Atalanta (papallona)
Vanessa atalanta  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Envergadura | 51 mm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174225 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Nymphalini |
| Gènere | Vanessa |
| Espècie | Vanessa atalanta (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Papilio atalanta |
L'atalanta o rei[2][3] (Vanessa atalanta) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids.[4] Dita també papallona ensangonada en el Montseny [5]
Distribució[modifica]
És una papallona migradora amb una distribució geogràfica molt ampla, incloent tota la zona temperada d'Europa, Àsia i Amèrica del nord.
Morfologia i costums[modifica]
Aquesta papallona té colors vius, taronja i blanc, que destaquen sobre el fons fosc. Li agrada xuclar les flors de Budleia i llepar fruita madura.
Les erugues de la papallona reina mengen preferentment les fulles de l'ortiga, però poden menjar també les de la morella roquera. Quan mengen, les erugues tenen el costum de lligar la fulla amb seda, formant com una càpsula protectora, fins que se l'han menjat gairebé tota.
De la mateixa manera amaguen la crisàlide, que sembla un tros de fulleta seca que penja.
Galeria[modifica]
-
Erugues joves -
Crisàlide -
-
Dors -
Part ventral
Referències[modifica]
- ↑ «Vanessa atalanta» (en castellà). Catalogue of Life. Arxivat de l'original el 2014-02-03. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Atalanta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ Llobet i François, Toni; Franquesa, Jenar Fèlix. Montseny Flora i Fauna del Parc Natural (en català). Segona, abril 2010. Brau edicions, Juliol 2019, p. 77. ISBN 978-84-96905-44-3.
Bibliografia[modifica]
- Tucker, Mike and Ceney, Bryan (1997) The Red Admiral Butterfly. Butterfly Conservation, Colchester, UK, 32p. ISBN 0-9522602-5-5
