Violant de Perellós
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 24 agost 1422 Vallbona de les Monges (Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, abadessa |
Violant de Perellós, o de Perellors (? - Vallbona de les Monges, 24 d’agost de 1422), fou una monja cistercenca, abadessa de Santa Maria de Vallbona.[1][2][3]
Era membre d’una familia d’almiralls i diplomàtics vinculada a Alfons el Magnànim, originària del Rosselló. Filla de Francesc de Perellós, tingué com a germans Francesc de Perellós, que donà origen a la línia valenciana dels Rabassa de Perellós, i potser també Ramon II, que heretà els títols paterns, i l'arquebisbe d’Embrun Miquel de Perellós.[2][1][3]
Violant de Perellós havia estat dama de Violant de Bar i després monja de Valldonzella, abans de ser abadessa de Santa Maria de Vallbona. Era una monja extraordinàriament cultivada i de les més cultes que hi ha hagut a Vallbona.[2][3]
El seu abadiat
[modifica]És el primer i únic cas que es coneix a Vallbona d'influència del rei en l'Església –o regalisme. El rei Alfons pressionà prop del papa Martí V per tal que l’abat de Poblet procurés que Violant de Perellós en fos escollida abadessa. Per mitjà d'una carta de 30 de maig de 1419 adreçada al rei Alfons a través de la Cancelleria Reial, la priora i les monges de Vallbona acceptaren l'ordre d'elegir abadessa sor Violant de Perellós, aleshores monja de Valldonzella. L'Aranzel del monestir pogué enregistrar que fou escollida per unanimitat. Però morí molt prematurament i el període del seu abadiat va resultà molt breu, de poc més de dos anys i vuit mesos.[1][3][4]
La llosa sepulcral
[modifica]La seva és la quarta llosa sepulcral del primer grup que es troba entrant a la Sala capitular. A més del bàcul amb el panisellus –o vel abacial–, hi ha el senyal heràldic familiar: tres peres dins d'un escut apuntat, dins de cercles lobulats; un senyal repetit tres cops a banda i banda del bàcul.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Piquer Jover, Josep-Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1978, p. nota 3. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Perellós | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Roca, Maria del Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Base, p. 139-141. ISBN 9788416166220.
- ↑ «Cartas medievales de mujeres. Figura 85». Archivo de la Corona de Aragón. [Consulta: juny 2023].
- ↑ Sans Travé, Josep Maria. «La Sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Vallbona». Cultura i Paisatge.