Francesc de Perellós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc de Perellós
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Perellós fou un noble català del segle xiv, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.

Fill de Ramon I de Perellós, fou majordom i conseller reial; entre el 1354 i el 1355 anà a Sardenya, on Marià IV d'Arborea s'havia revoltat després de l'empitjorament progressiu de les relacions, acompanyant Bernat IV de Cabrera i participà en la Batalla de Quart;[1] tractà la pau amb Marià IV d'Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Matteo Dòria, que es va concretar en la pau de Sanluri[2]

Diplomàtic a Sicília, amb el papa i Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d'Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere el Cerimoniós.

Com a almirall del rei de França durant la Guerra dels Cent Anys, al cap de nou galeres franceses armades per Bonanat Descoll i Guillem Morey a Barcelona,[3] féu una expedició a Anglaterra, i va arribar a Sanlúcar de Barrameda a la recerca de vitualles, i estant la Corona d'Aragó en guerra contra la República de Gènova atacà dues naus genoveses,[4] provocà la intervenció de Pere I de Castella, que va requerir Perellós perquè abandonés la seva presa; i com aquest no ho feia, es va queixar a Pere el Cerimoniós, qui tampoc no li va fer cas, i perseguí Perellós amb algunes galeres fins a Tavira, però no va poder atrapar-lo, i com a venjança va fer cremar les mercaderies dels catalans a Sevilla.[5]

Acompanyà, el 1358, Elisabet de Mallorca a Itàlia, quan es casà amb Joan II de Montferrat, i realitzà nombroses missions diplomàtiques a França, Gènova, Castella i el papa entre el 1358 i el 1363.

Durant el procés contra el vescomte Bernat II de Cabrera, denuncià uns tractes secrets d'aquest amb Pere I de Castella i declarà que, per ordre de Cabrera, ell havia provocat les ires del rei el 1364. Tornà a França, d'on retornà amb les Companyies Blanques de Bertrand du Guesclin el 1365 que, per acord amb Pere el Cerimoniós, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere I de Castella.

En premi per haver fet una lliga amb el duc d'Anjou, fou nomenat vescomte de Roda el 1366. Almirall de Carles V de França, fou també procurador de l'infant per a tractar el 1369 el seu matrimoni amb Joana de Borbó.

Deixà vídua, no identificada; la seva primera muller havia estat Caterina, dama de la reina Constança de Mallorca. El seu fill Ramon de Perellós fou el segon vescomte de Roda.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). vol. VIII, p. cap. LIII. 
  2. Històries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova.
  3. Reche Ontillera, Alberto «La guerra marítima y los profesionales de la gestión de las flotas. Un ejemplo catalán del siglo XIV» (en castellà). Roda da Fortuna, 3, 1-1, 2014, pàg. 499 [Consulta: 5 octubre 2015].
  4. Villalon, L. J. Andrew; Kagay, Donald J. The Hundred Years War (Part II): Different Vistas, (en anglès). Brill, 2008, p. Volum 2, p.159. ISBN 9004168214. 
  5. (castellà) Juan de Ferreras, Synopsis histórica chronologica de España, v.8, p.70

Enllaços externs[modifica]