Werner Jaeger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWerner Jaeger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Werner Wilhelm Jaeger Modifica el valor a Wikidata
30 juliol 1888 Modifica el valor a Wikidata
Lobberich (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Marburg (1907–1907)
Universitat Frederic Guillem de Berlín - Philosophiæ doctor (1907–1911)
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia clàssica, literatura de l'Antiga Grècia i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg clàssic, hel·lenista, erudit clàssic, professor d'universitat, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1921–)
Universitat de Chicago
Universitat Harvard
Universitat de Basilea
Universitat Christian Albrecht de Kiel
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsUlrich von Wilamowitz-Moellendorff Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWolfgang Schadewaldt Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFriedrich Solmsen i Wolfgang Seyfarth Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 229640

Werner Jaeger (Lobberich, 30 de juliol de 1888 - Cambridge, 19 d'octubre de 1961) fou un filòleg clàssic alemany.[1] Va estudiar a la seva ciutat natal i en el Gymnasium Thomaeum de Kempen, després va passar a la Universitat de Marburg. Es va doctorar a la Universitat Humboldt de Berlín el 1911 amb una tesi sobre la Metafísica d'Aristòtil, Studien zur Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles; Docent a Berlín el 1913, va ser deixeble allà del professor Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff (1914).

L'aportació més important serà la descoberta dels errors d'Andrònic de Rodes quan aquest ordenà els textos d'Àristòtil com la Metafísica, la Física, la Política

Obres[modifica]

  • Emendationum Aristotelearum specimen. Dissertatio inauguralis, Berolini 1911
  • Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles, 1912.
  • Humanismus und Jugendbildung, 1921
  • Edición de Gregorii Nysseni Opera, 1/11, 1921-1922.
  • Aristoteles, Grundlegung einer Gesch. s. Entwicklung, 1923.
  • Stellung und Aufgaben der Universitat in der Gegenwart, 1924.
  • Antike und Humanismus, 1925.
  • Platons Stellung im Aufbau der griechischen Bildung (1928)
  • Paideia, Die Formung des griechischen Menschen, I, II, III, 1933-47 (Paideia: els ideals de la cultura grega, 1933, 1943–4), tres vols.
  • Humanistische Reden und Vortrage. 1937.
  • Demosthenes, The Origin and Growth of his Policy, 1938.
  • Demóstenes: l'agonía de Grècia
  • The Theology of the Early Greek Philosophers, 1948 (La teología dels primers filòsofs grecs, 1952).
  • Semblanza de Aristóteles.
  • Early Christianity and Greek Paidea, Cambridge, Mass. Harvard Univ. Press, 1961.

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Werner Jaeger». [Consulta: 6 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Werner Jaeger