Volcà del Montsacopa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Volcà Montsacopa
Imatge del volcà Montsacopa (Olot)
Imatge del volcà Montsacopa (Olot)
Altura 94 metres
Localització a Olot, entre els volcans Garrinada i Montolivet.
Tipus Estrombolià
Diàmetre del cràter 120 metres
Fondària del cràter 12 metres

El Montsacopa (de mont i copa, a causa de la seva forma) és un volcà que es troba a l'interior de la ciutat d'Olot, al barri de Sant Francesc, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc de Pàdua, construïda durant el segle XVII, cosa que fa que se'l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc.[1]

Té una superficie de 23,69 ha[2] és una reserva natural segons la Llei 2/1982.[3]

És l'últim volcà que es va formar a Olot. Va esclatar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d'una erupció estromboliana poc explosiva primer i d'una de més explosiva (freatomagmàtica) després. Va emetre un modest corrent de lava cap al nord-oest (el Morrot), que és retallat per la riera de Riudaura. Les seves projeccions (piroclasts i cendres) cobreixen bona part del pla d’Olot.[4] Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupció.

De les grederes que hi ha al vessant sud i sud-oest, es va obtenir bona part del material amb el qual es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. Recentment han estat restaurades com a espais museístics.[5]

Durant l'ocupació francesa de 1812 es va emmurallar l'ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara s'hi conserven. El camí del Viacrucis hi puja des del cementiri d’Olot i al voltant del cràter hi ha un passeig circular amb bedolls i bancs que és un magnífic mirador d’Olot i els seus entorns.

El Montsacopa havia estat completament desforestat i conreat. Actualment el fons del seu cràter circular està ocupat per camps de conreu i el flanc meridional té horts, mentre que als altres, la vegetació es recupera espontàniament o es manté amb pastures.[4]

Aquest volcà dóna nom a un institut olotí.

Cràter del volcà Motsacopa

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Catà, Josep «El volcà de Montsacopa esdevé un camp de batalla». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.9. ISSN: 1695-2014.
  2. Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en català). Olot: PNZVG, 2010. 
  3. Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa (en català), 1982. 
  4. 4,0 4,1 Volcans de la Garrotxa [punts de llibre] (en català). Olot: PNZVG, 2011, p. 36 punts. 
  5. «Espais Museístics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa» (en català). PNZVG, 10-02-2017. [Consulta: 18 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volcà del Montsacopa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 11′ 16″ N, 2° 29′ 18″ E / 42.18778°N,2.48833°E / 42.18778; 2.48833