Vicenç Pou i Marca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1792  Maià de Montcal (Garrotxa) |
| Mort | 1848 (55/56 anys) Montpeller (França) |
| Rector | |
| | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Carlisme |
| Activitat | |
| Ocupador | Universitat de Cervera |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Carlisme |
Vicenç Pou i Marca (Maià de Montcal, 1792 - Montpeller, 1848) fou un sacerdot català, conegut com a un dels principals pensadors i propagandistes del carlisme primerenc, junt amb Magí Ferrer[1][2][3].[4]
A més de la seva activitat política, Pou també va destacar com a pensador i escriptor, i va deixar obres com El Restaurador Catalán i La España en la presente crisis, on va mostrar la seva capacitat analítica i la seva postura ideològica. També va ser una figura influent per al jove Jaime Balmes, amb qui va mantenir una amistat estreta i sobre qui va tenir una gran influència. Tot i que va morir a l'exili a França, la seva figura ha estat reivindicada per diferents sectors carlins i conservadors.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Mestre i Campi, Jesús. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya, 2004, p. 448. ISBN 978-84-412-1885-7.
- ↑ Ferrer Dalmau, 1941, p. 111-117.
- ↑ Wilhelmsen, 1995, p. 317.
- ↑ 4,0 4,1 Josep Maria Mundet i Gifre. «Vicente Pou y Marca» (en castellà). Diccionario biográfico español: Real Academia de la Historia.
Bibliografia[modifica]
- Ferrer Dalmau, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español (en castellà). Ediciones Trajano, 1941.
- Wilhelmsen, Alexandra. La formación del pensamiento político del carlismo, 1810-1875 (en castellà). Actas, 1995. ISBN 84-87863-31-0.