Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning/Grup 6

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Integrants del grup i tema[modifica]

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Aprenentatge Adaptatiu

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
  6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) (assignar) Roger Roger Roger Roger
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual
Anàlisi i síntesi tots de manera individual
Publicació al taller tots
Revisió tots
Verificació (assignar) Miquel Miquel Miquel Miquel
Notificació al professor (assignar) Andrea Andrea Andrea Andrea
Publicació a Viquipèdia (assignar) Adrián Adrián Adrián Adrián

Publicació al taller.


Aprenentatge adaptatiu és un tipus d'aprenentatge en línia que incorpora sistemes de recollida i anàlisi de dades sobre el comportament de l'estudiant en les activitats dutes a terme, amb la intenció d'oferir-li continguts personalitzats segons les seves necessitats[1]. Els cursos d'ensenyament adaptatiu utilitzen diferents algorismes de programació per gestionar la interacció amb l'estudiant i oferir així recursos i activitats d'aprenentatge en funció de les seves característiques i de la seva evolució. Els sistemes d'aprenentatge adaptatiu poden també personalitzar el procés d'ensenyament segons el perfil de l'estudiant (els seus interessos, els seus objectius, l'experiència prèvia, els trets personals i el context de treball[2]), així com l'estil d'aprenentatge (actiu - reflexiu - teòric - pragmàtic (Model de Honey-Munford), Visual, auditiu o cinestèsic (Classificació de Bandler i Grinder), o altres ...). La tecnologia de l'aprenentatge adaptatiu abarca aspectes de ciència dels computadors, inteligència artificial, psicometria, pedagogia, psicologia i neurociència.


L'aprenentatge adaptatiu ha estat parcialment impulsat a partir de la premisa de que un aprenentatge efectiu no es pot aconseguir a gran escala emprant els enfocaments tradicionals, no adaptatius. Aquests sistemes d'aprenentatge s'esforcen per transformar l'aprenent de receptor passiu de la informació en col·laborador en el procés educatiu. L'Aprenentatge adaptatiu s'ha implementat en diversos tipus de sistemes educatius com hipermèdia adaptatiu, sistemes tutorials intel·ligents, tests adaptatius informatitzats, i agents pedagògics basats en computadores. Tot i que el camp principal on s'aplica l'aprenentatge adaptatiu, aquest ha estat també utilitzat en altres, com la formació empresarial.

Índex
1. Història.
2. Necessitat de personalització de l'aprenentatge.
3. Tècniques.
4. Bibliografia.

Història[modifica]

L'aprenentatge adaptatiu sorgeix cap als anys 1950 amb la màquina de l’aprenentatge de Skinner. El  psicòleg i filòsof social B. F. Skinner (1904-1990)  va introduir aquest concepte amb la Teoria de l'Aprenentatge Programat, la qual es basa en el fet que el procés formatiu es construeix a partir de xicotetes seqüències dividides en tasques les quals l’alumnat ha de superar per passar a la següent seqüència d’aprenentatge.

En 1960, la universitat d’Illinois llança el primer programa d’ensenyament assistit per ordinador Programmed Logic Automated Teaching Operations (PLATO). L'objectiu d'aquest sistema d'aprenentatge basat en ordinador és automatitzar la instrucció individual.

En la dècada de 1970, l’aprenentatge adaptatiu començà a guanyar popularitat amb el moviment de la Intel·ligència artificial i comencen a aparèixer els primers sistemes de tutoria intel·ligent (STI) que es consolidaran en la dècada dels 80 amb l’expansió i abaratiment dels dispositius electrònics.

En les últimes dècades, s'han realitzat nombroses conferències internacionals d'intel·ligència artificial en educació amb l'objectiu de posar en comú les investigacions en sistemes intel·ligents i aplicacions informàtiques relacionades amb l'educació. A tall d'exemple, en 1993 va tenir lloc a Edimburg la primera coferència internacional de intel·ligència artificial.

Necessitat de personalització de l'aprenentatge[modifica]

L’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), ja va publicar l’any 2006 un informe anomenat “La personalització de l’ensenyança” on es descriu la necessitat d’una major personalització de l’aprenentatge.

En la mateixa direcció, trobem l’informe de la Fundació Jaume Bofill anomenat “Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015” en el qual el primer punt és el titulat “La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible". En aquest , s'indica que personalitzar l’aprenentatge comporta donar la llibertat als alumnes de decidir ells mateixos que, quan i com aprenen segons els seus interessos i ritme evolutiu, per tal de fer-lo més significatiu. D’aquesta manera, el disseny d’aprenentatge adapta el ritme, objectius, metodologies, continguts i criteris d'avaluació a les característiques de cada alumne. [3]

Un dels problemes existents a l’hora de traspassar l’ideal de la personalització de l’aprenentatge a la realitat és que ens trobem amb un sistema educatiu on tan sols primen els índexs de resultats del grup i no de l’individu, uns centres educatius amb poca autonomia curricular i pedagògica o la dificultat d’implementar diferents dissenys d’aprenentatge a l’aula. [4]

Tècniques[modifica]

El desenvolupament de l’educació en línia (e-learning, en anglès) i els sistemes de recollida i anàlisi de dades fan que la personalització de l’aprenentatge sigui cada vegada més possible i a l’hora eficaç. Els avenços tecnològics que contribueixen en aquesta personalització dins de l’e-learning són:

  • La millora dels sistemes d'adaptació hipermèdia (en endavant, AHS, acrònim en anglès de Adaptive Hypermedia Systems). Aquests, tenen en compte les característiques de cada usuari a partir de les quals adapten el contingut per tal d'oferir-li una experiència personalitzada. En l’àmbit educatiu aquests sistemes s’anomenen Sistemes d’Aprenentatge Adaptatiu.
  • Els sistemes de gestió de l’aprenentatge (en endavant, LMS, acrònim en anglès de Learning Management System) com per exemple la plataforma Moodle, els quals proporcionen entorns d’aprenentatge que faciliten la gestió de cursos, usuaris i continguts així com l'administració de qualificacions, etc. A més, també disposen de diferents eines d'aprenentatge. [4] [5]

La personalització de l’aprenentatge està relacionada amb la incorporació de AHS en els LMS. Aquests sistemes ofereixen a l’alumne un itinerari d’aprenentatge personalitzat basat en activitats predefinides segons el seu perfil. Al mateix temps, el mestre també té capacitat d’incidir en aquest itinerari fent canvis en els continguts, l’avaluació, la interfície, etc. tot aconseguint un millor nivell de personalització. [4]

Bibliografia[modifica]

  1. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UOC (UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA). Vocabulari de l'aprenentatge en línia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/226/>
  2. Brusilovsky, P., Schwarz, E., Weber, G. (1996) ELM-ART: An Intelligent Tutoring System on World Wide Web. En C. Frasson, G. Gauthier, A. Lesgold (Eds.): Third International Conference on Intelligent Tutoring Systems, ITS-96. Lecture Notes in Computer Science, Vol. 1086, Berlin: Springer Verlag, (pp. 261-269). (Disponible electrónicamente en http://www2.sis.pitt.edu/~peterb/papers.html).
  3. Coll, Cèsar «Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015.». Fundació Jaume Bofill, 2016.
  4. 4,0 4,1 4,2 Lerís, Dolores; Sein-Echaluce, María Luisa «La presonalització de l'aprenentatge: un objectiu del paradigma educatiu centrat en l'aprenentatge». Universidad de Zaragoza, 2012, pàg. 124.
  5. Lerín, Dolores; Vea, Fernando; Velamazán, Ángeles «Aprendizaje adaptativo en moodle: tres casos prácticos». Universidad de Salamanca, 2018, pàg. 139-140.