Vandermeerscheïta

Vandermeerscheïta
Fórmula química	K₂[(UO₂)₂V₂O₈]·2H₂O
Localitat tipus	Schellkopf, Brenk, Brohltal, districte d'Ahrweiler, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,292(2) Å; b = 8,251(3) Å; c = 10,188(3) Å; β = 110,84(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc
Exfoliació	perfecta - {10-1}
Tenacitat	fràgil
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc
Densitat	4,502 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,830 nβ = 1,900(1) nγ = 1,910(1)
Birefringència	δ = 0,080
Pleocroisme	no visible
Angle 2V	mesurat: 40° (10)
Dispersió òptica	moderada, r < v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2017-104
Símbol	Vme
Referències

La vandermeerscheïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor d'Eddy Van Der Meersche, col·leccionista de minerals de Gant, Bèlgica. És fotògraf, escriptor i editor de llibres sobre minerals. Va proporcionar els exemplars utilitzats per a la descripció de l'espècie.

Característiques

La vandermeerscheïta és un vanadat de fórmula química K₂[(UO₂)₂V₂O₈]·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2019. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Químicament és molt semblant a la carnotita.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 67260, 67261 i 67262.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Schellkopf, a la localitat de Brenk, dins el districte d'Ahrweiler (Renània-Palatinat, Alemanya), on es troba en forma de fulles fines de fins a 50 µm de longitud, formant agregats subparal·lels i divergents. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.