines=19|citació=En el cas del català, dins del bloc occidental, la frontera entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià és més que coneguda i, dins de cada dialecte, s’han establert amb força claredat els diferents subdialectes.|cognom=Cubells Bartolomé|nom=Olga|enllaçautor=Olga Cubells Bartolomé|editorial=Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova.|data=2016|lloc=Barcelona}}</ref>

D'altra banda, «valencià» és també la denominació històrica i tradicional que rep el català al País Valencià (on és l'única denominació estatutària-oficial) i a la comarca del Carxe.<ref name="Brit">{{ref-web|obra=britannica.com|editor=[[Encyclopædia Britannica]]|data=2011|títol=Catalan language|llengua=en|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/99036/Catalan-language|consulta=10/08/2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240910151106/https://www.britannica.com/marketing-content?id=2033|arxiudata=2024-09-10}}</ref><ref>{{ref-web|obra=buscon.rae.es|llengua=es|editor=[[Real Academia Española]]|consulta=10/08/2011|títol=valenciano|url=http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=valenciano&TIPO_HTML=2&FORMATO=ampliado&sourceid=mozilla-search|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200813140911/http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=valenciano&TIPO_HTML=2&FORMATO=ampliado&sourceid=mozilla-search|arxiudata=2020-08-13}}</ref><ref name="avl2005"/><ref name="avl2">{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=valenci%C3%A0|títol=valencià|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|consulta=2020-04-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200609205733/http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Valenci%C3%A0|arxiudata=2020-06-09}}</ref><ref>{{ref-web|obra=iec.cat|editor=Consell Permanent de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]|data=23/02/2006|títol=Declaració sobre la denominació de la llengua catalana|url=http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/3983_DeclaracioSobreElNnomdelaLlenguaCatalana_corr.pdf|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111114172813/http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/3983_DeclaracioSobreElNnomdelaLlenguaCatalana_corr.pdf|arxiudata=2011-11-14}}</ref> Aquesta denominació ha estat emprada des del {{segle|XIV}} i és hegemònica en ambdós territoris de fa segles. Durant el {{segle|XV}}, l'eclosió de l'anomenat [[Segle d'or valencià]] va posar d'actualitat el terme «llengua valenciana» per a referir-se al català que feien servir els autors valencians, amb noms com ara [[Ausiàs March]], [[Joanot Martorell]], [[Jordi de Sant Jordi]] i [[Jaume Roig]] que van aportar obres cabdals a la història de la [[literatura catalana]].

== Història ==
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe-en.gif|miniatura|esquerra|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'Europa entre les quals apareix el català.]]
El [[català]] va ser implantat al [[País Valencià]] pels colons catalans, i aragonesos que es catalanitzaren aviat, que s'[[Edat Mitjana al País Valencià|establiren en este territori]] arran de la [[Conquesta del Regne de València|Conquesta feudal]], duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el Conqueridor.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |url=https://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA346&dq=pa%C3%ADs+valenci%C3%A0+repoblaci%C3%B3+aragonesos&hl=ca&sa=X&ei=gJ4XVeSIGMvZU8_WgOgK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=pa%C3%ADs%20valenci%C3%A0%20repoblaci%C3%B3%20aragonesos&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=346 |isbn=8478263616 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240910150936/https://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA346&dq=pa%C3%ADs+valenci%C3%A0+repoblaci%C3%B3+aragonesos&hl=ca&sa=X&ei=gJ4XVeSIGMvZU8_WgOgK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=pa%C3%ADs%20valenci%C3%A0%20repoblaci%C3%B3%20aragonesos&f=false#v=onepage&q=pa%C3%ADs%20valenci%C3%A0%20repoblaci%C3%B3%20aragonesos&f=false |date=2024-09-10 }}</ref> Una nova repoblació al {{segle|XVII}}, després de l'[[expulsió dels moriscos]] i majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara hui la parlen. Malgrat tot, el valencià ha sigut històricament la llengua predominant i administrativa al País Valencià.

La primera referència documental de la utilització del terme ''valencià'' per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba a un procés judicial de [[Menorca]] contra Gil de Lozano, datat entre [[1343]] i [[1346]], en el qual es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava ''valencianesch'' perquè era d'[[Oriola]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrando i Francés |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Ferrando i Francès|cognom2=Nicolás Amorós |nom2=Miquel |títol=Història de la llengua catalana |url=https://books.google.cat/books?id=vhcpsXJH-osC&pg=PA105&dq=valencianesch&hl=ca&sa=X&ei=HuAUVYSIKsasU4ChgLgC&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=valencianesch&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=105 |isbn=8497883802}}</ref>

El concepte de llengua valenciana aparegué en la segona mitat del {{segle|XIV}} i es va consolidar progressivament alhora que canviava el seu significat per esdeveniments de caràcter divers (polítics, socials, econòmics).{{sfn|Beltran i Calvo|Segura i Llopes|2018|p=24}} En els segles anteriors tenia el català parlat al territori del Regne de València s'anomenà de distintes maneres: romanç ({{segle|XIII}}) i catalanesc o català (durant el {{segle|XIV}}, pel concepte medieval de nació com a comunitat lingüística). El concepte de llengua valenciana va aparéixer amb un caràcter particularista pel caràcter reforçat d'entitat jurídica del Regne de València per ser la potència comercial mediterrània durant els segles {{Romanes|XIV}} i {{Romanes|XV}}, convertint-se en el centre cultural i literari de la Corona d'Aragó. Així, els valencians, juntament amb els mallorquins, es presentaven davant els altres pobles com a catalans mentre que es referien a ells mateixos com a valencians i mallorquins davant ells mateixos per remarcar la ciutadania jurídica diferent de cada regne.{{sfn|Beltran i Calvo|Segura i Llopes|2018|p=35}}

Al {{segle|XV|s}}, l'anomenat [[Segle d'Or valencià|Segle d'Or]], el nom ''valencià'' era ja la denominació usual de la llengua predominant del [[Regne de València]], i les denominacions de ''vulgar'', ''romanç'' o ''català'' havien caigut en desús. [[Joanot Martorell]], autor de la novel·la ''[[Tirant lo Blanch]]'', afirma: «{{literal|me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar}}».

Des d'un punt de vista dialectal, el valencià pertany als parlars occidentals del sistema lingüístic català. Per tant, compartix molts trets amb el català parlat a les comarques de ponent i també a les terres de l'Ebre. També presenta trets propis, depenent de les comarques.

Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valencianocatalà ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existixen estudis de [[llengües romàniques|romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.

{| border=0 align=center
|[[Fitxer:Valencian repopulation.svg|miniatura|Repoblació entre 1238 i 1425 del [[Regne de València]]. En rojos, majoria de catalans. En blaus, minoria de catalans. En blanc, sense repoblació.]]
|[[Fitxer:Valencian languages 15th century.svg|miniatura|Les llengües del Regne de València al principi del {{segle|XV}}.{{Llegenda|#de4d4e|Valencià}}{{Llegenda|#4799c6|Castellà}}{{Llegenda|#fdfbea|Àrab}}]]
|}

== Característiques generals ==
=== Fonètica ===
* '''Vocalisme tònic''':
** Sistema de 7 vocals tòniques {{IPA|/a ɛ e i ɔ o u/}}.
*** Com a tot el [[català occidental|bloc occidental]], es pronuncia [[vocal e tancada|[e] "e tancada"]] les {{mida|Ē}} (‹e› llargues) i {{mida|Ǐ}} (‹i› breus) tòniques del [[llatí]]: ''cadena'' {{IPA|[kaˈðena]}}, ''alé'' {{IPA|[aˈle]}}, ''què'' {{IPA|[ˈke]}} (mentre que en el [[català oriental]] és [[vocal e oberta|[ɛ] "e oberta"]], en estes paraules).
*** Les vocals obertes tòniques en bona part del valencià tenen tendència a obrir-se més, com ocorre al català balear. Així la ‹e› oberta {{IPA|/ɛ/}} tendix cap a la {{IPA|[æ]}} i la ‹o› oberta {{IPA|/ɔ/}} tendix a la {{IPA|[ɔ̞]}}.
** El [[diftong]] '''ui''' és generalment [[diftong creixent|creixent]]: ''cuina'' {{IPA|[ˈkwina]}}, ''hui'' {{IPA|[ˈwi]}} ('avui'). Tanmateix, en valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i al Maestrat, el diftong '''ui''' és [[diftong decreixent|decreixent]]: ''cuina'' {{IPA|[ˈkujna]}}, ''buit'' {{IPA|[ˈbujt]}} a excepció de ''hui'' {{IPA|[wi]}}, que és creixent.

* '''Vocalisme àton''':
** [[Neutralització (fonètica)|Neutralització]] mínima de les [[síl·laba àtona|vocals àtones]]. Existixen les 5 vocals àtones {{IPA|[a e i o u]}} típiques del [[català occidental]]. No existix la [[vocal neutra]] {{IPA|[ə]}}, típica del [[català oriental]].
*** És corrent de pronunciar la vocal àtona {{IPA|/e/}} com una a {{IPA|[a]}} davant m i n més consonant i també davant consonants sibilants i vibrants: ''enveja'' {{IPA|[aɱˈvedʒa]}}, ''espill'' {{IPA|[asˈpiʎ]}}, ''eixugar'' {{IPA|[ajʃuˈɣaɾ]}}, ''llençol'' {{IPA|[ʎanˈsɔɫ]}}, ''sencer'' {{IPA|[sanˈseɾ]}}, ''terròs'' {{IPA|[taˈrɔs]}}. Hi ha, però, altres casos, ben escassos: ''trepitjar'' {{IPA|[tɾaˈpidʒaɾ]}}, ''lleganya'' {{IPA|[ʎaˈɣaɲa]}}, ''Vicenteta'' {{IPA|[visanˈteta]}} o ''Miquelet'' {{IPA|[mikaˈɫet]}}.
*** De la mateixa manera, la vocal àtona {{IPA|/o/}} pot pronunciar-se {{IPA|[u]}} davant consonants bilabials: ''cobert'' {{IPA|[kuˈbɛɾt]}}. O també precedida d'una síl·laba tònica amb ‹i›: ''conill'' {{IPA|[kuˈniʎ]}}. I fins en alguns noms propis com ''Josep(a)'', ''Joan(a)'' i ''Joaquim(a)''.
*** El pronom feble '''ho''' té una pronunciació especial depenent de la situació del pronom. Generalment es pronuncia {{IPA|[u]}} davant el verb; es pronuncia {{IPA|[o]}} darrere (després de consonant), i {{IPA|[w]}} (després de vocal): ''Carles ho sap'' {{IPA|[ˈkaɾlez u ˈsap]}}, ''se n'ha anat a donar-ho'' {{IPA|[se naːˈnat a ðoˈnaɾo]}}, ''canvia-ho ja'' {{IPA|[ˈkaɱviaw ˈja]}}. Quan el fonema posterior és una vocal, esdevé {{IPA|[w]}}: ''no ho has endevinat'' {{IPA|[ˈno ˈwaz andeviˈnat]}}. Quan es produïx una contracció amb un altre pronom davant o darrere el verb es pronuncia {{IPA|[ew]}}: ''no m'ho has dit'' {{IPA|[ˈno me ˈwaz ˈðit]}}, ''dona-m'ho'' {{IPA|[ˈdonamew]}}.

* '''Consonantisme''':
** No existix [[iodització]].
** La '''g''' davant ‹e› i ‹i› i la '''j''' pren la pronunciació africada {{IPA|[dʒ]}}, excepte les paraules ''jo'' i ''ja'' que es pronuncien amb el fonema "iod" {{IPA|[jo]/[jɔ] i [ja]}}.
** La '''x''' pren la pronunciació africada {{IPA|[tʃ]}} darrere de consonant i al començament de paraula com a tot el català oriental: ''xiquet'' {{IPA|[tʃiˈket]}}, ''marxar'' {{IPA|[maɾˈtʃaɾ]}}. Malgrat això, hi ha molts casos en què no és així: [[Xàtiva]] {{IPA|[ˈʃativa]}}, ''xarxa'' o ''xàrcia'' {{IPA|[ˈʃaɾʃa]}}/{{IPA|[ˈʃaɾsia]}} o ''xarop'' {{IPA|[ʃaˈɾɔp]}}. El dígraf '''ix''' (pronunciat {{IPA|[jʃ]}} darrere de vocal o {{IPA|[iʃ]}} darrere de consonant i {{IPA|[ʃ]}} al valencià alacantí) manté la pronúncia fricativa: ''calaix'' {{IPA|[kaˈlajʃ]}}, ''guix'' {{IPA|[ˈgiʃ]}}.
** En general, la [[R|erre]] final no és mai muda. Ho és en bona part del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]] i la zona del [[Vinalopó]].
** En general, la [[t]]e dels grups finals -'''nt''', -'''lt''', -'''rt''' no és mai muda. Esta característica també s'esdevé en el [[Català balear|balear]]. És, però, muda en el valencià castellonenc, el del Maestrat, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Vinalopó mitjà.
** S'hi manté el valor [[labiodental]] de la [[v|ve]] {{IPA|/v/}} i la [[b|be]] manté el fonema [b] i mai s'aproxima a {{IPA|[β]}}. Esta característica també s'esdevé en el [[Català balear|balear]] i [[alguerès]]. Tanmateix, en moltes zones del territori (com al valencià apitxat, part del valencià castellonenc i tot el valencià de transició) tendix a pronunciar la [v] com [[bilabial]], és a dir, com a [[b|be]] {{IPA|([b]/[β])}} a causa de la forta pressió de l'espanyol.<ref>''Millorem la pronúncia'' de Josep Saborit Vilar. Publicacions de l'AVL.</ref>
** El grup -'''tll'''- del [[català]] del nord és -'''tl'''- en algunes paraules (pronunciat -[[l·l]]- o simplement -[[l]]- o també agafant solucions de -rl- o -nl- en el valencià). Este tret també s'esdevé en el [[Català balear|balear]] i en el valencià de transició: ''ametla'' ('ametlla'), ''vetlar'' ('vetllar').
** La [[l|ele]] és [[velarització|velaritzada]] (''[[lateral aproximant alveolar sonora velaritzada|ele fosca]]'' o {{IPA|[ɫ]}}) en menor grau que a la resta del domini i pren la màxima velarització a la fi de mot: ''mel'' {{IPA|[ˈmɛɫ]}}, mentre que és [[lateral aproximant alveolar sonora|alveolar]] (''ele clara'' o {{IPA|[l]}}) a començament de mot, després de consonants, davant de {{IPA|[ɲ]}} {{IPA|[ʃ]}} {{IPA|[ʒ]}} {{IPA|[t͡ʃ]}} {{IPA|[d͡ʒ]}} {{IPA|[ʎ]}} {{IPA|[j]}} i és vacil·lant entre vocals: ''laca'' {{IPA|[ˈlaka]}}, ''poble'' {{IPA|[ˈpɔble]}}, ''pala'' {{IPA|[ˈpala]}}, ''el jove'' {{IPA|[elˈd͡ʒove]}}.<ref name="Recasens">{{citar ref|cognom=Recasens |nom= Daniel |any= 2005 |títol= Fonètica descriptiva del català |pàgines=306-317}}</ref>
** El dígraf -'''tz'''- {{IPA|/dz/}} es reduïx a {{IPA|[z]}} (''esse sonora'') en les paraules acabades en el sufix -''itzar'' i derivats: ''realitzar'' {{IPA|[realiˈzaɾ]}}.
** La '''d''' {{IPA|[ð]}} intervocàlica, especialment en la forma ''ad(vocal)'', no se sol pronunciar en els parlars col·loquials: ''mocador'' {{IPA|[mokaˈoɾ]}}, ''cadira'' {{IPA|[kaˈiɾa]}}. La terminació -''ada'' del [[participi]] [[femení]] [[singular]] es pronuncia -à {{IPA|[aː]}} (amb allargament vocàlic): ''cremada'' {{IPA|[kɾeˈmaː]}}.

=== Morfologia ===
* Els [[article]]s són '''el''', '''la''', '''els''', '''les'''.
* Conservació dels tres graus en els [[demostratiu]]s i [[adverbi|adverbis locatius]] (com en [[castellà]] i [[llengua portuguesa|portugués]], tot i que no és un [[Barbarisme#Castellanismes|castellanisme]]) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: ''este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí/ahí, allí'' o ''allà''.
* Els [[pronom feble|pronoms febles]] presenten la [[forma plena]] davant les [[verb|formes verbals]] que comencen en consonant: ''me dutxe, te dic, se pentina'' (este fet no es dona a totes les variants, així en l'alacantí i la major part del meridional: ''em dutxe, et dic, es canvia, se sap, se certifica'', es comprova que només es conserva la forma plena quan el verb comença per {{IPA|/s/}} '''s'''- o '''ce-/ci-'''). El pronom feble "ens" estàndard passa en la llengua oral, com a tota la resta del [[bloc occidental]] i al [[català balear|balear]], a "''mos''" (no admissible en la llengua escrita). Per extensió, al valencià oral no existixen les formes "ens" i "us", substituïdes per "''mos''" i "vos". La forma "vos" s'accepta en el valencià estàndard en posició davant del verb per l'[[AVL]] i és la forma preferida actual.
* El [[pronom feble]] '''li''' (que substituïx el [[complement indirecte]]) sempre precedix el [[pronom feble]] que substituïx el [[complement directe]] (quan este existix), cosa que origina les combinacions '''li'l''' (''li'l done > l'hi dono''), '''li la''' (''li la done > la hi dono''), '''li'ls''' (''li'ls done > els hi dono''), '''li les''' (''li les done > les hi dono'').
* La [[persona (gramàtica)|primera persona]] del [[temps verbal|present]] d'[[indicatiu]] dels [[verb]]s de la [[Conjugació gramatical|primera conjugació]] pren el [[morfema]] -'''e''': jo cante. Les conjugacions segona i tercera prenen el [[morfema zero]]: ''jo tem, jo dorm'' (este tret no es dona a la major part del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]], on estes formes prenen el [[morfema]] -'''o''', com en la resta del [[català occidental]]: ''jo canto, jo temo, jo dormo'').
* El [[temps verbal|present]] de [[subjuntiu]] no pren mai els [[morfema|morfemes]] en -i propis del [[català central]]: són -'''e''', -'''es''', -'''e''', -'''em''', -'''eu''', -'''en''' per a la primera conjugació (''que jo cante, que tu cantes, que ell cante''…) i -'''a''', -'''es''', -'''a''', etc. per a la segona i la tercera (''que jo tema, dorma, que tu temes, dormes, que ell tema, dorma''…).
* El [[temps verbal|pretèrit imperfet]] de subjuntiu pren els morfemes amb [[bategant alveolar sonora|erre bategant]]: -'''ara''', -'''ares''', -'''ara''', -'''àrem''', -'''àreu''', -'''aren''': ''jo cantara, tu cantares'', etc.
* En el [[valencià apitxat|valencià central]] o [[valencià apitxat|apitxat]] i en zones del [[valencià alacantí]] (Vinalopó) es conserva el [[Passat simple de l'indicatiu (català)|passat simple]] del [[català]] clàssic: ''jo cantí'' (jo vaig cantar), ''jo fiu'' (jo vaig fer).

=== Lèxic ===
Gran part del lèxic característic del valencià que veureu és compartit amb el tortosí i amb altres subdialectes del català occidental.

* [[mot|Mots]] característics del valencià:
** vesprada (tarda)
** bou (toro)
** brossat, brull (mató)
** corder (xai)
** creïlla (patata)
** fraula (maduixa)
** granera (escombra)
** eixir (sortir)
** espill o lluna (mirall)
** llaurador (pron. llauraor) (pagès)
** paréixer (semblar)
** poal (galleda)
** rabosa (guineu)
** roig (vermell)
** xiquet (nen)

Cal dir que els mots "roig" i "eixir" no són les úniques solucions possibles al valencià, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valencià de transició.

* Variants formals (canvis fonètics a partir de la mateixa rel, però el valencià és més conservador. Estes formes es poden trobar en altres dialectes "perifèrics" del català):
** ametla/ametlla (en valencià i balear tots els -tll són -tl)
** arrancar/arrencar
** cementeri (cementiri), cànter (càntir), depòsit (dipòsit)
** cordell/cordill
** dèneu/dènou/denou (dinou), dèsset/desset (disset)
** colp (cop), polp (pop)
** estrela/estel
** hui (avui), huit (vuit), huitanta (vuitanta)
** llangosta (llagosta)
** milló (milió)
** renyó (ronyó), redó (rodó), etc
** seua (seva) / teua (teva) / meua (meva)
** servici (servei), judici (juí)
** traure (treure), nàixer (néixer)
** xàrcia (xarxa)
** ximenera (fumeral) / xemeneia
** xiulet/xiulit

La fonètica i l'ortografia també fan escriure diferentment estos mots:

* Els mots oxítons acabats en –e, –en o –es: cinquè/cinqué, mossèn/mossén, espès/espés, etc.
* Infinitius verbals acabats en –èixer, –èncer i –ènyer: conèixer/conéixer, convèncer/convéncer, atènyer/atényer, etc.
* 2a i 3a persones plural, de l'imperfet d'indicatiu: fèiem/féiem, fèieu/féieu, etc.
* Paroxítons acabats en –ol: pèsol/pésol, tèrbol/térbol, etc.
* Uns pocs proparoxítons: sèpia/sépia.

Tanmateix, la ''Gramàtica normativa valenciana'' (AVL 2006: 48) fa opcional este accent agut en la vocal e : generalment pronunciat amb una e tancada en valencià, l'accent greu també s'utilitza en dos mots gramaticals d'ús freqüent (el relatiu tònic i pronom interrogatiu ''què'' i la conjunció ''perquè''), alguns esdrúixols o paroxítons en cultismes i neologismes que acaben en consonant (èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època) i el topònim València, per a evitar una excessiva discrepància entre les diferents varietats de la llengua.

== Subdialectes ==
[[Fitxer:Subdialectes del valencià.svg|miniatura|Subdialectes del valencià]]
Els dialectes es presenten pel territori valencià amb fronteres difoses:{{sfn|Beltran i Calvo|Segura i Llopes|2018|p=339}}
* [[Valencià de transició]] (o tortosí)
* [[Valencià septentrional]] (o castellonenc)
* [[Valencià central]] (o apitxat)
* [[Valencià meridional]]
* [[Valencià alacantí]]

A més se sumen els parlars fronterers i els parlars peculiars fruit de repoblacions posteriors (com el [[Valencià salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera|mallorquí de Tàrbena]] -o "salat"- i l'Illa Plana d'Alacant).{{sfn|Beltran i Calvo|Segura i Llopes|2018|p=32}}

Els noms no són estables i controvertits.{{sfn|Beltran i Calvo|Segura i Llopes|2018|p=23}}

== Ens normatius ==
El País Valencià compta amb l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la mateixa modalitat valenciana, mentre que a la resta de l'àmbit lingüístic l'organisme encarregat d'esta tasca és l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), excepte a l'Aragó, que compta amb l'''Academia Aragonesa de la Lengua'' (AAL),<ref>{{Ref-web|títol=Academia Aragonesa de la Lengua|url=https://academiaaragonesadelalengua.org/|consulta=2023-02-06|llengua=es}}</ref> dins la qual es troba l'Institut Aragonès del Català.<ref>{{Ref-web |títol=Institut Aragonès del Català |editor=Academia Aragonesa de la Lengua |url=https://academiaaragonesadelalengua.org/institut-aragones-del-catala |consulta=2023-02-06 |llengua=es |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230206110101/https://academiaaragonesadelalengua.org/institut-aragones-del-catala |arxiudata=2023-02-06 }}</ref> L'ens valencià va ser creat per la [[Generalitat Valenciana]] el [[1998]] amb el consens majoritari de les [[Corts Valencianes]].

L'ortografia de l'AVL es basa en les [[Normes de Castelló]], firmades el [[1932]], que es basaven en l'ortografia que ja es feia servir a Catalunya.

== Denominació i entitat ==
{{VT|Denominacions de la llengua catalana}}
[[Fitxer:Catalán dialectos.png|miniatura|[[Dialectes del català]]]]
En l'àmbit lingüístic, la denominació ''valencià'' té dos usos amb significats diferents. Per una banda es referix a la varietat del català parlada al País Valencià i, per extensió, al Carxe.<ref name="avl2005">{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf|títol=Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià|consulta=2013-06-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf|arxiudata=2015-09-23}}</ref><ref name=avl2 /><ref name=diec /> Per l'altra, ''valencià'' és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià la llengua catalana. Segons la llei de creació de l'AVL, el valencià

{{citació|[..]forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}

Este reconeixement el té el valencià al País Valencià i el català a les [[Illes Balears]] i a [[Catalunya]], i el sistema lingüístic que conjuntament formen rep acadèmicament el nom de ''llengua catalana''.

=== Dictamen de l'AVL del 2005 ===
{{AP|Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià}}
El [[9 de febrer]] de [[2005]], l'AVL aprovà, per unanimitat de tots els seus membres presents, un dictamen<ref name="avl2005"/> (conegut popularment com a "Dictamen del Dimecres de Cendres") en què s'establixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que

{{citació|[..]la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el [[Andorra|Principat d'Andorra]]. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]] (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'[[Alguer]] i el [[Catalunya Nord|departament francés dels Pirineus Orientals]] a excepció de la comarca de la [[Fenolleda]], que és de llengua occitana).}}

Este mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de ''valencià'' tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (''llengua valenciana''), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que esta modalitat 

{{citació|[..]té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.}}

Per tant, l'AVL assumix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dos denominacions.

== Sociolingüística ==
=== Coneixement i ús ===
{| class=wikitable style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;"
|+Ús lingüístic a casa en les zones històricament valencianoparlants
|-bgcolor=#efefef
!width=140|Zona
!width=75|Castellà
!width=75|Valencià
!width=75|Ús indistint
!width=75|Altres 
|-
|Regió ''Alacant''||align=right|76,1%|| align="right" |12,2%||align=right|5,5%|| align="right" |9%
|-
|Regió ''Alcoi-Gandia''||align=right|34,5%|| align="right" |43,3%|| align="right" |10,6%|| align="right" |11,6%
|-
|''València i À.M.''||align=right|76,7%|| align="right" |12,5%|| align="right" |6,4%|| align="right" |4,4%
|-
|Regió ''València''||align=right|46,1%|| align="right" |41,3%|| align="right" |8,4%|| align="right" |4,2%
|-
|Regió ''Castelló''||align=right|49,6%|| align="right" |33%|| align="right" |9,5%|| align="right" |7,9%
|- bgcolor="#efefef"
!Total
! align="right" |56,6%
! align="right" |28,46%
! align="right" |8,08%
! align="right" |7,42%
|}
El [[País Valencià]] té una realitat sociolingüística molt complexa i plural, amb predomini del castellà a les zones urbanes i amb predomini del valencià a les zones rurals. La [[província de Castelló]] i el sud de la [[província de València]] són les zones on més es parla el valencià, i la [[província d'Alacant]] i l'àrea metropolitana de [[València]] són les zones on menys es parla.

A la part del [[País Valencià]] on és [[llengua pròpia]], existix un procés de [[substitució lingüística]] del valencià pel castellà. Este procés s'ha completat quasi del tot a la ciutat d'[[Alacant]]<ref>{{ref-publicació|obra=alicante-ayto.es|editor=[[Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana|Societat Catalana de Sociolingüística]]|enllaçautor=Brauli Montoya i Abat|nom=Brauli|cognom=Montoya|títol=La difusió social de la substitució lingüística a la ciutat d'Alacant: Assaig d'una cronologia|url=http://www.alicante-ayto.es/docu_val/ompv/substitucio_linguistica.pdf|format=PDF|publicació=Treballs de sociolingüística catalana |exemplar=13|pàgina=25-38|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070927035804/http://www.alicante-ayto.es/docu_val/ompv/substitucio_linguistica.pdf |arxiudata=2007-09-27}}</ref> i és molt avançat a la de [[València]], malgrat que encara no és important en àrees rurals. Fins a una època recent, molts parlants eren en situació prop de la [[diglòssia]], cosa que vol dir que feien servir el valencià només en situacions informals, mentre que a les situacions institucionalitzades feien servir exclusivament el castellà.

El 2024, la llengua ha patit atacs de partits com [[VOX]] que volen arraconar-la a l'escola, i per exemple volen eliminar el mínim de 25% de valencià a les escoles de zones castellanoparlants. A més a més, amb la nova llei a les zones valencianoparlants serien les famílies en comptes del consell escolar qui ho decidiria. També recupera una doble línia valencià-castellà. Aquestes mesures trenquen amb el consens entorn de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, en vigor des del 1983.<ref>{{Ref-web|títol=Les claus de la nova llei educativa del País Valencià que ha portat a la vaga a l'ensenyament|url=https://www.ccma.cat/324/les-claus-de-la-nova-llei-educativa-del-pais-valencia-que-ha-portat-a-la-vaga-a-lensenyament/noticia/3294131/|data=2024-05-23|consulta=2024-05-25|llengua=ca|editor=CCMA|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524014631/https://www.ccma.cat/324/les-claus-de-la-nova-llei-educativa-del-pais-valencia-que-ha-portat-a-la-vaga-a-lensenyament/noticia/3294131/|arxiudata=2024-05-24}}</ref>

El predomini del castellà es concentra bàsicament a una franja interior central i occidental, i a un enclavament ([[Asp]] i [[Montfort (Vinalopó Mitjà)|Montfort]]) a l'extrem sud, comprenent-hi el 25% del territori i on residix el 13% de la població. En este territori s'empren unes variants dialectals del castellà amb influència del valencià, el [[dialecte xurro]] i el [[dialecte murcià]], tot i que no està consensuada per tots els lingüistes a causa de les diferències dialectals del [[Baix Segura]] i [[Villena]] amb la zona oriental de [[Regió de Múrcia|Múrcia]]. El valencià té en aquesta zona un grau de coneixement limitat.

El predomini del valencià es concentra a la costa i a les comarques contigües, abasta el 75% del territori i és on residix el 87% de la població. Segons un sondeig del [[2021]], en aquesta àrea el 28,46% de la població afirma utilitzar el valencià preferentment a casa, davant del 56,6% que utilitza la llengua castellana (amb un 8,08% de persones que usen indistintament les dues llengües). Per zones, l'ús del valencià a casa és predominant a les zones de concentració urbana mitjana o baixa, mentre que el castellà ho és a les grans concentracions urbanes. El castellà que s'hi parla té alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Seguint dades oficials sobre l'ús en l'àmbit domèstic, per zones dins el territori de predomini valencianoparlant, el valencià té un ús minoritari a l'àrea metropolitana de València i a la zona de la meitat sud de la província d'Alacant, on s'utilitza sempre per menys del 30%. L'ús continuat del valencià a la llar només és majoritari a la regió d'Alcoi-Gandia.

Segons un estudi de la Generalitat Valenciana en 2014, el 52,4% dels valencians considerava que el valencià era una llengua diferent del català.<ref>{{ref-web |url=http://www.ara.cat/paisvalencia/valencians-catala-valencia-llengues-diferents_0_1139286353.html |títol=La mitat dels valencians creu que el català i el valencià són llengües diferents |nom=Salvador |cognom=Almenar |editor=Ara |data=16/05/2014}}</ref> No obstant això, en el mateix estudi es recull que el 58,4% dels valencians amb estudis superiors afirmaven que era la mateixa llengua.<ref>{{Ref-publicació|article=Enquesta 2014|publicació=[[Generalitat Valenciana]]|url=http://www.argos.gva.es/fileadmin/argos/Documentos/Encuestas/201404A_cruce.pdf|consulta=2019-04-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160405160945/http://www.argos.gva.es/fileadmin/argos/Documentos/Encuestas/201404A_cruce.pdf|arxiudata=2016-04-05|data=2016-04-05 }}</ref>

=== Dades sociolingüístiques ===
L'any [[1981]], segons un estudi de la [[Institució Alfons el Magnànim]] i publicada al llibre de [[Joan Francesc Mira]] ''Població i llengua al País Valencià'', dels 3.700.000 habitants del País Valencià, el 55% parlava valencià, xifra que s'incrementava fins al 60% si es restringia l'estudi només a les comarques valencianoparlants.<ref>{{ref-web|llengua=es|data=19/08/1981|obra=elpais.com|editor=[[El País]]|nom=Jaime |cognom=Millas|títol=El 55% de los habitantes del País Valenciano habla la lengua autóctona|url=https://elpais.com/diario/1981/08/19/sociedad/367020004_850215.html}}</ref>

Les dades sociolingüístiques referides al '''valencià''' publicades al ''Coneixement i ús del valencià'' editat per la [[Generalitat Valenciana]] el 2021 eren (zona valencianoparlant):<ref name=":6">{{Ref-web|url=https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|títol=Coneixement i ús social del valencià|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat Valenciana|data=2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231209060642/https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|arxiudata=9 de desembre 2023}}</ref>

* Quant a les quatre habilitats lingüístiques:

El 79,4% de la població del País Valencià de més de quinze anys entenia el valencià. Poc més de la meitat, el 54,9% era capaç de parlar-lo. El 60,9% està capacitada per a llegir-lo, i el 44,4% pot escriure'l.

* Quant a l'ús de la llengua. Les dades de l'ús del valencià donen compte de la minorització de la llengua:

A casa el 23,1% usa el valencià predominantment o exclusiva (un 7,5% més l'usa indistintament amb el castellà), el 20,4% l'utilitza en les relacions d'amistat (un 14,7% més l'usa indistintament amb el castellà), un 13,9% el fa servir en grans superfícies comercials (un 9,7% més l'usa indistintament amb el castellà) i un 14% amb la gent que no coneix (un 9,1% més l'usa indistintament amb el castellà).

* Comparativa de la situació sociolingüística de 1985 i 2021.

Quant a les quatre habilitats lingüístiques es verifica un estancament en el percentatge de població que és capaç d'entendre el valencià, una disminució en 12 punts de la població competent per a parlar-lo (d'un 66,8% a un 54,9%) i un increment notable de la que pot llegir-lo (d'un 30,5 % a un 60,9%) i escriure'l (d'un 9,6% a un 44,4%), en 30 punts i 35 punts respectivament. Quant a l'ús de la llengua el percentatge de població que usa el valencià ha baixat 30 punts o més en tots els àmbits d'ús.<ref name=":62">{{Ref-web|url=https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|títol=Coneixement i ús social del valencià|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat Valenciana|data=2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231209060642/https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|arxiudata=9 de desembre 2023}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://ceice.gva.es/documents/161863132/168013490/Enquesta+socioling%C3%BC%C3%ADstica+al+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0_1985.pdf/e3d9c234-79cc-455b-96e9-1fe6f56f8f00|títol=ESTUDI SOCIOLÒGIC SOBRE LA PROBLEMÀTICA SOCIOLINGÜÍSTICA A LA COMUNITAT VALENCIANA|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat Valenciana|data=1985|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221207225046/https://ceice.gva.es/documents/161863132/168013490/Enquesta+socioling%C3%BC%C3%ADstica+al+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0_1985.pdf/e3d9c234-79cc-455b-96e9-1fe6f56f8f00|arxiudata=7 de desembre 2022}}</ref>
{| border="0" align="center"
|
{| class="toc" cellpadding="0" cellspacing="2" width="65%" style="text-align:center;clear:all; font-size:90%;"
! colspan="8" bgcolor="black" style="color:white;" |Evolució lingüística a les zones considerades històricament valencianoparlants<ref>{{ref-web|obra=cult.gva.es|editor=Generalitat Valenciana|títol=Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics|url=http://www.cult.gva.es/sies|consulta=2006-07-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071028113230/http://www.cult.gva.es/sies|arxiudata=2007-10-28}}</ref><ref name=":64">{{Ref-web|url=https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|títol=Coneixement i ús social del valencià|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat Valenciana|data=2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231209060642/https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|arxiudata=9 de desembre 2023}}</ref><ref>{{ref-web|obra=edu.gva.es|autor=Fons de Dades Numèriques de la Conselleria de Cultura|editor=Generalitat Valenciana|títol=Dades de "llengua que parla a casa"|url=http://www.edu.gva.es/polin/es/sies/sies_fonum.htm|consulta=2013-04-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120203171022/http://www.edu.gva.es/polin/es/sies/sies_fonum.htm|arxiudata=2012-02-03}}</ref>
|- bgcolor="#efefef"
! width="20%" |Any
! width="20%" |Castellà
! width="20%" |Valencià
! width="20%" |Bilingüe
! width="20%" |Altres
|-
|1981
|40,0%
|60,0%
| -
| -
|-
|1989||49,6%||45,8%||4,5%||0,1%
|-
|1992||45,0%||50,4%||4,6%||0,0%
|-
|1995||47,2%||50,0%||2,8%||0,0%
|-
|2005||54,5%||36,4%||6,2%||2,9%
|-
|2008||56,8%||32,3%||7,6%||3,3%
|-
|2021
|56,6%
|28,5%
|8,1%
|7,4%
|-
|}
|
{| class="wikitable" style="font-size:90%;"
|+ Coneixement del valencià al País Valencià (2021)<ref name=":63">{{Ref-web|url=https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|títol=Coneixement i ús social del valencià|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat Valenciana|data=2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231209060642/https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+valencia%CC%80+2021_web.pdf/6a3e6836-f136-bffc-8593-0381eedc297b?t=1674558043543|arxiudata=9 de desembre 2023}}</ref>{{Efn|referència=Només s'hi inclouen els que responen que en saben "perfectament bé" i "bastant bé"|grup=Nota}}
|-
! style="background:#efefef;" |
! style="background:#efefef;" | Zona valencianoparlant
!Zona castellanoparlant
!Total
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 79,4%
|54%
|75,8%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 54,9%
|24,2%
|50,6%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap llegir
| 60,9%
|35%
|57,2%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 44,4%
|19,5%
|40,8%
|}
|}

=== Mapes ===
{{obsolet|dades de la dècada de 2010|data=2023}}Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat l'any [[2001]] per l'''Institut Nacional d'Estadística''.

{| border=0 align=center
| rowspan=2 valign=top| [[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|miniatura|none|315px|Mitjana de domini del valencià ([//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/24/Coneixement_del_valenci%C3%A0_%28domini_promig%29-Cens_del_2001.png amplia]).]]
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|miniatura|none|130px|Entén el valencià ([//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/3/3d/Coneixement_del_valenci%C3%A0_%28l%27ent%C3%A9n%29-Cens_del_2001.png amplia]).]]
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|miniatura|none|130px|Sap parlar valencià ([//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/a/af/Coneixement_del_valenci%C3%A0_%28el_sap_parlar%29-Cens_del_2001.png amplia]).]]
|-
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|miniatura|none|130px|Sap llegir valencià ([//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/f/f9/Coneixement_del_valenci%C3%A0_%28el_sap_llegir%29-Cens_del_2001.png amplia]).]]
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|miniatura|none|130px|Sap escriure valencià ([//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/0/06/Coneixement_del_valenci%C3%A0_%28el_sap_escriure%29-Cens_del_2001.png amplia]).]]
|}

Els dos mapes que es mostren a continuació indiquen el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca (cens del 2011) i per municipi (cens del 2001).
{| border=0 align=center
| [[Fitxer:Comarques valencià cens 2011.png|miniatura]]
| [[Fitxer:Coneixement del valencià per municipi.png|miniatura]]
|}

== Notes ==
{{notes|grup=Nota}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Beltran i Calvo|nom=Vicent|enllaçautor=Vicent Beltran i Calvo|cognom2=Segura i Llopes|nom2=Carles|títol=Els parlars valencians|edició=2a ed|lloc=València|editorial=Publicacions Universitat de València|any=2018|isbn=978-84-9134-240-3}}
* {{ref-llibre|cognom=Colomina i Castanyer |nom=Jordi |títol=Els valencians i la llengua normativa |lloc=Alacant |editorial=Institut de Cultura Juan-Gil Albert, Diputació Provincial d'Alacant |any=1995 |isbn=8477841780|enllaçautor=Jordi Colomina i Castanyer}}
* {{ref-llibre|cognom=Salvador i Gimeno |nom=Carles |títol=Gramàtica valenciana |edició=17a ed |lloc=València |editorial=Eliseu Climent |any=1995 |isbn=8485211715|enllaçautor=Carles Salvador i Gimeno}}
* {{ref-llibre|cognom=Sanchis i Guarner |nom=Manuel |títol=La llengua dels valencians |edició=14a ed |lloc=València |editorial=Eliseu Climent |any=1990 |isbn=8475020828|enllaçautor=Manuel Sanchis i Guarner}}
* {{ref-llibre|cognom=Sanchis i Guarner |nom=Manuel |títol=Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII |lloc=València |editorial=Universitat de València |any=2001 |isbn=843705334X|enllaçautor=Manuel Sanchis i Guarner}}
* {{ref-llibre|cognom=Saragossà i Alba |nom=Abelard |títol=El valencià del futur, una contribució ideològica
|edició= 2a ed |lloc=Benicarló |editorial=Alambor |any=2002 |isbn=8493162027|enllaçautor=Abelard Saragossà i Alba}}
* {{ref-llibre|cognom=Valor i Vives |nom=Enric |títol=Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià |edició=6a ed |lloc=València |editorial=Eliseu Climent |any=1992 |isbn=8485211456|enllaçautor=Enric Valor i Vives}}

== Vegeu també ==
* [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|wikt=Categoria:Valencià|Viquidites=Valencià|q=Valencià}}
* [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] - Institució del País Valencià amb competències normatives sobre el valencià.
* [http://www.trobat.com/servicis/dvo.php Diccionari Valencià]

{{Viccionari-lateral|valencià}}
{{Lingüística catalana}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Valencia}}
[[Categoria:Valencià| ]]