Vladimír Ambros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVladimír Ambros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Prostějov Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1956 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Prostějov Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Břeclav
Olomouc
Prostějov Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, director de cor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeoš Janáček Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net: 13495 Modifica el valor a Wikidata

Vladimír Ambros (Prostějov[1] (Moràvia), 18 de setembre, 1890 – Idem. 12 de maig, 1956),.) va ser un compositor, director i professor txec, un dels principals representants de l'escola de composició Leoš Janáček de Brno.

Biografia[modifica]

Les bases de l'educació musical de Vladimír Ambrose les va posar el seu pare, que era el director d'una escola de música a Prostějov. El 1907, esdevingué alumne de Leoš Janáček a l'escola d'orgue de Brno. Després d'estudiar a Brno, el 1911 esdevingué acompanyant al Conservatori Koch de Frankfurt del Main. A Frankfurt va conèixer la seva dona posterior, l'anglesa M. Speakman, amb qui va anar a Anglaterra. Va viure a Londres durant la Primera Guerra Mundial. Es va convertir en director d'una companyia d'òpera fundada per un músic alemany. Paral·lelament, també va treballar com a acompanyant al famós Covent Garden Royal Opera House.

Va tornar al seu pobla nadiu l'any 1921. Va esdevenir professor a l'escola de música de Prostějov, mestre de cor de les societats de cant Orlice i Vlastimil i director de l'"Associació Orquestral Pohostinsky" va dirigir l'Orquestra de la Ràdio de Brno i, després de la Segona Guerra Mundial, la Filharmònica de Moràvia. Sobretot, però, es va dedicar a compondre. A part d'una curta estada a Břeclav, es va mantenir lleial al seu Prostějov natal fins a la seva mort.

Va morir el 1956 i va ser enterrat al cementiri municipal de Prostějov.

Treballs[modifica]

L'obra d'Ambrose és extensa, des de petites miniatures, passant per música de cambra fins a grans obres simfòniques i vocals. El catàleg complet de les seves composicions té 135 articles.[2]

Estilísticament, Ambros es va basar en l'obra de Leoš Janáček, però més tard va ser influenciat significativament per Vítězslav Novák i Josef Suk.[3]

Obres seleccionades[modifica]

Composicions orquestrals
  • Life (suite, 1932)
  • Danses exòtiques (suite, 1933)
  • La suite de titelles (1934)
  • Suite Camperola (1952)
  • 3 simfonies (1941, 1944, 1954)
  • Simfonietta (1939)
  • Obertura alegre (1954)
  • Conte de fades (fantasia simfònica)
  • Fantasia a les danses del legat d'Eslovàquia (1936)
  • Poemes simfònics (Bèlgica, Verge, Balada del nen no nascut)
  • Bezkydy (tríptic simfònic, 1928–1932
  • La Verge Maria hostelera (cantata, 1950)
  • El gran retorn (cantata, 1950)
  • Mom (cantata per a cor infantil amb paraules de Jaroslav Seifert)
  • La felicitat robada (òpera en 3 actes, 1924-1925, llibret de J. Zahradníková-Krapková basat en Ivan Franko, estrena el 19 de febrer de 1925, Teatre Nacional de Brno)
  • El Christo de la Luz (òpera en 3 actes, 1926, llibret de Julius Zeyer, estrena el 17 de setembre de 1930 al Teatre Nacional Eslovac de Bratislava)
  • Això em agrada (òpera còmica, 1931, no representada)
  • Maryla (òpera en 5 actes amb pròleg, 1953, llibret d'Eva Hrubanová-Součková basat en la novel·la homònima d'Alois Jirásk, estrena el 10 d'octubre de 1953 al Teatre Oldřich Stibora d'Olomouc)
  • Crusader Brawler (pantomima dramàtica, 1953)
  • Diverses composicions per a piano, violí, violoncel i conjunts de cambra, cançons, cors, música incidental i melodrames.

L'últim treball completat de Vladimir Ambrose va ser el quartet de corda 6 Moods.

Referències[modifica]

  1. Matriční záznam o narození a křtu
  2. Vl. Gregor: Seznam skladeb (Sborník krajského vlastivědného muzea v Olomouci IV/1956–1959)
  3. http://www.mestopv.cz/cz/turista/o_meste/slavne-osobnosti/#Vladimír Archivováno 7. 1. 2012 na Wayback Machine. Ambros

Bibliografia[modifica]

  • Diccionari musical txecoslovac I (A–L), 1963, SHV Praga
  • Jan Racek: Leoš Janáček i compositors moràus contemporanis, Brno, 1940
  • JANOTA, Dalibor; KUČERA, Jan P. Petita enciclopèdia d'òpera txeca. Praga, Litomyšl: Paseka, 1999. ISBN 80-7185-236-8. Pàg. 18, 64, 162, 275, 279.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladimír Ambros
  • Llista d'obres del Catàleg Integral de la República Txeca, l'autor o tema de les quals és Vladimír Ambros