Venus de Milo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picture icon BLACK.svgVenus de Milo
MG-Paris-Aphrodite of Milos.jpg
Tipus escultura
Artista Alexandros of Antioch
Data creació dècada del 130 aC
Data descoberta 8 abril 1820
Lloc original Melos
Estil Escultura hel·lenística
Material marbre
Ubicació Department of Greek, Etruscan, and Roman Antiquities of the Louvre
Catalogació
Codi museu LL 299
Modifica dades a Wikidata

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos[1] (Milo), al mar Egeu. Actualment està exposada al Museu del Louvre, a París.[2]

La Venus de Milo

Va ser trobada a l'illa grega de Melos per un pagès, que la va vendre als francesos el 1819 o el 1820. Està constituïda de diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural. L'estil és característic del final de l'època hel·lenística.[3] El més interessant d'aquesta escultura és la seva estructura torsionada en forma d'hèlix, tanmateix d'aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant la de la dona representada, corresponent a l'ideal de l'època, com la de l'escultura en si mateixa.

L'autor és desconegut, sembla que podria tractar-se d'Alexandre d'Antioquia, però alguns experts no hi estan d'acord perquè l'estàtua no respon al seu estil.[4] L'aspecte classicista de les formes de la Venus de Milo fa suposar que el seu autor es podia haver inspirat en l'Afrodita de Càpua, esculpida per Lisip al segle IV aC.

Influència a altres obres[modifica | modifica el codi]

La Venus de Milo ha influït en altres obres d'art posteriors, com per exemple en Les Menottes de cuivre (1931) del pintor René Magritte o en Vénus de Milo aux tiroirs i Le torero hallucinogène (1970), dues pintures de Dalí.

[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Frers, Ernesto. El museo secreto: el mensaje oculto de las obras de arte, d'Ernesto Frers. ISBN 84-7927-838-2 (castellà)
  2. Janer, Antoni «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.
  3. La Venus de Milo. Obra de Historia y Patrimonio Histórico, d'Antoni Climent Carbé; 2008. (castellà)
  4. Les Sculptures grecques 2, París, 1998. (francès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venus de Milo Modifica l'enllaç a Wikidata