Verds Australians
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit verd  | ||||
| Ideologia política | política verda progressisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 agost 1992 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Global Greens | ||||
| Membres | 15.000 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Richard Di Natale | ||||
| Filial | |||||
| Cambra de Representants d'Austràlia | 4 / 151 | ||||
| Senat d'Austràlia | 11 / 76 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | greens.org.au | ||||
   | |||||
Els Verds Australians, coneguts com els Verds, són una confederació de partits estatals verds a Austràlia.[1] A partir de les eleccions federals de 2022, els Verds són el tercer partit per vot i el quart per representació electa. El líder actual és Adam Bandt, amb Mehreen Faruqi com a líder adjunt. Larissa Waters ocupa actualment el paper de líder del Senat.[2]
El partit es va formar el 1992 com una confederació de vuit partits estatals i territorials. En els seus primers anys, es va construir en gran manera al voltant de la personalitat del conegut polític de Tasmània Bob Brown, abans d'ampliar la seva representació substancialment a la primera part del segle XXI. El partit cita quatre valors fonamentals com a ideologia, a saber, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la democràcia de base i la pau i la no violència .[3] Els orígens del partit es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia, la controvèrsia de Franklin Dam, les protestes ecologistes i el moviment de desarmament nuclear.
Història[modifica]
Els orígens dels Verds es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia i a la formació del Grup de Tasmània Unida, un dels primers partits verds del món,[4] però també al moviment de desarmament nuclear a Austràlia Occidental i seccions de l'esquerra industrial a Nova Gal·les del Sud que es va inspirar en les protestes ecologistes de la Builders Laborers Federation a Sydney.[5] La coordinació entre grups ecologistes es va produir a la dècada de 1980 amb diverses protestes significatives. Les persones clau implicades en aquestes campanyes van incloure Bob Brown i Christine Milne, que van participar i guanyar escons al Parlament de Tasmània i finalment van formar els Verds de Tasmània, convertint-se posteriorment en líders del partit federal.
La formació del partit l'any 1992 va reunir més d'una dotzena de grups verds, d'organitzacions estatals i locals, alguns dels quals feia 20 anys que existien.[3] Brown va renunciar al Parlament de Tasmània el 1993, i el 1996 va ser elegit senador federal, el primer escollit com a candidat dels Verds australians.
A les eleccions federals de 2001, Brown va ser reelegit com a senador per Tasmània, i un segon senador dels Verds, Kerry Nettle, va ser escollit a Nova Gal·les del Sud. Durant aquesta etapa el partit es va oposar a diverses mesures del govern, especialment a la Solució Pacífic, la política d'immigració per a sol·licitants d'asil, i a la participació a la Guerra d'Afganistan a través de l'ANZUS,[6] el que va provocar un augment del suport popular, demostrant que no només promovien polítiques verdes, atorgant així l'aprovació dels votants laboristes descontents.[7]
En anys posteriors el partit va anar reforçant-se i augmentant suport electoral, doblant el nombre de senadors al 2004 i consolidant-los al 2007 amb cinc. El 2010 va suposar un veritable salt qualitatiu pels Verds quan van obtenir per primera vegada un diputat a la Cambra de Representants i nou senadors.[8] Gairebé dues setmanes després de les eleccions, els Verds van acordar donar suport extern a un govern minoritari laborista de Gillard,[9][10][11] a canvi de nombroses polítiques verdes.[12][13]
A les eleccions de 2013, malgrat el partit va perdre suport electoral (3 punts percentuals a la Cambra de Representants i 4.5 al Senat) va mantenir el seu diputat i fins i tot va augmentar els senadors a deu.
El desembre de 2015, el partit va arribar a un acord amb el govern de coalició, aprovant una llei que obligava a les multinacionals amb una facturació de més de 200 milions de dòlars a revelar els seus acords fiscals.[14] L'any següent, el govern i els Verds van acordar una taxa impositiva permanent del 15% per als motxillers, a canvi d'un impuls de finançament de 100 milions de dòlars per a la gestió ambiental sense ànim de lucre Landcare.[15]
Poc després, a les eleccions federals de 2016 van obtenir resultats ambivalents, consolidant el seu diputat a la Cambra (augmentant el suport del 8.65% al 10.23%) però mantenint resultats molt semblants a 2013 al Senat, provocant per primera vegada perdre un escó, situant-se amb nou. Malgrat no suposar cap important davallada, va originar crítiques internes i la crida a una renovació.[16]
A les eleccions de 2019, malgrat recuperar terreny en termes de suport popular (mantenint el 10% a la Cambra i augmentant del 8.7% al 10.2% al Senat) els Verds van obtenir els mateixos resultats que a les darreres eleccions, un diputat i nou senadors. En canvi, el 2022 va obtenir un fort creixement com el que va suposar el 2010, sumant per segona vegada a la seva història presència a la Cambra amb 4 diputats totals i arribant als 12 senadors.
Resultats electorals[modifica]
Cambra de Representants[modifica]
| Any | Lider | Vots | % | Escons | ± | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1993 | Cap | 196,702 | 1.83 (#5) | 0 / 147 |
Nou | Extraparlamentari |
| 1996 | 188,994 | 1.74 (#5) | 0 / 148 |
= | Extraparlamentari | |
| 1998 | 238,035 | 2.14 (#6) | 0 / 148 |
= | Extraparlamentari | |
| 2001 | 569,074 | 4.96 (#5) | 0 / 150 |
= | Extraparlamentari | |
| 2004 | 841,734 | 7.19 (#3) | 0 / 150 |
= | Extraparlamentari | |
| 2007 | Bob Brown | 967,789 | 7.79 (#3) | 0 / 150 |
= | Extraparlamentari |
| 2010 | 1,458,998 | 11.76 (#3) | 1 / 150 |
 1
|
Suport extern | |
| 2013 | Christine Milne | 1,116,918 | 8.65 (#3) | 1 / 150 |
= | Oposició |
| 2016 | Richard Di Natale | 1,385,651 | 10.23 (#3) | 1 / 150 |
= | Oposició |
| 2019 | 1,482,923 | 10.40 (#3) | 1 / 151 |
= | Oposició | |
| 2022 | Adam Bandt | 1,795,985 | 12.25 (#3) | 4 / 151 |
3
|
Oposició |
Senat[modifica]
| Any | Lider | Vots | % | Escons guanyats | Escons totals | ± | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | Cap | 201,618 | 2.0 (#5) | 0 / 40 |
0 / 76 |
Nou | Extraparlamentari |
| 1993 | 263,106 | 2.5 (#5) | 0 / 40 |
0 / 76 |
= | Extraparlamentari | |
| 1996 | 180,404 | 1.7 (#5) | 0 / 40 |
0 / 76 |
= | Extraparlamentari | |
| 1998 | 244,165 | 2.2 (#6) | 0 / 40 |
1 / 76 |
= [a] | Oposició | |
| 2001 | 574,543 | 4.9 (#5) | 2 / 40 |
2 / 76 |
1
|
Oposició | |
| 2004 | 916,431 | 7.7 (#3) | 2 / 40 |
4 / 76 |
2
|
Oposició | |
| 2007 | Bob Brown | 1,144,751 | 9.0 (#3) | 3 / 40 |
5 / 76 |
1
|
Oposició |
| 2010 | 1,667,315 | 13.1 (#3) | 6 / 40 |
9 / 76 |
4
|
Oposició | |
| 2013 | Christine Milne | 1,159,588 | 8.6 (#3) | 4 / 40 |
10 / 76 |
1
|
Oposició |
| 2016 | Richard Di Natale | 1,197,657 | 8.7 (#3) | 9 / 76 |
9 / 76 |
 1
|
Oposició |
| 2019 | 1,488,427 | 10.2 (#3) | 6 / 40 |
9 / 76 |
= | Oposició | |
| 2022 | Adam Bandt | 1,903,403 | 12.6 (#3) | 6 / 40 |
12 / 76 |
3
|
Oposició |
Mapes[modifica]
-
Eleccions federals de 2022
Notes[modifica]
- ↑ Bob Brown was elected to the senate in 1996 as a representative of the Tasmanian Greens. By the time of the 1998 election (where he was not up for re-election), the Tasmanian Greens had affiliated with the national organisation.
Referències[modifica]
- ↑ McCann, Joy. «Balancing act: the Australian Greens 2008–2011» (en anglès australià). Australian Parliamentary Library.
- ↑ «I thank my colleagues for their strong and continued support. After our best election result ever, I am very excited to be the Leader of an expanded Greens Party Room & leadership team as we fight for action on climate and inequality.» (en anglès). Twitter. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «The Australian Greens Party». The Monthly, 02-02-2012. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «About Us». Global Greens, 20-04-2011. Arxivat de l'original el 15 febrer 2016. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ (en anglès) , 27-11-2019 [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Steve Letts PM explains Australian involvement in Afghan war Arxivat 19 April 2010 a Wayback Machine..
- ↑ Rundle, Guy. «Greens will survive the Brown-out». Crikey, 16-04-2012. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ «2010 election Senate seats». ABC, 29-07-2010. [Consulta: 1r febrer 2011].
- ↑ Emma Rodgers: Greens sign deal to back Labor, ABC News, 1 September 2010.
- ↑ «Greens and labor commit to agreement for stable government». The Australian Greens, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 5 setembre 2010. [Consulta: 2 setembre 2010].
- ↑ Emma Rodgers. «Greens, Labor seal deal». Australian Broadcasting Corporation, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 3 setembre 2010. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ ; Massola, James «Australia to have carbon price from July 1, 2012, Julia Gillard announces». The Australian, 24-02-2011.
- ↑ «PM ready for fight on carbon tax as Abbott vows 'people's revolt'». The Australian, 25-02-2011.
- ↑ Susan McDonald & Chris Uhlmann. «Coalition and Greens strike deal on multinational tax avoidance». ABC News, 03-12-2015.
- ↑ «Backpacker tax passes Senate with Greens support». ABC News, 02-12-2016.
- ↑ «Bob Brown calls on Senator Lee Rhiannon to stand down» (en anglès australià). ABC News, 29-07-2016 [Consulta: 8 octubre 2016].