Wandsbek
Wandsbeek (nds)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Hamburg | ||||
| Bezirk | Wandsbek | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 38.314 (2023) (6.385,67 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6 km² | ||||
| Altitud | 18 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 22041, 22047, 22049 i 22089 | ||||
| Lloc web | hamburg.de… | ||||
Wandsbek (en baix alemany Wandsbeek) és un nucli del bezirk i seu administrativa de Wandsbek a la ciutat estat d‘Hamburg a Alemanya. A la fi de 2010 tenia 33.056 habitants a una superfície d'11,6 km².[1]
El primer esment escrit Wandesbeke data del 1296.[2] Tal com per al riu Wandse a la vall del qual el nucli va créixer, l'etimologia del nom és incerta. Una primera teoria parla d'una arrel eslau que voldria dir serpent gras, una segon invoca un patronímic rierol d'en Wanto, una tercera, més probable explica el nom com wand (frontera), com que el riu fa de frontera entre els nuclis de Wandsbek i Eilbek. Segons Anke Meyer, aquesta darrera teoria és la més probable.[3][4]
Història
[modifica]
Una primera masia prop de l'actual Schloßstrasse (carrer del Castell) va esmentar-se en un acte de la casa dels Schauenburg del segle xviii. El 1460 Holstein i doncs Wandsbek entrà al si de la corona danesa després del tractat de Ribe, negociat per Cristià I de Dinamarca. El 1524 el feu esdevé una senyoria. El 1564, l'hamburguès Adam Tratziger (1523-1564) que tenia la penyora va vendre el poble a Enric Rantzau, un noble i stadhouder del rei de Dinamarca. Rantzau va fer construir un primer molí al Wandse (del qual només queda el pantà) el que va contribuir al desenvolupament econòmic. Va derrocar la masia i construir el castell Wandesburg, a una illa artificial de fossats desviats del Wandse.(Per a un dibuix de reconstrucció, vegeu:[5]) de 1614 a 1641 Cristià IV va ser senyor de Wandsbek. Durant el seu govern, va atorgar drets al jueus de crear una comunitat i un cementiri jueu. El 1645, el negociant hamburguès Albert Balthasar comprà el poble i va eixamplar-lo en conquerir els nuclis de Hinschenfelde i Tonndorf.
El 1762, el comerçant Enric Carles de Schimmelmann, que va fer la seva fortuna amb el negoci d'esclaus, va adquirir la finca. Schimmelmann va transformar el poble rural en centre industrial, en aprofitar de la situació idònia a les portes de la ciutat d'Hamburg: molins, fàbriques de cervesa, tallers. Uns 1500 obrers treballaven als tallers de blanqueig del cotó. Construï el seu casal al carrer major, la Schloßstraße. El 1807, els seus hereus van vendre la part nord al rei Cristià VII i tenir la part sud amb el castell (més o menys l'actual barri de Marienthal). Johann Carstenn, un especulador immobiliari va comprar la part sud el 1857 i el 1861 va decidir de derrocar el castell intacte, per tal de poder urbanitzar-lo i crear un barri de vil·les.[6]
La industrialització va continuar i el 1856 el municipi ja tenia 5.010 habitants. El 1864, després de la Guerra dels Ducats la vila de Wandsbek esdevé territori prussià. El 1865, Wandsbek va obtenir una estació de ferrocarril a la línia Hamburg-Lübeck. La urbanització va continuar i el municipi va obtenir l'estatut de ciutat sense districte i esdevenir la seu administrativa del districte de Stormarn. El 1906, el burgmestre de Wandsbek, junts amb el seu col·lega d'Àltona van demanar la fusió amb Hamburg per a una primera vegada; aquesta fusió va realitzar-se el 1937 amb la proclamació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg sota el règim nazi. El 1943, durant l'operació Gomorra, les forces aliades van destruir quasi tota la ciutat de Wandsbek.
Llocs d'interès
[modifica]-
La ciutat-jardí -
Taula commemorativa de la destrucció de la sinagoga del carrer Dotzauerstraße sota la dictatura nazi -
Arxiu de l'estat d'Hamburg -
Entrada de l'estació «Wandsbeker Markt» de la U1 -
Església de Crist a la plaça Major Wandsbeker Marktplatz
.jpg)
- La casa del districte Stormarnhaus
- La casa Neuerburg, una primera construcció d'entramat d'acer de l'arquitecte Fritz Höger
- El sender i el parc Eichtalpark al marge del Wandse
- L'arxiu de l'estat d'Hamburg
Persones de Wandsbek
[modifica]- Senyor Enric Rantzau (1526–1598), stadhouder de Holstein, humanista
- Tycho Brahe (segle XVI), astrónom,
- Comte Enric Carles de Schimmelmann (1724–1782), senyor, negociant d'esclaus, tresorer danès
- Matthias Claudius (1740–1815), poeta
- Adolph Johann von Elm (1857–1916) Fundador de cooperatives i d'una mmútua obrera, sindicalista
- Erich Raeder (1876–1960), Gran Almirall i comandant suprem de la Kriegsmarine, condemnat a perpetuïtat als judicis de Nuremberg
- Friedrich Adolph Traun (1876–1908), atleta
- Eva Habermann (1976), actriu
- Jasmin Wagner (Blümchen) (1980), cantant
Enllaços externs
[modifica]
- Retrats Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. dels burgmestres de Wandsbek
Referències
[modifica]- ↑ Bevölkerungsstand und -entwicklung im Jahr 2010 nach Stadtteilen, Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein[Enllaç no actiu]
- ↑ Daniel Tilgner (redacció), «Wandsbek», Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 1062, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Hamburg d'Altona cap a Zollenspiecker: el manual Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)
- ↑ Anke Meyer, Die Wandse, Eine Gewässerdokumentation,, Hamburger Umweltbehörde, Fachamt für Umweltuntersuchungen, 1998
- ↑ Horst Beckershaus, «Wandsbek», Die Namen der Hamburger Stadtteile, Hamburg, Editorial Ernst Kabel, 1998, pàgines 129-130, ISBN 3-8225-0471-8 (en català: Els noms dels barris d'Hamburg)
- ↑ Wolfgang Braun, Rekonstruktionszeichnungen deutscher Burgen Arxivat 2018-11-01 a Wayback Machine., 19 de novembre de 2010
- ↑ Daniel Tilgner (redacció), op.cit. pàgina 1064