Vicent López i Portaña
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 setembre 1772 València |
Mort | 22 abril 1850 (77 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Pintor de cambra | |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor, dibuixant |
Gènere | Retrat |
Alumnes | Justo María de Velasco, Josep Ribelles i Felip i Fortunat Bonich |
Família | |
Fills | Bernat López Piquer, Luis López Piquer |
Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.[1]
Biografia
[modifica]El 1785, va iniciar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles amb el pare franciscà Antonio de Villanueva, on el 1789 va ser premiat, per la seua obra El rei Ezequies fent ostentació de les seues riqueses, amb una beca d'estudis a Madrid.
El 1790, obté el primer premi en el concurs de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran amb la seua obra Els reis Catòlics rebent una ambaixada del rei de Fes.
Després de romandre a Madrid durant tretze anys, on rebé la influència de pintors com Bayeu, Maella i Mengs, torna a València el 1792, on pintà Ferran VII amb l'hàbit de l'orde de Carles III i nombrosos retrats dels caps militars francesos que ocupaven Espanya durant la Guerra del Francès. El 1773, el van nomenar acadèmic de mèrit de Sant Carles, i el 1801 director de l'Acadèmia de San Fernando,[1] en retirar-se Josep Camaron.
De tarannà acomodatici, durant el temps de la invasió francesa a València, col·labora amb el general Louis Gabriel Suchet. Quan acaba la guerra, el fet li és perdonat quan Ferran VII el nomenà primer pintor de cambra el 1815, per la qual cosa es desplaçà novament a Madrid, on es va convertir en el pintor de moda entre l'aristocràcia i alta burgesia madrilenya. Entre d'altres, va pintar el III comte de Lerena, don Pedro López de Lerena Sobarzo (ca. 1820), el compositor Félix Máximo López, també vers l'any 1820.
Durant aquests anys, a la capital va acumular diversos càrrecs públics, com el de diputat, secretari de la Sociedad Económica de Amigos del País, director general de l'Acadèmia de San Fernando, director artístic del Museu del Prado, entre d'altres.
En una època de grans avanços pictòrics, el seu estil s'ancorà en la tradició del barroc del segle divuit i en l'escola valenciana. El 1823, realitzà la seua obra més coneguda, el Retrat del pintor Francisco de Goya, i el 1831 va fer el retrat de Ferran VII amb l'hàbit de l'orde del Toisó d'Or. Es va morir el 22 de juliol de 1850, quan era primer pintor de cambra d'Isabel II d'Espanya.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, se'n poden veure un Retrat del marquès Labrador, a la col·lecció d'art modern, i Cap de dona al Gabinet de dibuixos, gravats i cartells.
A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar el dibuix Flagel·lació, datat entorn de 1794.[2]
Referències
[modifica]- ↑ DOMÈNECH VIVES, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. The Masó family artists and collectors, (en català / anglès). Girona: Fundació Rafael Masó . Úrsula llibres, 2017, p. 173 p.. ISBN 978-84-946417-1-8.
Bibliografia
[modifica]- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- Persones d'ascendència flamenca
- Pintors valencians contemporanis
- Pintors de València
- Pintors del Neoclassicisme
- Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
- Morts a Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
- Pintors de cambra
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles