Viver de Can Borni
 Viver de Can Borni | ||||
| Tipus | Parc | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Localització | Camí de Can Borni 51-59, Districte d'Horta-Guinardó | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | 1917-1923 | |||
 | ||||
El Viver de Can Borni, situat a prop del Tibidabo, es va construir amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 com a jardí d'aclimatació de plantes de tot el món. Projectat per l'arquitecte, urbanista i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona, s'inspira en els jardins que més admirava: els jardins llatins i àrabs, com els de l'Alhambra de Granada. Va ser reformat íntegrament l'any 2006.[1]
El disseny del jardí mostra la influència de la jardineria hispano-àrab, com a altres projectes coetanis de l'arquitecte com els Jardins de Laribal, que va confeccionar en col·laboració amb Jean-Claude Nicolas Forestier. Així, el terreny s'estructura en diverses terrasses per les que transcorre un canal d'aigua que mana d'una alberca superior, procedent d'una font de la muntanya. La vegetació està formada principalment per espècies mediterrànies. El jardí compta amb un centre d'interpretació de la natura.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 El Viver de Can Borni (1919): La recuperació d’un valuós patrimoni (pdf). Ajuntament de Barcelona, 13 de juliol del 2006, p. 9.
