Venus de Milo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaVenus de Milo
Front views of the Venus de Milo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
CreadorAlexandre d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 130 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció8 abril 1820 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentMelos Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiga Grècia i període hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Gènerenu, escultura mitològica, antiga Grècia i període hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Movimentescultura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre de Paros Modifica el valor a Wikidata
Dimensions202 (alçària) cm
Col·leccióDepartament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariLL 299 Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblouvre.fr… Modifica el valor a Wikidata

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos[1] (Milo), al mar Egeu. Actualment està exposada al Museu del Louvre, a París.[2]

Va ser trobada a l'illa grega de Melos per un pagès, que la va vendre als francesos el 1819 o el 1820. Està constituïda de diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural. L'estil és característic del final de l'època hel·lenística.[3] El més interessant d'aquesta escultura és la seva estructura torsionada en forma d'hèlix, tanmateix d'aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant la de la dona representada, corresponent a l'ideal de l'època, com la de l'escultura en si mateixa.

L'autor és desconegut, sembla que podria tractar-se d'Alexandre d'Antioquia, però alguns experts no hi estan d'acord perquè l'estàtua no respon al seu estil.[4] L'aspecte classicista de les formes de la Venus de Milo fa suposar que el seu autor es podia haver inspirat en l'Afrodita de Càpua, esculpida per Lisip al segle IV aC.

Influència a altres obres[modifica]

La Venus de Milo ha influït en altres obres d'art posteriors, com per exemple en Les Menottes de cuivre (1931) del pintor René Magritte o en Vénus de Milo aux tiroirs i Le torero hallucinogène (1970), dues pintures de Dalí.

Vegeu també[modifica]

Venus (Afrodite) fra Milo - KAS434 1.stl

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venus de Milo
  1. Frers, Ernesto. El museo secreto: el mensaje oculto de las obras de arte, d'Ernesto Frers. ISBN 84-7927-838-2 (castellà)
  2. Janer, Antoni «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.
  3. La Venus de Milo. Obra de Historia y Patrimonio Histórico, d'Antoni Climent Carbé; 2008. (castellà)
  4. Les Sculptures grecques 2, París, 1998. (francès)